diumenge, 23 de desembre de 2007

poema de Nadal de Josep Carner

Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna'ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.
Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d'aprendre la dansa, la dansa
d'àngels i sants en la nit de Nadal.




Josep Carner

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola tonto com estas josep carner

Anònim ha dit...

tonto jilipollas

empordanés i garrotxí ha dit...

M'agradat tant aquest poema, que l'he inserit en la Nadala que enviaré aquest any!
I no sóc un rosssega ciris.
Amén

Publica un comentari

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi