divendres, 22 d’abril del 2011

Una Faula sobre Catalunya, l'Estatut i La Taverna.

Cada dia 10 homes es reuneixen en un bar per xerrar i beure cervesa.
El compte total dels deu és de 100€.
Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen res.
El 5º paga 1€.
El 6º paga 3€.
El 7º paga 7€.
El 8º paga 12€.
El 9º paga 18€.
El 10º (el més ric) paga 59€.

A partir de llavors, tots es divertien i mantenien aquest acord entre ells, fins que, un dia, l'amo del bar els va ficar en un problema: “Ja que vostès són tan bons clients,” els va dir, “Els reduiré el cost de les seves cerveses diàries en 20€. La ronda a partir d’ara costarà 80€.”
El grup, es va plantejar seguir pagant el compte en la mateixa proporció que ho feien abans.
Els quatre primers van seguir bevent gratis; la rebaixa no els afectava en absolut.
Però què passava amb els altres sis bevedors, els que realment abonen el compte? Com havien de repartir els 20€ de rebaixa de manera que cadascun rebés una porció justa?

Van calcular que els 20€ dividits en 6 eren 3,33€, però, si restaven això de la porció de cadascun, llavors el 5º i 6º home estarien cobrant per beure, ja que el 5º pagava abans 1€ i el 6º 3€.
Llavors el barman va suggerir que seria just reduir el compte de cadascun per, aproximadament, la mateixa proporció, i va procedir a calcular la quantitat que cadascun hauria de pagar.

El 5º bevedor, igual que els quatre primers, no pagaria res:
100% d'estalvi
El 6º pagaria ara 2€ en comptes de 3€: ( estalvi 33%)
El 7º pagaria 5€ en comptes de 7€: ( estalvi 28%).
El 8º pagaria 9€ en comptes de 12€: ( estalvi 25%).
El 9º pagaria 14€ en comptes de 18€: ( estalvi 22%).
El 10º pagaria 49€ en comptes de 59€:( estalvi 16%).

Cadascun dels sis pagadors estava ara en una situació millor que abans : els primers quatre bevedors seguien bevent gratis i un cinquè també.
Però, una vegada fora del bar, van començar a comparar el que estaven estalviant.
“Jo només he rebut un euro dels 20€ estalviats,” va dir el 6º home:
va assenyalar al 10º bevedor dient “Però ell n’ha rebut 10!”
“Sí, és correcte,” va dir el 5º home. “Jo també només he estalviat 1€; és injust que ell rebi deu vegades més que jo.”
“és Veritat!!” , va exclamar el 7º home. “Per què rep ell 10€ de rebaixa quan jo n’he rebut només 2? Els rics sempre reben els majors beneficis!”
“Un moment!”, van cridar els quatre primers al mateix temps. “Nosaltres no hem rebut res de res. El sistema explota als pobres!”

Els nou homes van envoltar al 10è i li van donar una pallissa.

La nit següent el 10º home no va acudir a beure, de manera que els nou es van asseure i van beure les seves cerveses sense ell. Però a l'hora de pagar el compte van descobrir alguna cosa inquietant:

Entre tots ells no podien reunir els diners per pagar ni tan sols LA MEITAT del compte.

MORAL
I així és, els catalans són els que més paguen perquè són els que més riquesa produeixen, en conseqüència haurien de tenir alguns avantatges. La comunitat que paga més impostos hauria de rebre majors beneficis.
Posin-los traves a la seva economia, impedeixin-los avançar com a poble, humiliïn la seva dignitat i el més probable és que se’n vagin i no apareguin mai més.
De fet, és gairebé segur que començaran a beure en algun bar a l'estranger on l'atmosfera sigui una mica més amigable.

Per els qui comprenen, no és necessària una explicació.




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

 
Elegant de BlogMundi