dilluns, 24 de desembre de 2007

24 de desembre

EL CAGATIÓ
En molts indrets del país, la cerimònia familiar i íntima del tió ha donat lloc a cagations populars, en què, si bé és cert que es perd part del ritus propi de la llar, el tió adquireix noves funcions i usos. Aquests cagations populars se solen celebrar al bell mig de la plaça major del poble, on s’instal·la un tió de caràcter monumental i que en molts indrets, convenientment guarnit, adquireix una semblança fantàstica. Els nens i nenes van passant pel costat d’aquest ésser màgic, donen cops de bastó i reben a canvi uns regals.
MISSA DEL GALL
En moltes poblacions nit del 24 de desembre hi ha el costum d'anar a celebrar una missa a mitja nit, l'anomenada "Missa del Gall", també en ermites i santuaris allunyats on es canten cançons nadalenques. Alguns diuen que aquest nom prové del fet que antigament a les esglésies s'alliberaven ocells per celebrar el naixement de Jesús, tot i que encara més antigament el que es feia era sacrificis de galls, l'au que representa el Sol, tant pel color de la seva cresta com perquè és l'animal que canta quan surt el Sol.
RESSOPÓ

Tradicionalment, a Catalunya, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, no es celebra la “Nochebuena” amb un gran sopar familiar. Hom acostuma a menjar alguna cosa abans o després de l'ofici litúrgic i les altres celebracions de mitjanit de Nadal (missa del gall, Sibil·la, etc) . Aquests petits o grans refrigeris s'anomenen "colació", "xocolatada", "sacamuia" o bé "torronada" en funció del contingut dels mateixos i de la zona on es realitzen. Antigament, aquest ressopó suposava el trencament del dejú que hom feia la vetlla de Nadal. En l'actualitat és un acte de socialització més d'entre els que es celebren aquesta nit.
FOCS DE NADAL
Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, així com també durant la nit de cap d’any i la vigília de Reis, són moltes les poblacions catalanes on és costum d’encendre focs, ja sigui en forma de fogueres o bé de torxes fetes amb tot tipus d'herbes. Aquesta és una pràctica que és hereva de milenaris ritus propiciatoris de la fertilitat i d’expulsió del mal vinculats al solstici d’hivern. Els costum d’encendre fogueres la nit de Nadal havia estat general, especialment al Pirineu i en indrets elevats, com els cims de les muntanyes. Són nombroses les poblacions on encara avui la nit de Nadal, abans o després de la Missa del Gall, s’encén una gran foguera, centre de reunió veïnal i eix de la celebració gastronòmica posterior. Un altre tipus de focs que s’encenen la nit de Nadal són els que tenen per protagonistes a unes teies o torxes, més o menys grans, elaborades amb diferents tipus d’herbes seques. En molts indrets s’utilitzen per anar a la Missa del Gall com si fóssin llanternes mentre que en d’altres casos s’encenen després de que es proclami el naixement del Redemptor, a les dotze en punt.
.....

1 comentaris:

pirula ha dit...

Que passis uns dies molt divertits amb el blade i els dos barrufets.
Una abraçada

Publica un comentari

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi