dijous, 20 de novembre del 2008

Frases sutils per donar carbasses....

Avui aprendrem com les dones podem donar carbasses als homes:

Ell: Et puc convidar a una copa?
Ella: Gràcies. Prefereixo que em donis els diners.

Ell: Et molesta que fumi?
Ella: Ni tan sols em molestaria si estiguessis cremant.

Ell: Sóc fotògraf i busco una cara com la teva.
Ella: Sóc cirurgiana plàstica i busco una cara com la teva.

Ell: No hem tingut alguna vegada una cita? O fins i tot dues?
Ella: Deu d'haver estat només una. No repeteixo els meus errors.

Ell: Com és que ets tan maca?
Ella: És que em vaig quedar també el que et corresponia a tu.
Ell: Crec que et podria fer molt feliç.
Ella: Com? Ja te’n vas?

Ell: Què diries si et demanés que et casessis amb mi?
Ella: Res. No puc parlar i riure alhora.

Ell: Et ve de gust veure una bona peli?
Ella: Ja l'he vist.

Ell: On has estat tota la meva vida?
Ella: Intentant amagar-me de tu.

Ell: Aquesta cadira està lliure?
Ella: Sí, i la meva també si t’hi asseus.

Ell: El teu cos és com un temple.
Ella: Avui no hi ha missa.

Ell: Si et pogués veure nua moriria feliç.
Ella: Si et pogués veure nu suposo que em moriria del riure.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dissabte, 15 de novembre del 2008

Poema: Tardor (Miquel Martí i Pol)

TARDOR
Les noies de vint anys,
que escriuen cartes llarguíssimes
al promès que serveix a Extremadura,
i les criatures
que als capvespres d'estiu
criden horriblement pel carrer
fins que és ben fosc
us poden dir quin dia i a quina hora
ha començat la tardor.
Ells, només, coneixen els secret
perquè l'arribada s'endevina
-jo també he estat criatura-
amb un estreniment tan subtil
que fa basarda,
i tot el que la gent coneix,
i tot el que la gent estima
o bé odia,
tot el que és la tardor per a nosaltres,
és només la seqüela
una mica insípida i rutinària
d'aquest contacte íntim
que fa llanguir la noia
que té el promès servint a Extremadura
i que deté la cursa folla del vailet,
un sol instant,
que ja no retrobarà mai més.
Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dimecres, 12 de novembre del 2008

El naixement d'un bebè japonès....




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dimarts, 11 de novembre del 2008

concurs d'idiotes...1


Videos tu.tv



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dilluns, 10 de novembre del 2008

estic baldada!

Aquest ha estat un altre cap de setmana intens, el Dissabte, ens tocava anar a desmuntar l’avancé de la caravana ( joooo, ens tanquen el càmping 4 mesos!), ja que la setmana passada, amb el diluvi que ens va caure no varem poder. Be, ara ja ho tenim desmuntat, i fins al més de març....

El Diumenge, varem anar a recollir la nevera i el congelador que ens havia quedat al càmping, hi havia en Pere, el veí, que havia trobat xampinyons dins mateix del càmping! Ara que ens fan fora... però que hi farem. Després varem pujar a dinar a dalt de la muntanya, havíem anat a buscar uns canelons ja fets, portàvem beguda, plats, taula... be, tot el necessari per fer de “domingueru”, però abans de dinar, anem a mirar un lloc on la setmana passada varem trobar un bon grapat de negritos, i tornem a provar sort... i, gràcies a les pluges, era un festival de negritos... i només portàvem un cistell!!! Oh!!!, el que és una pena, és trobar bolets, arrencats i girats, d’aquells que no saben que son, i els fan malbé, jo he ensenyat als meus fills, que bolet que no coneixem no el toquem, potser és bo, i algú que el conegui el recollirà i en farà festa, això ho dic perquè vaig trobar molts de negritos arrencats, de gent que va a buscar rovellons (pel meu gust és un bolet normalet) i sembla que els fa gràcia destrossar bolets... Be doncs, quan varem tenir ple el cistell, que pesava moltíssim, ens varem dirigir a algun lloc ben assoleiat per poder dinar, però mentre buscàvem on dinar, vaig fer aturar a en Balde07, perquè volia fer una foto a uns mollerics gegants preciosos, i mentre feia la foto... Més Negritoooos, i on els poso? Doncs varem buidar el cistell al cotxe, i Sant tornem-hi! Els meus nens, s’ho van passar d’allò més be, recollint bolets, i ja son tots uns experts!

Amb la tonteria, ahir varem fer uns 60 Km de 4x4, i avui estem baldats, em fa mal tot! Entre el cotxe i els bolets, sembla que m’hagin apallissat! Però ens ho varem passar molt bé.

A l’arribar a casa, tocava col•locar be els bolets, els vaig anar netejant la sorra, i col•locant en una caixa, d’aquelles de plàstic on s’hi posen les verdures... no s’acabaven mai... la caixa va quedar ben plena, i vaig emplenar dues carmanyoles més ben plenes de fredolics, sense comptar, perquè potser no son tant exquisits, però bons també ho son, dels mollerics ben tendrets i les potes de perdiu. Vaig quedar ben farta de netejar bolets, però la mama, la sogra, el meu germà i etc, estaran molt contents amb els bolets que els donaré per sopar.... ah, com és lògic a casa avui hi ha per sopar truita de fredolics amb ceba... ummmm per llepar-se els dits! Qui deia que aquest any no hi hauria bolets?


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ







Fitxa de Bolets: Camperol o xampinyó silvestre

Dins dels xampinyons no cultivats, aquest és possiblement el més buscat pels boletaires. Es tracta d'un bolet de qualitat que està considerat un bon comestible i que es fa servir per guarnir tot tipus de guisats, sobretot gracies al seu sabor agradable, que recorda el de les avellanes. Pel seu habitat, el camperol es deixa veure amb facilitat, ja que creix en prats i clarianes de bosc, on la seva coloració blanca destaca per sobre de l'herba verda. Sovint fructifica en cercles o erols, on l'herba creix més ufanosament. A diferencia del cama-sec, però, no fa cremats. A partir de la primavera i fins a la tardor, el camperol es deixa veure en prats i clarianes. Pel seu agradable sabor, és molt estimat a la cuina.
El camperol fructifica en llocs herbosos, sobretot prats i clarianes de bosc, preferiblement sobre sols bàsics. Es pot trobar a partir de la primavera i fins a la tardor de manera relativament freqüent. El seu habitat s'estén des de vora el mar fins als estatges subalpí i alpí. El barret mesura de 5 a 10 cm de diàmetre; de bon principi és hemisfèric i en madurar es va estenent fins a ser de convex-aplanat a aplanat. És de color blanquinós, amb la superfície ornamentada amb esquames de color blanc que, en envellir, prenen tonalitats brunes que contrasten sobre el fons blanc. El marge esta cargolat, és llis i de jove sovint presenta restes del vel universal. Les lamines són lliures -no arriben a la cama- i denses; quan el bolet és jove són de color rosat fosc i a mesura que les espores maduren es van tornant de color bru porpra fosc; l’'aresta no es diferencia, i és sencera i del mateix color que la resta de la lamina. La cama és de color blanc i cilíndrica. Mesura de 4 a 7 cm d’alçada per d'1 a 2 cm d'amplada, i sovint és una mica més estreta vers la base; presenta un anell ascendent de color blanc que és fràgil. La superfície és llisa i esta coberta
de fines fibril•les. La carn és ferma i compacta, d'un color blanquinós que pot envermellir molt suaument, gairebé de forma imperceptible. Desprèn una agradable olor fúngica i té un sabor que recorda el de les avellanes. Dins del gènere Agaricirs existeixen tant especies comestibles com verinoses. La major part de les tòxiques es poden distingir bé, ja que la seva carn es taca intensament de color roig o groc. A. campestris es pot confondre amb A. xanthoderma, que és lleugerament tòxic i que es pot diferenciar per la seva olor de fenol, perquè no té esquames evidents al barret i perquè la seva carn sobretot vers la base de la cama i el marge del barret, es torna de color groc intens. Una altra espècie semblant, que també és lleugerament tòxica, és A. praeclaresquamosus, que se'n separa per la intensa i desagradable olor de iode que desprèn i pel virament a groc llampant de la seva carn.

Agaricus campestres. Castellà: Champiñón silvestre; basc: Barrengorri; gallec: Fungos dos lameiros; francès: Potiron; Italià Prataiulo bianco; anglès: Common field mushroom; alemany: Feld-Egerling.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dijous, 6 de novembre del 2008

Per què els homes diuen que les dones son unes Bruixes?

  • Perquè arriben a final de mes fent màgia amb els diners.
  • Perquè llancen conjurs varis contra la pujada dels preus.
  • Perquè estan al mateix temps en diversos llocs: l'oficina, rentant, planxant, servint el sopar i fent les tasques escolars...
  • Perquè són capaces de convertir en serp, amb la mirada... a aquella rossa que li va somriure al seu xicot o marit.
  • Perquè poden preparar tota classe de pocions màgiques, per a guarir qualsevol ferida del cos o de l'ànima ...
  • Perquè poden volar cap al lloc on les necessiten .
  • Perquè poden sobreviure a pesar de les fogueres, que la vida els presenta diàriament.
  • Perquè poden enfrontar-se a més d'un inquisidor defensant els seus ideals.
  • Perquè parlen amb les plantes per a fer-les créixer en un càlid ambient d'afecte.
  • Perquè es comuniquen amb els animals (... Homes?) parlant en l’idioma de l'amor cap a tot ser vivent.
  • Perquè pressenteixen quan algun amic necessita del seu consol o la seva presència.
  • Perquè practiquen la telepatia diàriament, endevinant els pensaments d'aquells a qui estimen sense necessitar de paraules per a traduir-los.
  • Perquè tenen la capacitat innata d’embruixar a aquell home especial.
  • Perquè són diverses persones en un sol cos: filla, germana, esposa, mare, amant, companya i amiga.
  • Perquè posseeixen el do d'avançar-se als esdeveniments només per intuïció.
  • Perquè veuen el futur projectat en els seus somnis.
  • Perquè poden arribar a fites moltes vegades inassolibles per a uns altres només amb el desig.
  • Perquè són mestres en l'art de la alquímia al recuperar-se d'un fracàs.
  • Perquè creen la fantasia en la imaginació d'un nen.
  • Perquè màgicament són ambigües a la vista: suaus com la seda però amb l'interior de diamant.
  • Perquè amb el do de la fascinació aconsegueixen més fites.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

PATEIXES VERTÍGEN?

Jo em pensava que no patia de vertígen fins que he vist aquest video, fons i tot m'he marejat!!!! és al.lucinant... son sis minuts de video, amb unes vistes precioses, però esgarrifants, s'en diu el Camí del Rei, construit el 1901 per anar fins a makinodromo en el sector d'el Chorro



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dimecres, 5 de novembre del 2008

Premi al més... (sense comentaris....)


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

La Cigala i la Formiga (faula adaptada a la realitat)

VERSIÓ CLÀSSICA
La formiga treballa amb totes les forces tot l'estiu sota una calor aixafadora. Construeix la seva casa i s'aprovisiona de queviures per a l'hivern. La cigala pensa que la formiga és ximple i es passa l'estiu rient, ballant i jugant. Quan arriba l'hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li fa falta fins a la primavera. La cigala tremolant, sense menjar i sense recer, es mor de fred.
FI
VERSIÓ ESPANYOLA (realitat)
La formiga treballa amb totes les forces tot l'estiu sota una calor aixafadora. Construeix la seva casa i s'aprovisiona de queviures per a l'hivern. La cigala pensa que la formiga és ximple i es passa l'estiu rient, ballant i jugant. Quan arriba l'hivern, la formiga es refugia a la seva caseta on té tot el que li fa falta fins a la primavera. La cigala tremolant organitza una roda de premsa a la qual es pregunta per quina raó la formiga té dret a habitatge i menjar quan vol, quan hi ha altres, amb menys sort que ella, que tenen fred i fam. Tele5 organitza un programa en viu en el qual la cigala surt passant fred i calamitats i alhora mostren extractes del vídeo de la formiga ben calentoneta a casa seva i amb la taula plena de menjar.
Els espanyols se sorprenen que en un país tan modern com el seu deixin patir a la pobra cigala mentre que hi ha uns altres viuen en l'abundància. Les associacions contra la pobresa, es manifesten davant de la casa de la formiga. Els periodistes organitzen una sèrie d'articles en els quals qüestionen com la formiga s'ha enriquit a esquena de la cigala i insten al govern de Zapatero que augmenti els impostos de la formiga. Responent a les enquestes d'opinió, el govern de Zapatero Elabora una llei sobre la igualtat econòmica i una llei amb caràcter retroactiu, antidiscriminació. Els impostos de la formiga han augmentat i a més li arriba una multa perquè no va contractar a la cigala com ajudant a l'estiu. Les autoritats embarguen la casa de la formiga, ja que aquesta no té suficients diners per pagar la multa i els impostos. La formiga se’n va d'Espanya i s'instal•la amb èxit a Suïssa. Está Pasando fa un reportatge on surt la cigala amb sobrecàrrega, ja que s'ha menjat gairebé tot el que havia molt abans que arribi la primavera... L'antiga casa de la formiga es converteix en alberg social per a cigales i es deteriora al no fer el seu inquilí res per a mantenir-la en bon estat. AL govern se li retreu no posar els mitjans necessaris. Una comissió d'investigació que costarà 10 milions d'Euros s'engega.
Mentrestant la cigala mor d'una sobredosi. La Cope i Telemadrid comenten el fracàs del govern per a intentar corregir el problema de les desigualtats socials. La casa és ocupada per una banda d'aranyes marroquines immigrants i el govern de Zapatero es felicita per la diversitat cultural d'Espanya.
FI de la versió real de la Faula...


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dilluns, 3 de novembre del 2008

La història d'un cartell....

Aquest curt metratge va gunayar un premi en el festival de cannes de 2008. Val la pena veure'l...


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

 
Elegant de BlogMundi