Blog Day. Dia dels blocs 2008

Què és el BlogDay?

El BlogDay ha estat creat perquè els bloguers tinguin un dia per conèixer d’altres bloguers, d’altres països o àrees d’interès. Aquest dia, els bloguers recomanaran altres blogs als seus lectors. Durant tot el 31 d’agost, els blocaires de tot el món publicaran un article recomanant 5 blocs nous, preferiblement diferents de la seva cultura, punt de vista o posició. Serà un dia on els lectors descobriran nous blocs i nous blocaires.
Els cinc blocs que jo proposo per avui son:
* Tramuntana.tv: Bloc de notícies i vídeo de l'Empordà
* Parides: un bloc amb humor, i... parides...
*guia del trotamundos: Bloc amb moltes guies interessants per viatjar
*Anímate : un bloc amb coses curioses y divertides
* gemablog: la majoria ja la coneixeu, genials trucs per al bloc

podria haver-ne posat molts més, però tenien que ser només 5. L'any que ve, més

més info http://www.blogday.org/ca.htm



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Respostes de nens sobre el matrimoni...

Avui he rebut un mail d'en Pepe, amb un power point molt divertit, d'aquestes preguntes xorres que es fan a nens, i que donen unes respostes... que no tenen desperdici! (ep Tete, és purament casualitat que hagi rebut aquest mail precisament ara, poques setmanes abans de que et casis...)

• (Enquesta feta a nens)
  COM DECIDIR AMB QUI CASAR-SE?
  *Cal buscar a algú al que li agradin les mateixes coses que a tu. Si t'agrada veure el futbol, també ha d'agradar-li a ella que a tu t'agradi el futbol i així portar-te patates fregides i cervesa. Alfred, 10 anys (quina raó tens)
  *Un no decideix per si mateix amb qui casar-se. Déu ho decideix per tu molt temps abans, i quan et toqui a tu, ja t'assabentaràs. Cristina, 10 anys (tens part de raó)




• QUINA ÉS LA MILLOR EDAT PER A CASAR-SE?
  *La millor edat són els 23, perquè així coneixes al teu marit almenys des de fa 10 anys. Camil·la, 10 anys
  *No existeix “la millor edat“ per a casar-se. Fa falta ser veritablement estúpid com per a voler casar-se. Ferran, 6 anys (segurament ja ha tingut experiències dolentes...)




• QUÈ TENEN ELS TEUS PARES EN COMÚ?
  *Que no volen tenir més fills. Anna, 8 anys (jajaja)




• QUÈ FA UNA PARELLA EN UNA CITA?
  *Les cites estan per a divertir-se, i la gent hauria d'aprofitar l'ocasió per a conèixer-se millor. Fins i tot els nois tenen coses interessants que dir, si se'ls escolta prou. Lluïsa, 8 anys (de qui haurà tret això? de la mare, segur!)
  * A la primera cita s’expliquen mentides interessants, per a així aconseguir una segona cita. Martí, 10 anys. (sense comentaris)




• QUÈ FARIES SI FRACASSESSIS EN LA TEVA PRIMERA CITA?
  *Aniria a casa i faria com si estigués mort. Llavors, trucaria als diaris i faria publicar la meva esquela. Carles, 9 anys (això faria jo també)




• QUAN ES POT DONAR EL PRIMER PETÓ?
  *Quan l'home és ric. Pamela, 7 anys (rossa?)
  *Quan beses a una dona, has de casar-te i tenir fills amb ella. Així és la vida. Enric, 8 anys (per sort per les dones no és així, Enric)




• ÉS MILLOR ESTAR CASAT O SOLTER?
  *Per a les noies és millor quedar-se solteres. Però els nois necessiten a algú que netegi.... Anita, 9 anys (la millor frase de totes!)
• ...
• QUÈ CAL FER PERQUÈ EL MATRIMONI SIGUI UN ÈXIT?
  *Cal dir-li a la dona que és maca, Encara que sembli un camió. Ricard, 10 anys (felices i enganyades)

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Miguel Bosé "Que Vivan Las Mujeres"

Que vivan las mujeres que no escuchan canciones románticas,

y las que lloran con ellas también.

Que vivan las mujeres que sueñan con dormir,

y duermen.

Que vivan las mujeres que apagan sesenta velas

porque cumplieron sesenta años.

Que vivan las mujeres que dejaron de ordenar cosas

que los demás desordenaron.

Que vivan las mujeres que tienen hijos,

y las que los perdieron también.

Que vivan las mujeres que saben que un palmito jamás supera

un pedazo de chocolate.

Que vivan las mujeres que se atreven a vivir.

A VIVIR!

Que vivan las mujeres que dejaron de preocuparse por lo que piensa el resto,

sin embargo siguen preocupándose de los demás.

Que vivan las mujeres...

Que vivan las mujeres...

Gràcies Tete, per haver-me enviat aquest video per mail

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Frases sobre la vida...

*Desperta, que el somni paralitza...
*Actua, que la inèrcia no és productiva…
*Esforça’t, que la jornada és llarga...
*Espera’t, que tot te el seu moment...
*Treballa, que l’oci sense mesura et pot matar...
*Controla’t, i aconseguiràs vèncer...
*Dóna molt, rebràs encara més...
*Segueix, segueix...Ja estàs arribant...
*No dubtis... Ho pots aconseguir...
*Espera, espera…ja quasi bé hi ets…
*Donaria tot el que sé, per la meitat del que ignoro...
*El somriure és l’idioma universal de la gent Intel·ligent...
*Ès millor fer el Bé, que prometre’l...
*Els impossibles d’avui, seran possibles demà...
*Gaudeix avui, és més tard del que et pensaves...
*La única persona que mai s'equivoca, és el que no fa mai res...
*Les llàgrimes son ma sang de l’ànima...
*Aprèn a governar-te a tu mateix, abans de voler governar als demés...
*El comportament és un mirall en el que cadascú mostra la seva pròpia imatge...
*La mort és una vida viscuda...
*La vida és una mort que ve...
*Un és el que és, per la suma del que ha viscut...
*No oblidis que t’espero, i no esperis que t’oblidi...
*La alegria és la forma més senzilla d’agraïment ...
*Un dia perdut, és aquell en el que no hem somrigut ...
*No hi ha nostàlgia pitjor que enyorar el que mai ha existit...
*Ballar és somiar amb els peus...
*El petó més difícil no és el primer, sinó l’últim...
*Cap persona es mereix les postres llàgrimes i, qui les mereix no ens farà plorar...
*El savi no diu tot el que pensa, però pensa tot el que diu...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Dol

Jo sempre he pensat que avui hi som i demà potser no, no sabem que ens pot passar, un accident de cotxe, un piano que ens pot caure al cap passejant pel carrer, ... o com ahir a Madrid, volent anar de vacances o tornar a casa... tots tenim un destí, ens agradi o no, L'accident d'ahir a barajas, va ser bestial, i quasibé no es pot entendre, s'hauria d'haver enlairat l'avió? que és millor arribar tard a destí o no arribar mai? ... un munt de preguntes sense respostes, que, però, ha deixat més de 150 morts...

els 10 principis de la vida...

1º.Si encara no has trobat a la persona ideal... Diverteix-te amb la qual tinguis a mà!

2º.Si un dia la vida et dóna l'esquena...Toca-li el cul!
3º. Els psiquiatres diuen que una de cada quatre persones pateix alguna deficiència mental. Si estàs amb tres amics i no notes res estrany, llavors...El retardat ets tu!
4º.El dur no és aguantar el pes de les banyes...És mantenir a la vaca!
5º.Per a assolir un objectiu és necessari somiar...No perdis temps, envia-ho tot a la merda i...Vés a dormir!
6º.Si un dia la dona o l'home que estimes t'és infidel, i estàs pensant llençar-te per la finestra, recorda: Tu tens banyes, NO ALES!
7º.La vida és com jugar a la botifarra. Si no tens un bon company... És millor tenir una bona mà!
8º.Les dones “perdudes” són les més buscades.
9. Si un dia sents un gran buit... Menja!...Tens gana!
10º.Quina semblança hi ha entre una dona embarassada, un pastís cremat i una cervesa congelada? ...Que si l'haguessis tret abans...Mai hauria ocorregut!

LA VIDA ÉS AIXÍ DE SENZILLA, NO LI BUSQUIS MÉS EMBOLICS I DIVERTEIX-TE

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Blog Action Day 08 (el dia d'acció dels blocaires)

Tal i com ja vaig fer l'any passat, m'he tornat a apuntar al Blog Action Day, Si que és veritat, que un sol bloc no te gaire ressò, peró imagina't milers de blocaires o blogguers de tot el món, parlant el mateix dia d'un tema, canviar el món no podem, però si que sabem fer soroll. El tema d'aquest any, és la pobresa. Si, aquella paraula tant lletja, que els que vivim en societats més o menys desenvolupades, quasi bé no sabem que significa, però tenim pobresa molt més aprop del que ens pensem.

Blocaires d'arreu del planeta s'uneixen per tractar el proper dia 15 d'octubre d'aquest tema. Des de milers de punts de vista, amb diferents idiomes, cultures, religions i estatus... Només cal fer aquest dia un escrit al bloc, tractant el tema de la pobresa, com ja he dit abans... un de sòl no pot fer gaire res, però moltes veus juntes ... Jo ja hi participo, i tu? si vols unir-te al projecte registra't a http://blogactionday.org/

Es senzill, pots ajudar, fent un post parlant del tema de la pobresa el dia 15 d'octubre,o promoure amb un banner el blog action day, o fer donatius dels ingressos de la teva pàgina del dia 15 (comptant que tinguis ingressos, je,je), o publicitar... qualsevol cosa serveix, per fer arribar a les màximes persones possibles el tema que es tractarà...

Blog Action Day 2008 Poverty from Blog Action Day on Vimeo.

En el moment d'escriure aquest post hi habien inscrits per participar:
2,231 Sites amb uns 3,961,772 Lectors . Si vols saber quants n'hi ha apuntats ara clicka aqui

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

un cap de setmana llarg...

Be, per fi a casa! quin cap de setmana més llarg... no estic acostumada a tenir tres dies de festa seguits...quin estressss! vaig començar Dijous anant a Llançà a buscar els nens que estaven al "casal Iaia", el mòbil l'havia oblidat al cotxe... i quan el vaig a buscar, trobo un missatge de la Martuky, que tenia ganes de que ens poguessim trovar... de seguida la truco, i per casualitat, eren a Port de la Selva... Perfecte! quan vagin de tornada cap a Empuriabrava, ens podrem, per fi conèixer les cares... i efectivament, vam poder quedar, i anar a fer un toc. Després de més d'un any visitant-nos els blocs, finalment he conegut "in Person" a la Martuky i en Singermornings. Son una parella encantadora. Espero que algun dia vinguin amb més temps i no a ple agost, i els pugui ensenyar...Què bonic que és l'Empordà!!!

El Divendres, ja em toca preparar la bossa i la nevera, i cap al Càmping! però primer fem una parada per dinar a Llers a casa de l'Anna i en Joan, toca "Cargolada", i després com cada cap de setmana, al Càmping, quan arribem, hem de muntar la carpa de fora, per què el sol és bestial... treure la barbacoa... anar a la piscina... fer excursió a la muntanya... Quin estresss més gratificant!!!

Al vespre van venir a sopar l'Anna, en Joan, en Gerard i en Marc i per variar, en Jordi ens va fer una Mega boníssima Barbacoa... El dissabte al matí, cap a la muntanya...com que no vàrem trobar rossinyols (bé si, només 2) vàrem recollir mores, ummmm què bones! Al vespre sopar amb la Marina, en David i l'Arnau... el Diumenge tornem-hi.... però quin estresss... Ja m'agradaria estar així d'estressada sempre!!!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Conte de la Caputxeta vermella (adaptat als nostres temps...)

LA CAPUTXETA VERMELLA

"Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia -no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.
Així doncs, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensaven que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.
De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella 1i va contestar:
-Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.
-¿Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.
-Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella- però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.
La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmès a les nocions rígides i tradicionalistes del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.
La Caputxa Vermella va entrar a la caseta va dir:
-Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:
-Vine més a prop, nena, que pugui veure't.
La Caputxa Vermella va dir:
-Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quin ulls tan grossos que tens!
-És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.
-Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar, i sens dubte atractiu, a la seva manera.
-Es que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.
-Àvia, quines dents tan grossos que tens!
-Estic molt content de ser “quisóc” i “com sóc” -va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai personal.
Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell s'estimava més que li diguessin “company tècnic en carburant forestal”). Va entrar corrents a la caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral, però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.
-Escolta, noi! ¿Què t’has cregut -li va preguntar la Caputxa Vermella.
El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.
-Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella-. Sexista! Discriminador d'espècies animals! ¿Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut/da d'una persona masculina?
Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l'àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants."
Extret dels contes per a nens i nenes politicament correctes de JAMES FINN GARNER. Traducció de Quim Monzó . Us el recomano...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Superagent 86

Ahir vam veure la peli de Superagent 86 (Get Smart en el seu títol original en anglès), és una comèdia situacional nord-americana que va néixer com una paròdia a les pel·lícules i sèries d'espionatge, sobretot les de James Bond. La seva emissió va començar en la NBC el 18 de setembre de 1965 i va acabar en 1970, encara que jo seguia aquesta sèrie, que la feien a tv1, quan era petitona... a casa tots ens fèiem uns farts de riure!!! Era un seguit de “males pates”, i xorrades, que feien passar una estona divertida... quan vaig sentir que feien la pel·lícula em va fer molta il·lusió, però les crítiques de cinema, no la deixaven gaire be... però fos com fos, la tenia que veure! I finalment la he vist!, a mi personalment, m’ha fet riure tota l’estona, m’ho he passat molt be. La pel·lícula està repleta de Referències a la sèrie:
Moltes de les frases que diu en Max i el Cap a la sèrie original, apareixen a la pel·lícula. Els objectes del museu de CONTROL són els de la sèrie, com el sabatòfon, el Con del Silenci, un Sunbeam Tiger vermell, un revòlver... en Max fa servir alguns d'aquests objectes cap al final de la pel·lícula. Altres cotxes de la sèrie -un Opel GT i un Karmann Ghia- també apareixen a la pel·lícula. Bernie Kopell, qui va interpretar a Sigfried en la sèrie, fa un “cameo” com el conductor d'un Opel GT que en Max atura. L'entrada a les instal·lacions de CONTROL ha estat modernitzada, però l'escala amb la línia vermella en el centre i la cabina telefònica segueixen igual. Les portes que condueixen a la cabina també hi son, però son més modernes. La perruca que 99 duu en la festa a casa de Kristic és igual al pentinat que duia 99 en la sèrie. Els actors son força ben trobats...
És una peli que recomano a aquells que com jo, necessiten fer-se un fart de riure de tant en tant, deixant a banda si està ben feta la pel·lícula o no. En blade07 i jo, volíem , primer veure la peli de handcock, però no ens penedim gens de la tria que varem fer...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

El Jueves i Els jocs olímpics de Pekin

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Jo sòc l'Arale! (o almenys així m'anomenen)

La Pirula, que m’agrada molt que segueixi escrivint al Blog, ens ha explicat el perquè del nom de Pirula, i és clar, jo no us he explicat mai d’on em ve el sobrenom D’Arale. Ens tindríem que remuntar uns divuit o dinou anys enrere (Ahhh, em faig vella!!!!), jo era voluntària de Socors i emergències de la Creu Roja... quina època aquella!, be, doncs, en aquell temps totes les tardes, ara no recordo be, si era abans o després de Bola de Drac, feien capítols del Dr. Slump, i vaig agafar el costum d’entrar a la “barraca” dient “OIÓ” en comptes de bona tarda, tal i com feia l’arale... Jo “tenia” uns ulls blaus preciosos (o això és el que pensava tothom), però quan em tenia que quedar de guàrdia a les nits, els meus ulls blaus, es canviaven per uns ulls de color marró amb unes ulleres de pasta a sobre... i sempre corria amb la gorra de beisbol com l’arale (la gorra era per que no se m’hi fessin embolics al cabell quan anava amb moto, ep, no era obligatori el casc). Una cosa va portar a l’altre, i van començar tots a dir-me Arale.
He de reconèixer que primer no em feia gaire gràcia el sobrenom, però ara m’agrada. Encara alguna vegada m’he trobat companys d’aquella bona època, que no saben el meu nom de “pila” i em criden pel carrer com Arale. L’Arale és una nena d’una altre món, i jo sempre estic en el meu mon, d’aquí el nom del Blog: El mon de l’Arale.

És una pena, que de tots els que varem començar (Gràcies a en Marc) amb això d’escriure les nostres coses, en un Blog, ara en quedem ben pocs ( Quim, Marta, Pirula, Blade, Nens (que soc jo mateixa), neopàtria), Alguns altres actualitzen molt de tant en tant (Marc, Gina, Shushi, Codex...) i d’altres des de fa quasi un any, han desaparegut, no han actualitzat ni una sola paraula, portar un Blog al dia, fa perdre molt de temps, si, però és una manera de comunicar, o divulgar idees, notícies, o fets interessants a persones anònimes a les que potser els pot interessar... Visca els Blogguers!!!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Pekin es posa "guapa" per sortir be a la Foto...

En un escrit d’avui del diari La Vanguardia, venia un article sobre els jocs olímpics de Pekin, ... si, aquells jocs olímpics, que es celebren en un país que no respecta els principis bàsics de les olimpíades; La Llibertat...
Mai s’havien preparat uns jocs olímpics amb tanta cura pels detalls, passió i esforç, sacrificant els interessos individuals dels habitants d’un país.
Amb motiu dels jocs, els pekinesos han rebut llistes de com s’han de comportar i del que és millor no preguntar a un estranger: l’edat, quina religió practica, estat civil... amb aquestes recomanacions serà difícil poder lligar!.
També han retirat dels seus restaurants un plat tant típic a la xina com la carn de gos, perquè pot desagradar al visitant, ...aquí hauríem de treure de les cartes dels restaurants, els cargols, i el conill (conill: animal de companyia a països com EE.UU.).
S'han fomentat campanyes per deixar d'escopir... això , que ho tinguin que recomanar... déu ser que la gent escup tot el dia...
Se’ls recomana respectar les cues, es veu que això de l’ordre i respectar el torn no és gaire habitual...tothom vol entrar el primer a l’autobús...
Han fet aprendre anglès sobretot als taxistes...
Han tancat bars, que per la seva higiene podria ferir l’estómac dels visitants....
S’ha creat un col·lectiu de, potser, un milió de voluntaris que passen controls de seguretat en el metro i carrers...
S’han tancat centenars d'empreses i indústries i prohibit la meitat del tràfic privat per a millorar la qualitat de l'aire...
S'ha reforçat el control d’ "esvalotadors"... dins d’aquesta categoria s’hi inclou als que fan ús de drets universals bàsics.
O sigui, estan maquillant un país, per què quedi be a la foto. Però el Règim dictatorial que governa el país diu que s’ha de fer “per Collons!” o si no...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Deu veritats verdes

L'altre dia, llegint la revista Quo, mentre passava molta calor a l'avancé de la meva caravana...vaig llegir aquest article, que em va sorprendre, però el vaig trobar molt interessant, les explicacions de cada frase son molt llargues, per això us deixo l'enllaç a cada una:
A l'intentar ser ecològics, sovint ens oblidem de ser lògics abans QUE eco. No tots els tòpics són reals, aquestes veritats et faran autènticament verd.

1. 
   
   Els arbres joves no netegen l'atmosfera.


2. 
   
   Les vaques ecològiques contaminen molt més.


3. 
   
   Més val cotxe vell que híbrid per estrenar.


4. 
   
   Elogi al 4x4.


5. 
   
   El foc controlat té el seu costat bo.


6. 
   
   L'aire condicionat no és tan dolent com la calefacció.


7. 
   
   Sense centrals nuclears s'emetria més CO2 en el nostre país.


8. 
   
   L’Amazones mai va ser el pulmó del planeta.


9. 
   
   Xina no és la culpable del canvi climàtic, sinó la solució.


10. 
    
    El menjar orgànic i la dieta vegetariana no són tan bones com penses.


11. 
    
    Les ciutats són més verdes que el camp.
    
    Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català