Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sortides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sortides. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de novembre del 2011

Amanida de Bolets

Ja fa uns quants dies que ens varem menjar aquesta amanida, Però tot i així, us la vull explicar. Aquesta és la crònica, de com es pot preparar una deliciosa amanida d'estiu amb ou de reig, cep i rossinyol. Temps de preparació: 4 hores (aprox.).
Dificultat: Elevada.
Cost: Incalculable.
Els ingredients que necessitarem per preparar aquesta fabulosa amanida són tan dispars com aquests:
-Unes bones botes de muntanya (tipus Xiruca).
-Vehicle Tot Terreny (amb el dipòsit ple de gasoli).
- Provisions d’aigua.
- Cistell i ganivet.
- Una bona dosi de paciència i bona vista.
També necessitarem, i no menys important, per completar el plat:
- Enciam de colors.
- Ceba.
- Cansalada.
- Formatge curat.
- ...
- Oli i sal (vinagre opcional)
Començarem el procés, vestint-nos amb roba còmode, i calçant-nos les botes de muntanya. Seguidament, pujarem al vehicle tot terreny, el posarem en marxa, i ens dirigirem cap a la muntanya a provar sort. En aturarem en algun lloc que pugui semblar escaient, aparcarem el vehicle, ben arraconat, que no molesti als altres vehicles que puguin circular per la muntanya, baixem del vehicle, sense oblidar-nos d’agafar el cistell, la navalla boletaire i una ampolla d’aigua (per anar-nos hidratant).
Començarem a enfilar-nos per dins del bosc, com si fóssim cabres, i observarem si amb una mica de sort veiem algun bolet, ens desanimem força perquè no trobem res, allà lluny sembla que hi ha alguna cosa blanca estranya... com podem ens hi apropem i... oh! És un ou de reig que ja comença a sortir de l’ou... Quina il•lusió! ja ens falten menys ingredients per l’amanida.




Seguim inspeccionant el terreny, i anem trobant algun rossinyol ben bonics i tendres... cap al cistell. Mentre anem caminant anem trobant algun altre reig i per sort, trobem l’altre ingredient que ens feia falta, el cep!
Hem estat de sort, no comptàvem en trobar els ingredients adients per l’amanida, però encara que no n’hem trobat gaire quantitat, si que podem dir que els ingredients son de qualitat.



Ara que ja tenim els ingredients, ens posarem a preparar l’amanida. Netejarem i filetejarem els bolets. Prepararem l’enciam, la ceba i la tomata, passarem la cansalada per la paella per coure-la una mica, tallarem uns trossets de formatge curat... ho posarem al plat, ho amanirem i.... a menjar!
Simplement... Deliciós!





Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dissabte, 24 d’abril del 2010

creuer 2010: Santorini

De creuer 2010
Després del dia de navegació, varem arribar a Santorini. El vaixell va quedar-se al mig de la badia i ens varen transportar amb unes barques fins al port. Nosaltres varem optar pel transport en ruc fins a dalt del poble. El trajecte va ser molt divertit, i amb unes vistes precioses. Un cop a dalt, varem passejar pels carrerons, i varem observar el mar des dels miradors... simplement encisador. Com que els carrers empedrats tenien força pendent, i en Jordi papa anava amb el peu enguixat anàvem fent parades per alguns bars per hidratar-nos, descansar i contemplar... per tornar a port, varem optar per baixar amb el telefèric, menys divertit que el duc, però més descansat....

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

diumenge, 18 d’abril del 2010

Creuer: Navagació

Després de Venecia i Dubrovnik, ens varem dirigir cap a Santorini, com que hi ha molta distància, varem tenir tot un dia de creuer pel mar, aprofitant el temps per descansar i gaudir de la navegació. Al vespre tocava el ja tradicional sopar de gala, on tothom s'ha de vestit d'acord amb la ocasió...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dimecres, 7 d’abril del 2010

creuer 2010 Dubrovnik


Després d'una nit de creuer, ens varem despertar a Dubrovnik. Ciutat voltada per una muralla, que ha patit terratrémols i guerres, i segueix essent... preciosa. Voltar pels carrers i carrerons és encisador, no saps dir quin raconet és més bonic... Un altre dels atractius que te Dubrovnik, és la seva muralla, però ens varen desaconsellar fer-la, degut a la cama enguixada d'en Blade, eren uns 700 esgraons... i com que no la varem poder fer per sobre, varem llogar una barqueta, que ens va fer un tour, pels voltants, i varem poder veure la muralla per fora...


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

diumenge, 4 d’abril del 2010

Creuer: Venecia


Pels que no ho sabieu, el passat març, del 15 fins al 22 de març varem anar a fer un creuer per l'adriàtic i Egeu.
Coincidint que era l'aniversari d'en Jordi(8), li varem regalar aquest viatje, espero que no s'ho agafi per costum, perquè ja és el tercer creuer que fa... però es que s'ho passen tant be.... i espero que quan siguin una miqueta més grans, els sigui més fàcil entendre la història...
Us aniré penjant les fotografies poc a poc, n'he fet més de 600 i les tinc que triar...
També us recomano, que si teniu que fer un creuer, visiteu la pàgina de Cruceromania, i us descarregueu les guies. Nosaltres aquesta vegada anàvem amb el papa amb una cama enguixada, i no podiem fer les excursions que ens venien al vaixell, les teniem que fer per lliure, i amb aquestes guies, que no era la primera vegada que les feiem servir, hem anat molt be, i molt més econòmic.
Primera escala: Venècia... no calen moltes explicacions... simplement preciós. El dia es va aixecar una mica boirós, però per sort els carrers no estaven inundats, no se com ens ho haguéssim fet...
Clickant la foto, s'obre el video de fotos...



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dimarts, 30 de març del 2010

videos utils: com treure's la samarreta ràpidament

Treure'ns la samarreta amb una sola ma? sembla impossible, però en aquest video ens ensenyen com fer-ho... sembla fàcil, però a mi m'ha calgut pràctica per aconseguir-ho.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

diumenge, 14 de febrer del 2010

Carnaval a Palamós 2010


El Dissabte, tocava Palamós , encara que era de tarda, feia més fred que la Nit de Sant Feliu, i com que erem la Carrossa n º 67, varem sortir que ja era fosc. Però apart de tot això ens ho varem passar molt be.




pots veure totes les fotografies que vaig fer aqui



Principi Si t'ha agradat aquest post Vota'm al catalàTOP CATALÀ

dissabte, 13 de febrer del 2010

Carnaval a Sant Feliu 2010


El divendres ja varem començar el carnaval, els kalitubs varem anar a Sant Feliu de Guixols, no erem gaires, i feia força fred, però va estar molt be.





Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

diumenge, 31 de gener del 2010

Diumenge amb neu...

Aquest diumenge al matí, ens ha trucat en Joan, de fet ja feia dies que ens ho havia proposat...., i ens ha preguntat, que tal si anàvem a dinar a Sadernes... com és lògic, no teníem res a fer i li hem dit que si. Anar a Sadernes des de Figueres no te gaire secret, però passant per Albanyà, te la seva gràcia. I ja ens venia de gust fer servir el cotxe per anar per muntanya, ja que últimament el 4x4 el fem dins de Figueres, per què entre bonys (àlies esquenes d’ase) i clots, o vas amb un vehicle tot terreny per Figueres, o passes cada setmana pel mecànic...
Nosaltres tenim que canviar les rodes, ja que estan força gastades, i era tot un repte fer 4x4 amb les rodes així, però per sort no hem tingut cap problema...
Hem anat pujant, i ens hem parat a la cova de Poli, és preciosa, però ens ha començat a nevar, i encara ens quedava molt de camí, i no portàvem cadenes.... per sort, nevava, però no massa.
Quan hem passat per l’ermita de Sant Feliu ha començat a nevar més, i no ens hem quedat gaire estona, les vistes eren formidables i hem acabat tots blancs...
A mida que baixàvem la muntanya, anava minvant la nevada... però que bonic era! Avui no estava previst trobar neu... els nens s’ho han passat d’allò més bé...
M’agraden les sortides d’hivern...






Principi Si t'ha agradat aquest post Vota'm al catalàTOP CATALÀ

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Vacances a Punta Cana


Ja sé que he trigat molt a penjar aquest post (ho sento Jasmin). Aquestes vacances ens les teníem ben merescudes, després de l’estiu esgotador, feia falta uns dies de desconnexió. Aquestes vacances hem marxat sense els nens, encara que els vaig enyorar molt. Han estat unes vacances totalment diferents a les que estic acostumada... jo soc la d’anar a veure pedretes i ruïnes, però aquesta vegada he cedit, i he de reconèixer que m’ha agradat molt. La temporada per anar al carib, no era la més escaient, ja que diuen que el setembre és època de ciclons i tornados, però el cert és que varem tenir uns dies fantàstics, al matí molt de sol i calor, i a la tarda s’ennuvolava una miqueta, però la calor no baixava. El Jet Lag per nosaltres va ser molt acusat, cada matí ens despertàvem al les 6 del matí (migdia a Catalunya) i anàvem a veure sortir el sol tot passejant per la platja, la sortida del sol és fantàstica, es reflexa al mar, i pren un color, indescriptible.
Cada dia, anàvem a la platja o a la piscina, quasi bé sense sortir de l’aigua, per poder aguantar la calor. A la platja es poden fer molts esports aquàtics, nosaltres ens varem decantar per l’esnorkeling i el parasailing... i sobretot el “panxing”.
A part de platja, piscina, beure, menjar, i fer el gos, varem agafar una excursió, fantàstica, molt cara, però que val la pena.Varem anar a visitar la península de Samaná, varem anar-hi en avioneta, a l’arribar allà ens varen carregar a tots en uns camions mentre la policia nacional ens donava per veure Rom amb coca-cola (si, si, la policia ens donava alcohol a les 9 del matí...), amb aquests camions, ens varen portar per les muntanyes, amb unes vistes fantàstiques, amb parades facultatives on t’ensenyaven com feien la xocolata, la mama juana, el sucre... typical turístic... fins a arribar a un lloc on ens esperaven uns cavalls, que ens varen portar pel mig de la selva fins a unes preciosíssimes cascades, les “cascadas del limón, on ens varem banyar i refrescar. Després ens varen portar a una platja per dinar, i d’aquí amb un catamarà cap a la illa Bacardí, si la sorra de la platja de punta cana és blanca i fina... aquesta encara era millor... després d’aquí varem tornar amb avió una altra vegada cap a l’hotel.... un dia esgotador però completíssim.
No m’allargo més, perquè segur que ja canso... us deixo aquí sota unes quantes fotos...
I a esperar les properes vacances....














Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

 
Elegant de BlogMundi