On son els Bolets???

Bolets, o altrament dits Bin ladens... jo no se si n'hi ha a altres llocs de Catalunya, però a l'Empordà, brillen per la seva absencia, saben amagar-se molt be o tinc que anar a graduar-me be la vista, ja que ni dalt de la muntanya n'hi ha, ni dels dolents!!!

Dissabte, varem anar a provar sort, ja ens havien dit que no n'hi havia, però ho voliem comprovar... ja varem agafar el cistell petit, però ni així, be, alguna coseta si, però... quatre potes de perdiu i un grapadet de mollerics (això si, molt tendres)... aquests bolets son considerats mediocres, però alguna cosa teniem que posar al cistell!!!

Quan vam tornar al càmping, en Pere, el veí del davant ens va pregntar si haviem trobat alguna cosa, per intentar-ho ell o no. Li vam ensenyar, mig avergonyits el cistell, i li varem dir que si els volia, que ja els hi donàvem... doncs van fer festa, i quan els van cuinar (un cop cuits, era una "tapeta" de bolets) ens els va deixar tastar, i... oh... que bons! no n'haguès donat mai ni cinc cèntims per les potes de perdiu ni els mollerics, i realment estàven boníssims! o potser és que tenia tantes ganes de menjar bolets que per això em varen agradar...

Què collons passa a l'Empordà, que cada vegada que diuen que plourà, no veiem ni una gota? no tenia que ploure dissabte i diumenge? algú ha vist ploure? jo només sento tramontana, però de pluja res... si no plou, ja ens podem anar despedint d'anar a buscar bolets!!!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de bolets: Molleric o Mollic

Un dels mollerics més freqüents a Catalunya és el molleric granellut, que es pot trobar de forma molt abundant en pinedes de pi roig, ja que estableix micorizes amb aquest arbre. S'assembla molt a un altre molleric, Suillus mediterraneensis; tant, que fins i tot alguns micòlegs posen en dubte de si no es tracta de la mateixa espècie. Com la resta de mollerics, es tracta d'un comestible mediocre a causa de la seva carn tova i el seu sabor molt suau, que generalment és emprat per acompanyar guisats. Per cuinar-lo, primer convé retirar-ne la cutícula i l'esponja (els tubs), que donarien un regust amargant al plat.
El molleric granellut és un bolet comestible que creix en pinedes, especialment sota pi roig (Pinus sylvestris) i sobre sòls basics. És una espècie comuna que pot arribar a ser molt abundant, i que es pot trobar a les pinedes de mitja muntanya i a l'estatge subalpí, des del maig fins al novembre.
De cutícula viscosa. El barret mesura de 4 a 10 cm de diàmetre. De bon principi és hemisfèric, amb el marge cargolat cap a l'interior (involut), si bé després esdevé bombat i finalment aplanat. La seva superfície és de color brunenc, groguenc o bru vermellós en temps humit, molt viscosa, llisa i fàcilment separable de la carn. Els tubs arriben fins a la cama i hi deixen un solc al voltant (són una mica sinuats). Inicialment presenten un color groc clar que es torna groc olivaci més fosc en madurar les espores. Tots els porus tenen un diàmetre similar i una forma irregular, entre arrodonits i allargats. Quan el bolet és jove, exsuden abundants gotes aquoses.
Presencia de grànuls a la cama. La cama és cilíndrica, una mica més prima vers la base, no presenta anell, és de color de blanquinós a groc brunenc amb tonalitats bru vermelloses a la base, i esta recoberta per grànuls, generalment més foscos. Quan el bolet és jove, presenta nombroses gotes de làtex, especialment a la part superior de la cama, que en assecar-se deixen una taca bruna.
La carn és de color groguenc blanquinós i de consistència tova. Desprèn una suau i agradable olor afruitada, i el sabor també és suau. Suillus granulatus es pot assemblar força al seu congènere S. bovinus, el qual se'n separa perquè no presenta grànuls a la cama i perquè no esta lligat a sòls basics. També es pot confondre amb un altre molleric, S. collinitus, una espècie propera que se'n diferencia principalment perquè té el barret ornamentat amb fibril•les, és de color bru més fosc i té el miceli i la base de la cama de color rosat. Aquestes confusions no són perilloses, ja que totes les especies esmentades són comestibles.
El molleric granellut és un bolet comestible, tot i que es recomana d'extreure'n la cutícula (la superfície del barret) i l'himeni (els tubs) abans de consumir-lo.

De bolets

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

El vers que el padrí va dedicar-li a la núvia...

Ja me n'oblidava, i com que veig que el creador del vers del padrí en Marc, ni la Gina, ni el nuvi, han "penjat" el preciós vers que el padrí va dedicar a la núvia, el posaré jo... simplement...preciós.

Clars i Foscos

Com l’ombra que per ésser
Cerca la llum juganera
Dos alfils de marbre s’han retrobat
Amants de l’Empordà.

I la nostra terra, d’aiguamolls i ventades
Manyaga amb calor aquest enllaç.

Anima pura amb cor d’infant
Rep aquest ram de foscos i clars
D’ombres l’heura n’és nascuda
De la calor les roses han brollat.

Verd de la terra i de la vida
Blanc com l’amor lleial

La rosa als llavis
La neu al cor
Bombolles bessones vers un únic destí
De la foscor a la llum


(Marc. Padrí del casament)

De casament quim i lidia

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Unes quantes fotos del casament del meu germà

Ja que veig que el meu germà i la Lidia, han marxat cap a la riviera Maya de viatge de noces, i no tornaran fins d'aqui a 10 dies... i com que no ha penjat gaires fotografies, perquè ja s'imaginava que ho faria jo... us deixo aquest muntatge de fotos, i al final deixaré l'enllaç a la galeria del picassa (només cla clickar la foto), per si algun dels assistents o curiosos, se les vol descarregar...

casament quim i lidia

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

En Quim i la Lidia ja s'han casat!!!

Estic que no em puc ni bellugar!!! Quin cap de Setmana!!! En Quim i la Lidia, es varen casar Dissabte, i a la Laia la varen batejar diumenge... o sigui que us podeu imaginar , que els pantalons no em cordin, els peus em fan mal...
Dissabte...intentaré resumir... El meu germà es torna a casar, amb tot el rebombori que això comporta, per sort els meus nens s’havien quedat a dormir a casa l’àvia, jo vaig anar cap a casa de la meva mama cap a les 11, ja que allà hi tenia el meu vestit, i quan arribo, quines presses!!! Ja hi havia el fotògraf, fent-li fotos al tete!!! Uf! Quin stresss! Després el meu germà va marxar cap a casa seu a Castelló, per fer-se més fotos... a mi em va venir a buscar en Blade, varem recollir els nens, que la meva sogra, ja me’ls havia vestit i posat ben guapos, i Cap a Castelló....
Arriben a l’antic convent de Santa Clara, i ja hi havia força gent esperant-se, no va trigar gaire a arribar el meu germà... i com és lògic, la núvia es va fer esperar una estoneta...
La cerimònia va estar be, ràpida i entretinguda, vaig gravar amb vídeo tot el que vaig poder, encara que la qualitat no és gaire bona, quan pugui ja us el penjaré, però em va faltar, just en aquell moment en Jordi se n’havia emportat la càmera, el text que va preparar per l’ocasió en Francesc, que va estar realment molt be, a veure si puc aconseguir una còpia...
I a partir d’aquí, la festa... menjar, menjar i més menjar... tot boníssim, jo li vaig regalar al meu germà un pernil ibèric gegant, que feia més d’onze kilos, i pràcticament va desaparèixer... estava boníssim... hi havia molta varietat de marisc, formatges, i punyetetes varies d’aperitiu... a mi si després del pica-pica m’haguessin donat el cafè, ja en tenia prou! El dinar ja us podeu imaginar! Peix, carn... molt be! Fins i tot massa... el pastís que va fer en Surroca estava per llepar-se els dits... les figuretes dels nuvis van anar a parar a una amics i una altre al meu cosí Marc (que a part era el padrí) i a la Gina... a veure si finalment ens donen una sorpresa... i després a ballar i beure! Per cert, en Jorge i l’Almundena de Madrid, varen agafar una borratxera que no s’hi veien de cap ull, no se com varen poder tornar fins a Llançà.... Be, aquí us deixo un parell de fotos de l’enllaç, quan pugui ja us en penjaré més...

De casament quim i lidia

De casament quim i lidia

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

El bateig de la Laia

Ahir Diumenge En Xavi i la Mavi, van batejar a la Laia, està preciosa! És una nina! Ja te quasi cinc mesos, i està rabassudeta, com a mi m’agraden els bebès...La varen batejar a l’esgèsia de Begur, poble preciós, i després varem anar a Aigua blava. Al bateig també van venir en Jordi i la Lis amb en Pol i en Joan, i en Ferdi i la Eliana (que només li falten 2 mesos per parir) amb la filla... ens ho varem passar molt be, però com sempre ... Massa menjar!!!!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fotos de Terra de trobadors 2008

El meu germà ha fet aquests muntatges de fotos de terra de trobadors 2008, i crec escaient penjar-lo jo també. Hi ha fotos que va fer ell, i d'altres que vaig fer jo mateixa. Espero que us agradi . Més Terra de Trobadors a la pàgina d'en Quim

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Video per aprendre a fer el nus de la corbata...

Aquest dissabte anem de casament, es casa el meu Tete!, com quasi sempre, em tocarà fer el nus de la corbata a en Blade07 (a no ser que no hagi desfet el nus de l'última vegada), jo sempre faig el nus simple, però queda més be el nus windsor, he trobat aquest video que explica com fer el nus de corbata windsor... ara només tinc que practicar... o, Blade si llegeixes aquest post, fixat'hi be, i fes-te'l tu... ;-)

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

terra de trobadors 2008

Tal i com venim fent des de fa molts anys, aquest cap de setmana hem anat a Terra de Trobadors, el dissabte hi havia el torneig, amb exhibicions de cavallers a cavall, amb espases... i com no podia faltar, el meu germà, i altres, fent exhibició de tir amb arc. Bufava molt la tramuntana, però tot sigui dit, van fer forces dianes...
Al vespre varem anar a sopar a la taberna que hi havia a l’antic convent de la Mercè, on es tenia que sopar (com és lògic) amb els dits, a l’època medieval no hi havia coberts, i on varem poder tornar a veure al meu germà i els seus col•legues tirar amb arc.
El diumenge, hi havia el mercat medieval, ple de paradetes on s’havia de pagar amb la moneda oficial, i on varem tenir que dinar un altre cop, menjant sense coberts... és genial! Ara, fins l’any que ve, a veure si la meva mare ens pot fer uns vestits d’època per l’ocasió, i així poder gaudir una mica més de la festa....

més fotos de terra de trobadors a l'album d'en Quim o al dels meus nens



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

L'Alfabet dels cossos

al youtube, hi ha de tot, he trobat l'abecedari fet per persones, és realment bonic de veure...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

L'Himne Nacional de Catalunya: Els Segadors

Avui considero que és un bon dia, no millor que un altre, però, crec que una bona manera de celebrar la nostra diada nacional, és amb els Segadors. Aquí us deixo per si us interessa, l'himne cantat, i la lletra dels Segadors...

Catalunya, triomfant,

tornarà a ser rica i plena

Endarrera aquesta gent

tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç,

defensors de la terra!

Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!

Ara és hora d'estar alerta!

Per quan vingui un altre juny

esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç,

defensors de la terra!

Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic

en veient la nostra ensenya:

com fem caure espigues d'or,

quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!

Bon cop de falç,

defensors de la terra!

Bon cop de falç!

A mi personalment, sentir (encara que per desgràcia, massa poques vegades) el meu himne Nacional, m'emociona! Visca Catalunya!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

11 de Setembre: Diada Nacional de Catalunya

Avui és un dia, que tots els que som catalans i ens sentim catalans, tenim la obligació moral de sentir-nos orgullosos de ser qui som, de fet, hem de sentir-nos orgullosos sempre. Reivindiquem el que som, no som bitxos raros! estem a casa nostra, i volem parlar el nostre idioma, poder seguir amb les nostres tradicions, menjar els nostres plats típics, ser Catalans! Encara que desgraciadament, des de fa un temps, les contínues crítiques cap a Catalunya, la immigració abusiva, la falta de respecte vers nosaltres i la nostra cultura, fa que en un dia com avui, on tots els balcons haurien d'estar amb la nostra senyera penjada, quasi be no s'en veuen... Sembla que els catalans som una espècie en extinció, és quasi anecdòtic sentir parlar en català pel carrer, poder demanar el que es vol per dinar en un restaurant, en català, és quasi bé impossible, sempre et surten amb el "no entiendo", ...

Catalunya sempre ha sigut un país d'acollida, però no ens estarem passant amb tant d'acolliment massiu? com be diu aquella dita: "de fora vingueren i de casa et tragueren"...

Animo a tots els que llegiu això que Penjeu la senyera al Balcó" és una tradició que no podem perdre, i, sentim-nos Catalans! Visquem plenament en català! o al final aconseguiran que desapareixem, que ens extingim, ja s'ha començat amb les importacions de festes com halloween o el 14 de febrer, moltes escoles han suprimit el porc dels menús per no molestar als vinguts de fora, atacs constants a la nostra llengua ... de tan bons semblem tontos! podria seguir durant hores amb aquest escrit peró...

Bé, Jo ja he penjat la meva Senyera i l'Estelada... i tu?

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Terra de Trobadors a Castelló D'Empuries

Demà és 11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, i com ja és tradició comencen moltes fires i jornades a les nostres poblacions, una que intento no perdre'm mai és anar a Terra de Trobadors a Castelló d'Empúries, durant 3 dies, el poble de Castelló, fa un salt en el temps i torna cap a l'edat mitjaval... és molt bonic de veure, sobretot veure al meu germà i la meva cunyada vestits per l'ocasió. Fan moltes activitats, hi ha llocs per poder menjar assegurs sobre bales de palla, es pot tirar amb arc, hi ha bestiar pels carrers, mercat mitjaval on s'ha de pagar amb la moneda corresponent... és molt i molt bonic de veure...
si voleu més info el meu germà, en Quim és clar! com sempre ha fet un gran escrit al seu bloc per l'ocasió, us deixo l'enllaç on podreu veure el video promocional i el programa d'actes...
http://elracodenquim.blogspot.com/2008/09/terra-de-trobadors-2008.html

També comença la XXIV mostra del vi de l'Empordà a Figueres, de l'11 fins al 14 de setembre, la Rambla s'emplena de gent per degustar vins de l'Empordà i fer algun tastet... compte amb el que es beu! o pots acabar....més info http://www.figueresciutat.com/turisme.php?c=9

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Bales rodolant pel sostre?

Bales o caniques al pis de sobre? Heu sentit alguna vegada aquest soroll? És un soroll que tant a mi com a en Blade07, ens tenia molt intrigats, a vegades, sobretot a la nit, que és quan hi ha més silenci a l’edifici, s’escolta un sorollet com si unes quantes bales caiguessin i rodolessin al pis de sobre. Els veïns que tenim a dalt, viuen sols, no tenen els fills a casa i els nets no es queden a dormir... i sempre ens preguntem: es posen a jugar a bales a casa? Ja no tenen edat! És algun fenomen esotèric? Hi ha fantasmes catxondos arrossegant boles ?...
Doncs com que la curiositat ja m’estava matant, m’he posat a buscar per Sant Google, a veure que podia trobar... M’he sorprès que no sòc la única que te veïns que juguen a bales i... doncs què passa? La resposta no és gens esotèrica ni estranya, com quasi tot te una explicació més o menys científica, en aquest cas és el “cop d’Ariet” que segons el gran diccionari de l’enciclopèdia catalana es defineix així:
“cop d'ariet HIDR Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid quan hom fa variar l'estat d'obertura d'un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d'una turbina, etc.).”

A Wikipèdia ho defineixen més extensament

Conclusió: no hi ha ni fantasmes ni tinc veïns que juguin a bales… l’Enigma ja s’ha desxifrat! Però ara no se si després de llegir l'explicació he de dormir més tranquil·la o menys….


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

"está pasando" és pot ser més imbècil?

No se si algú de vosaltres ha vist alguna vegada el programa "Está Pasando", per els que no ho heu vist mai, és un programa d'aquests que han d'emplenar les hores de la tarda, amb "notícies d'actualitat" i collonades vàries, exagerant qualsevol situació per tenir més audiència... aquest video, és la última! es pot ser més patòs? estava preparat? pobre noi, 16 dies de feina (que segur que es menys) per fer un castell de sorra i una reportera del programa, li destrossa el castell, serà tonta!... sobren els comentaris...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

ON The Road Again

Un altre any més em perdré el Festival que els Jokers estan preparant per aquest cap de setmana. Encara que jo no tingui Harley, en aquest festival també accepten japoneses custom com la meva (Honda VT750 Shadow).
Cada dia quan en Dubby (col•lega i company de feina) m’explica la festassa que estan preparant, m’entren unes ganes d’anar-hi!!! Fa tant de temps que no puc anar a una “concentra”!!! Be, és el que té tenir mainada petita.
Doncs, entrant en matèria, aquest 5,6 i 7 de Setembre a Guardiola de Berguedà hi celebren el IV JOKERS FESTIVAL, II SHOW BIKE, en un indret meravellós.
L’any passat van tenir més de 1500 visitants, i aquest any esperen passar dels 2000 assistents.
Fan un moltes activitats, concerts, sortides amb moto, exhibicions, concursos, Show Bike... fins i tot sortegen una Harley-Davidson... i tot això amb l’entrada gratuïta... a veure si hi puc anar l’any que ve...
Si vols més info, a la pàgina web dels jokers http://www.jokersmc-nordeste.com/ trobaràs tot allò que busques...
i...Gaaaasssss



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Casament a la Vista!

Finalment el meu germà ja ha publicat al seu bloc la notícia de que es casa! fins i tot ha penjat les fotografies del seu comiat de solter! no tenen desperdici, feu-hi un cop d'ull, està moníssim! com és lògic el comiat dels nois va ser en plan bèstia, jo vaig anar al de la Lídia, i va ser tranquil i normal, que ja no tenim 20 anys!

La meva Mama, està nerviosa com si fos la primera vegada que es casés, jo ja tinc vestit per l'ocasió, els meus nens també estan molt ilusionats.... Ara a esperar el proper dia 20 de Setembre... i a veure si després de tota aquesta parafarnalia...em fan tieta d'una vegada!!!! que ja toca!!!!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Un dia, una mestressa de casa....

Un dia , una mestressa de casa buscava llenya per a la seva cuina , estava prop del riu, tallant una branca d'un arbre caigut, quan se li va escapar la destral de les mans i va anar a parar al fons del riu.
La dona va suplicar a Déu i Ell aparegué.
Li va preguntar:
-Per quina raó estàs plorant dona?
La dona va respondre que la seva destral havia caigut al riu.
Déu entrà al riu, va treure una destral d'or i li preguntà a la dona:
-És aquesta la teva destral?
La noble dona va respondre:
-NO, Déu no és aquesta.
Déu entrà novament i va treure del riu un destral de plata i va tornar a preguntar:
-Aquesta és la teva destral dona? .
-No, respongué la dona…...
Déu va tornar novament al riu i va treure un destral de ferro i fusta i de nou va preguntar:
-És està la teva destral?
-Sí va respondre ella, aquesta és ...
Déu estava tan content amb la sinceritat de la dona que li va dir que tornés casa, regalant-li les altres dues destrals, la d'or i la de plata……….Un altre dia, la dona i el seu estimat espòs estaven passejant pels camps, quan ell va ensopegar i va caure al riu. La infeliç dona, que no sabia nedar, es va posar a suplicar a Déu, Ell va aparèixer i li va preguntar:
-Dona, altra vegada tu, per què estàs plorant?
La dona va respondre que el seu espòs havia caigut al riu i s'havia ofegat. Immediatament, Déu es llençà de cap al riu, i va treure agafat pels cabells a Brad Pitt i li va preguntar a la dona: -És aquest el teu espòs?
-Sí, si, si va assentir la Dona.
Llavors Déu es va enfadar:
-Ets una dona mentidera, va exclamar!!!
Però ràpidament la dona li va explicar Déu,
-Vostè perdoni, però hi ha un malentès. Si jo hagués dit que “no”, llavors Vostè, m'hauria portat a Mel Gibson i si li hagués tornat a dir que tampoc era ell, Vostè, m'hauria portat al meu marit, i quan digués que si, Vostè, m’enviaria cap a casa amb els tres homes. Més Jo sóc una humil dona i no podria cometre TRIGAMIA…. Per això és que li vaig dir sí al primer d'ells….
Déu va trobar just el comentari de la dona i la va perdonar.

MORALITAT (“moraleja”)…
“Les dones menteixen tan bé que fins i tot Déu les creu”.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català