Bon Nadal

Son dies de bons desitjos per tothom, la gent sembla posseïda, amb ànim consumista, comprar, comprar i comprar, jo m’incloc dins d’aquest grup, però quan em paro a reflexionar, me n’adono, que les festes de Nadal, estan perdent la seva essència, la de Pau, Amor i Bons desitjos...
També s’estan perdent els costums i tradicions del nostre país. Començant per aquell senyor panxut vermell (que era verd però el senyor de Coca-cola, el va pintar amb els seus colors), Aquest senyor vermell, ens ha fet fora el nostre tronc màgic, som molt pocs els que quedem que encara ens reunim tota la família al costat del Tió a cantar Nadales i donar-li cops de pal a veure que ens caga... Les botigues, ja no tenen pessebres, ja no es fan concursos de pessebres a veure qui el fa més bonic, ara és més senzill penjar ninots vermells, que no son d’aquest país, però fan que la gent compri més. La majoria de la gent no va a la Missa del gall, que ni que sigui un cop a l’any no fa mal a ningú, i en acabar, normalment fan cantades de Nadales, però clar, ara les nadales estan reservades només a les escoles, sempre i quan no ofengui les creences dels que ens han vingut de fora, que es clar, és millor perdre les nostres tradicions que esperar que ens respectin.
La gent s’està tornant còmode, no fem res, ens estan matant les nostres tradicions, i ens quedem impassibles... Ja tenim les nostres tradicions, no en necessitem de fora! Però quan en siguem conscients serà massa tard... que hi farem, som Catalans, acostumats a queixar-nos i a no fer res, acceptar i deixar-nos trepitjar.
Tindria més coses per escriure, però em faria massa carregosa. No espero que tothom em comprengui, però espero que almenys reflexioneu una mica. Aparqueu el Pare Noël i poseu un Tió, un pessebre i un arbre ple de llums que il•lumini el camí que hauran de seguir els Tres Reis d’Orient.
Ah, i no us oblideu d’anar a veure algun dels molts Pessebres vivents que es fan a Catalunya, jo us recomano el Pessebre Vivent de Llers, on a casa ja fa uns quants anys que hi fem de figuretes de pessebre, i és molt maco. Les representacions del Pessebre vivent de Llers seran el 25 i 26 de desembre de 2010, i el dia 1 i 2 de gener de 2011 amb sessions a les 18:00 i 18:45 als jardins de Can Casagran. L’entrada és gratuïta i hi ha galetes i garnatxa a la sortida. Després de visitar el pessebre, es pot anar a la Quina de Llers, que comença a les 19 h i està molt be.
BON NADAL!

aquesta postal animada la he tret de ciberpostales, la pots enviar per correu electrònic



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Poema per Nadal: Miquel Martí i Pol

Només cal que estimeu l'esperit
de les coses humils,
i acosteu, com infants temerosos,
els llavis i el cor al nadó del portal
i ja per sempre restareu ancorats
a la platja de llum de la nit de Nadal,
amb les veles a punt
per recòrrer cada any
els blaus camins de la nit més intensa.

Miquel Martí i Pol

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

consells per fer el pessebre...

canço divertida del que s'hi ha de posar al pessebre.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Els Reis Mags existeixen de veritat (historieta)

L'altre dia, vaig rebre un correu electrònic que em va enviar en Pepe, amb una historieta sobre els tres reis d'orient, que espero que quan m'arribi el moment de respondre a la fatídica pregunta, em serveixi.... i Pels que encara sou a temps ... Qui són els Reis d'Orient? De segur que aquesta història us ajudarà molt...

Els reis Mags són veritat

Tot just el seu pare s'havia assegut a l'arribar a casa, disposat a escoltar-li com tots els dies el que la seva filla li explicava les seves activitats al col·legi, de sobte en veu una mica baixa, com amb por, li va dir:

- Papà?

- Sí, filla, diga'm.

- Escolta, vull... que em diguis la veritat.

- Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.

- És que... -va dubtar la Júlia.

- Digues-me, filla, digues-me.

- Papà, existeixen els Reis Mags?

El pare de la Júlia es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el mirava igualment.

- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?

La nova pregunta de la Júlia el va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant-se saliva li va dir:

- I tu a qui creus, filla?
- Jo no sé papà, que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen , perquè tu no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això.

- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...

- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-. M'heu enganyat!

- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de la Júlia.

- Llavors no ho entenc papà.

- Aseu-te Julieta, i escolta aquesta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat l'hora que puguis comprendre-la -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.

La Júlia es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell era la veritable història dels Reis Mags:

"'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per a adorar-lo. Li van dur regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:

- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure el feliços que serien.

- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha en el món.

Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic.

Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la seva veu es va escoltar en el Portal:

- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nens?

- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges., no n'existeixen tants.

- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.

- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.

- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?.

- Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis.

- I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?

- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.

- Doncs digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el Nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar:

- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en el vostre nom i de la vostra part, regalin als seus
fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per a entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços. "

Quan el pare de la Júlia va haver acabat de contar aquesta història, la nena es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:

- Ara sí que ho entenc tot papà. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.

I corrent, es va dirigir a la seva habitació, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:

- No sé si en tindré prou per a comprar-vos algun regal, però l'any que ve ja guardaré més diners.

I tots es van abraçar mentre, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.


PD:

Per cert, fes fora de casa teva a aquest barbut gros impostor que vesteix de vermell, és un artifici consumista!!! Salvem al Tió i als Reis Mags!


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Torno a la normalitat

Bé doncs, avui torno a la normalitat, s’han acabat les vacances! Han estat uns dies de molta activitat, i encara més si afegim la tasca de tenir els nens tot el dia a casa.
Varem començar l’estrès nadalenc, uns dies abans, amb el pessebre vivent de Llers, on érem unes figuretes de pessebre ben bufones (be tots molt macos excepte jo que estava més lletja del que és habitual). Ens ho varem passar molt be, i feia molt de Nadal.

si voleu veure més fotos del pessebre vivent de llers, us deixo l'enllaç a les fotografies que vaig fer, em sembla que no vaig deixar ningu sense fotografiar...

En Xavi, el petit de casa meva, va fer d'angelet al festival del cole, que macos que estaven tots...

Com és lògic, el dia 24 varem fer cagar el Tió, i com que hem estat molt bons, a part de moltes joguines i roba varia, ens va cagar la nintendo wii. Soc un crack jugant a les bitlles, i súper nefasta jugant a baseball... però ens ho passem molt bé jugant tots els de casa...

Arriba Cap d’Any, i com ja és habitual, anem a Llers, a casa d’uns amics a celebrar-ho... com és lògic ens va sobrar tant de menjar que encara en tenim per fer un parell de sopars més...

També hem anat a patinar a la pista de gel que hi havia a la rambla de Figueres... millor deixar-ho sense comentaris... encara em fa mal el cul!

Un parell de dies abans de Reis, vaig acompanyar als nens a portar la Carta als patges reials,

i el dia 5 a veure la cavalcada dels Tres Reis... és tant màgic veure la innocència i la il•lusió dels nens...

i com és lògic els Tres Reis, es van portar molt be, i van deixar regals a casa, a casa la iaia, a casa dels avis, a casa del Tete, a casa la besiaia, a casa la Teta, a casa la memé...Molts àpats boníssims, ara tocarà dieta!

Quin estrès de festes, ja tenia ganes de tornar a la normalitat!




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Sants Innocents

Diuen que de Nadal a Carnistoltes, set setmanes desimboltes. O, si voleu, que entre Nadal i Carnaval s'escau un temps festiu de disbauxa, de provocació, de costums que comporten inversió o canvi de papers socials. El cicle festiu de l'hivern, de Nadal a Carnaval, és efectivament ple de celebracions -per Sant Antoni, Sant Sebastià, Sant Blai o Santa Àgueda, entre altres diades- que s'ajusten a aquesta tipologia. Entre aquestes, els Innocents, n'és un cas ven evident.
Tot i que recorda uns fets que s'inscriuen en la història del Nadal -la matança dels xiquets, per ordre del rei Herodes-, el seu costumari la situa plenament en la tradició de festes hivernals de caire carnavalesc.
En l'actualitat, el costumari de la festa s'associa bàsicament a les llufes -ninots de paper retallat que la canalla intenta penjar a l'esquena dels adults distrets- i a les enganyifes que hom intenta encolomar a qui es despista i no recorda quin dia és. Els mitjans de comunicació contribueixen activament a la vigència d'aquesta pràctica amb la publicació de falses notícies que, en un món en el qual moltes vegades la realitat supera a la ficció, a vegades costa de detectar.
Antigament però, per Sant Esteve i pels Innocents s’inciciaven les festes basades en l’autoritat carnavalesca dels joves. A Reus, al segle XVI, sabem que existia un rei moixo, triat pels fadrins, que, segons sembla, era l’encarregat d’organitzar les festes de carnaval. Aquest personatge perdurà fins a començaments del segle XIX i començava la seva actuació pels Innocents.

text extret de l'etnocat


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Bon Nadal a Tothom

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

POEMA PER NADAL DE MIQUEL MARTÍ I POL

Només cal que estimeu l'esperit
de les coses humils,
i acosteu, com infants temerosos,
els llavis i el cor al Nadó del Portal
i ja per sempre restareu ancorats
a la platja de llum de la Nit de Nadal,
amb les vels a punt
per recòrrer cada any
els blaus camins de la nit més intensa.

Miquel Martí i Pol



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Postal animada amb foto: Elf yourself

Send your own ElfYourself eCards

postal animada Elf Yourself

Aquesta ja és tot un clàssic, la postal personalitzada amb les fotos, els altres anys es feia molt complicat poder-la penjar en un post, ara, per sort donen l'embed code, i és més fàcil, també es pot enviar per correu electronic. bols fer-te la teva? elf yourself

Poema: Les Figures del Pessebre

El temps Sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre
una a una han tornat.
La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
i aquell pescador
que al riu va a pescar:
El vell que la terra
remou amb catxassa
i el que es beu el vi
de la carabassa,
el del feix de llenya
i aquell pastoret
que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.

La jove mestressa
que du la gallina.
La del cistell d'ous
i el sac de farina
i aquells que sonant
van fent son camí:
el del flabiol
i el del tamborí.
El sac de gemecs,
el que sempre plora,
i el de la simbomba
que ronca a tothora
i aquells tres pastors
que fan el sopar,
que couen les sopes
i llesquen el pa.

Figures eternes
de vida senzilla,
vosaltres sou llum
que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món
porteu resplendor.
Oh, fràgils figures
De Nostre Senyor.

Joan Llongueres



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Ja hem fet el Pessebre

Ja hem muntat el nostre pessebre de Nadal. És petitó, però bufó, i no li falta res del que és indispensable en un pessebre.:
-La cova: Amb el Nen Jesús, la verge Maria, Sant Josep, el bou i la mula, i l’àngel.
-Els Tres reis Mags d’Orient, que mica a mica, aniran avançant cap a la cova, per arribar-hi el 5 de gener.
- l’anunciació dels pastors: Tres pastorets, al voltant del foc, i l’àngel que anuncia la bona nova. Ah, i en un pessebre Català, no hi pot faltar el Caganer!
Bé, això és imprescindible en un pessebre, però, com és clar, podem posar-hi més figuretes, nosaltres hi hem posar també:
- Un riu, amb la bugadera i el pescador, un molí d’aigua amb figuretes que porten els càntirs plens...
- També hi hem posat un Caga-tió (fet amb un tros de branca i tapat amb un trosset de roba) acompanyat de figuretes, i n’hi ha una que sembla que li doni cops de bastó.
- Hem posat un hort amb enciams, i altres plantacions.
- Caçadors, llenyataires, i animalons varis...
Una mica de llumetes, i jo diria que ens ha quedat molt bonic. Em sembla que tant al Tió com als tres reis els agradarà molt, i ens deixaran molts de regals....

Hem d'intentar de no perdre les tradicions!






Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català