Jocs Gratis flash online

Els que em coneixeu, o els que visiteu habitualment aquest bloc, ja deveu saber, que m’agrada jugar, de tant en tant, a jocs d’aquests flash, en tinc alguns de penjats... doncs gràcies a zync, he descobert una nova pàgina de jocs, que es diu Juegos Flash Online i el pots trobar a aquesta adreça http://www.jugamosjuegos.com/ . Més de tres mil nou-cents jocs, i n’afegeixen tres de nous cada dia... uf! Quants!Això si, una cosa que te aquesta pàgina és que els jocs estan ben classificats per seccions: acció, puzles, vol, esports, habilitat, divertits... n’hi ha per tots els gustos i colors. A mi personalment m’agraden els d’habilitat o els de puzle, i n’he trobat molts d’aquests que a mi em serveixen per desestressar-me... com son el típic pacman, els de bombolles. També n’he trobat d’aquests de trets o mata-mata que li agraden a en blade07, ara si que el veuré poc!! Je je je...

La pàgina en qüestió, te publicitat, és clar, però, no molesta, no és com altres pàgines, que es comencen a obrir pop-ups de publi, o coses per l’estil... és molt fàcil poder trobar el joc que busques, hi ha un buscador de jocs, els més jugats, els més nous.... i no requereix registrar-se obligatòriament per poder jugar, el registre és optatiu.

Tot son Jocs gratis, o sigui que no hi ha cap excusa per no alliberar les tensions del dia a dia, fent una visiteta a questa pàgina de jocs i jugar a algun dels més de tres mil jocs gratuïts que tenen, us la recomano, jo ja la he afegit als meus favorits, aquí he trobat els jocs online que m’agraden... Ja em comentareu que us sembla...

aquest escrit és un anal.lisi patrocinat

La Castanyada i Tot Sants

Un any més, arriba la tradicional castanyada, que en els seus principis era una ofrena pels difunts. Per Tot sants, dia dels morts, s'acostumava a reunir-se les famílies per recordar els seus éssers estimats que ja no hi eren, i es menjaven les castanyes, panellets, moniatos acompanyats de vi dolç....

Avui en dia, sembla, com amb totes les nostres tradicions, que son millors les importades de països estrangers, i, ja n'hi ha prou! començo a estar cansada del halloween, i altres importacions varies, si no tinguéssim tradicions, val, però ja tenim les nostres tradicions de fa molts i molts anys, no en necessitem més...

El cap de setmana passat, ja em van venir nens, disfressats a fer-me allò del "truco o trato", a mi, em va saber greu, ho feien amb molta il•lusió, però els vaig tenir que explicar, que nosaltres no celebràvem el dia dels morts, amb costums foranies, i els vaig tenir que explicar com és la tradició al nostre país... no se si varen marxar gaire convençuts, però la meva obligació moral era informar... ja se que les nostres tradicions son a vegades avorrides, i que son més atractives les de fora, però si no cuidem el que és nostre, qui ho farà? d'aquí a uns anys, al ritme que van les coses, la nostra cultura i tradicions, potser seran un capítol d'algun llibre perdut de la biblioteca...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Que bonic és el bosc a la tardor

Aquest passat cap de setmana, ha estat profitós. Després de les pluges, escasses però pluges, de setmanes anteriors, voltar per la muntanya, ha estat més interessant, els boscos ja estan canviant de color, i el terra, ple de fulles, aglans, pinyes, molsa... molts de colors i molts aromes... ara si que dona gust passejar pel bosc, i relliscar , caure de culs... be, el normal...

El dissabte, ens varem despertar força aviat, i cap amunt! Teníem la intenció d’anar a caçar rovellons, i doncs comencem a caminar (be, gairebé escalar) per un bosc de força amunt, on ens havien dit que hi començava a haver-hi rovellons, i de sobte... Tothom quiet! Que ningú mogui els peus! En Jordi, en Xavi i en Blade07, em varen mirar estranyats... m’ajupo, i... CAMAGROCS!!! On hi hagi camagrocs que es treguin els rovellons!!! Això si que m’agrada!... amb molta cura, comencem a collir aquest fràgil bolet tant i tant aromàtic i bo, com que surt en clapades molt grans, els nens s’ho van passar molt be, i cada vegada tenen més traça agafant-los amb molta cura per no trencar-los... quan se’ns va acabar aquesta clapada, en Blade, gran buscador, en va trobar una altra, i així varem emplenar tot un cistell ben ple de rossinyols de pi o camagrocs. Quan ja començàvem a tenir gana, varem decidir que ja n’hi havia prou i varem anar baixant, amb caigudes incloses per les relliscades, i varem trobar, ja sense buscar tres o quatre rovellons i un parell de negritos... ole! Quina olor que ens feia el cotxe! Quina flaire més bona que fan els camagrocs!

El diumenge varem canviar de muntanya, i ja ben amunt, varem fer una parada tècnica, hi havia necessitats fisiològiques... i oh! NEGRITOS! O fredolics... més de mig cistell, i també potes de perdiu , mollerics i alguna mocosa! Quin sopar que vam fer dilluns!!!

El pitjor de trobar rossinyols de pi, per mi, és arribar a casa, i secar-los, ja que a mi m’agrada com s’assequen cosits... ja us ho explicaré.

Almenys, arriben tard els bolets, però arriben...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Una resposta que es mereix un exel.lent

La següent pregunta va ser feta en un examen trimestral de química a la Universitat Complutense de Madrid. La resposta d'un dels estudiants va ser tan 'profunda' que el professor va voler compartir-la amb els seus col•legues, via Internet; raó per la qual podem tots gaudir d'ella.

Pregunta: ¿Es el Infierno exotérmico (desprende calor) o endotérmico (lo absorbe)?

La mayoría de estudiantes escribieron sus comentarios sobre la Ley de Boyle (el gas se enfría cuando se expande y se calienta cuando se comprime).

Un estudiante, sin embargo, escribió lo siguiente: 'En primer lugar, necesitamos saber en qué medida la masa total del Infierno varía con el tiempo. Para ello hemos de saber a qué ritmo entran las almas en el Infierno y a qué ritmo salen. Tengo sin embargo entendido que, una vez dentro del Infierno, las almas ya no salen de él. Por lo tanto, no se producen salidas. En cuanto a cuántas almas entran, veamos lo que dicen las diferentes religiones: la mayoría de ellas declaran que si no perteneces a ellas, irás al Infierno. Dado que hay más de una religión que así se expresa y dado que la gente no pertenece a más de una, podemos concluir que todas las almas van al Infierno.

Con las tasas de nacimientos y muertes existentes, podemos deducir que el número de almas en el Infierno crece de forma exponencial.

Veamos ahora cómo varía el volumen del Infierno: según la Ley de Boyle, para que la temperatura y la presión del Infierno se mantengan estables, el volumen debe expandirse en proporción a la entrada de almas. Hay dos posibilidades:

1. Si el Infierno se expande a una velocidad menor que la de entrada de almas, la temperatura y la presión en el Infierno se incrementarán hasta que éste se desintegre.

2. Si el Infierno se expande a una velocidad mayor que la de la entrada de almas, la temperatura y la presión disminuirán hasta que el Infierno se congele.

¿Qué posibilidad es la verdadera? Si aceptamos lo que me dijo Ana en mi primer año de carrera ('hará frío en el Infierno antes de que me acueste contigo'), y teniendo en cuenta que me acosté con ella ayer noche, la posibilidad número 2 es la verdadera y por tanto daremos como cierto que el Infierno es exotérmico y que ya está congelado. El corolario de esta teoría es que, dado que el Infierno ya está congelado, ya no acepta más almas y está, por tanto, extinguido; dejando al Cielo como única prueba de la existencia de un ser divino, lo que explica por qué, anoche, Ana no paraba de gritar '¡Oh, Dios mío! '.

Aquest estudiant va ser l'únic que va treure excel•lent

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Respostes a preguntes que segurament no ens hem formulat mai (2ª part)

SABIES QUE.... (continuació de la 1ª part...)

• 
  
  Els mosquits tenen dents
• 
  
  Es van trigar 22 segles a calcular la distància entre la Terra i el Sol ( 149,400,000 km .).Ho haguéssim sabut moltíssim abans si a algú se li hagués ocorregut multiplicar per 1,000,000,000 l'altura de la Piràmide de Kheops a Gizeh, construïda 30 segles abans de Crist.
• 
  
  Thomas Alba Edison temia a la foscor.
• 
  
  La paraula "cementiri" prové del grec koimetirion que significa dormitori
• 
  
  En l'antiga Anglaterra la gent no podia tenir sexe sense contar amb el consentiment del Rei (tret que es tractés d'un membre de la família real). Quan la gent volia tenir un fill havien de sol•licitar un permís al monarca, qui els lliurava una placa que havien de penjar fora de la seva porta mentre tenien relacions. La placa deia "Fornication Under Consent of the King" (F.U.C.K.). Aquest és l'origen de tal parauleta.
• 
  
  Quan els conquistadors anglesos van arribar A Austràlia, es van sorprendre al veure uns estranys animals que donaven salts increïbles. Immediatament van cridar a un nadiu (els indígenes australians eren extremadament pacífics) i els van intentar preguntar mitjançant senyals. AL notar que l'indi deia "Kan Ghu Ru" van adoptar el vocable engonals "kangaroo" (cangur). Els lingüistes van determinar temps després el significat, el qual era molt clar, els indígenes volien dir "No l'entenc"
• 
  
  És impossible xuclar-se el colze.
• 
  
  Durant la guerra de secessió, quan toenaven les tropes a les seves casernes sense tenir cap baixa, posaven en una gran pissarra "0 Killed" (zero morts). D'aquí prové l'expressió "O.K." per a dir que tot està bé.
• 
  
  En els convents, durant la lectura de les Sagrades Escriptures al referir-se a Sant Josep, deien sempre "Pater Putatibus" i per simplificar "P.P.". Així va néixer el anomenar "Pepe" als José.
• 
  
  La zona de Mèxic, Yucatán ve de la conquesta quan en espanyol li preguntà a un indígena com anomenaven ells a aquest lloc. L'indi li va dir: Yucatán. El que l'espanyol no sàvia era que li estava contestant: "no sóc d'aquí"
• 
  
  El 80% de les persones que llegeixin això, intentaran xuclar-se el colze

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català