Fitxa de bolets: Molleric o Mollic

Un dels mollerics més freqüents a Catalunya és el molleric granellut, que es pot trobar de forma molt abundant en pinedes de pi roig, ja que estableix micorizes amb aquest arbre. S'assembla molt a un altre molleric, Suillus mediterraneensis; tant, que fins i tot alguns micòlegs posen en dubte de si no es tracta de la mateixa espècie. Com la resta de mollerics, es tracta d'un comestible mediocre a causa de la seva carn tova i el seu sabor molt suau, que generalment és emprat per acompanyar guisats. Per cuinar-lo, primer convé retirar-ne la cutícula i l'esponja (els tubs), que donarien un regust amargant al plat.
El molleric granellut és un bolet comestible que creix en pinedes, especialment sota pi roig (Pinus sylvestris) i sobre sòls basics. És una espècie comuna que pot arribar a ser molt abundant, i que es pot trobar a les pinedes de mitja muntanya i a l'estatge subalpí, des del maig fins al novembre.
De cutícula viscosa. El barret mesura de 4 a 10 cm de diàmetre. De bon principi és hemisfèric, amb el marge cargolat cap a l'interior (involut), si bé després esdevé bombat i finalment aplanat. La seva superfície és de color brunenc, groguenc o bru vermellós en temps humit, molt viscosa, llisa i fàcilment separable de la carn. Els tubs arriben fins a la cama i hi deixen un solc al voltant (són una mica sinuats). Inicialment presenten un color groc clar que es torna groc olivaci més fosc en madurar les espores. Tots els porus tenen un diàmetre similar i una forma irregular, entre arrodonits i allargats. Quan el bolet és jove, exsuden abundants gotes aquoses.
Presencia de grànuls a la cama. La cama és cilíndrica, una mica més prima vers la base, no presenta anell, és de color de blanquinós a groc brunenc amb tonalitats bru vermelloses a la base, i esta recoberta per grànuls, generalment més foscos. Quan el bolet és jove, presenta nombroses gotes de làtex, especialment a la part superior de la cama, que en assecar-se deixen una taca bruna.
La carn és de color groguenc blanquinós i de consistència tova. Desprèn una suau i agradable olor afruitada, i el sabor també és suau. Suillus granulatus es pot assemblar força al seu congènere S. bovinus, el qual se'n separa perquè no presenta grànuls a la cama i perquè no esta lligat a sòls basics. També es pot confondre amb un altre molleric, S. collinitus, una espècie propera que se'n diferencia principalment perquè té el barret ornamentat amb fibril•les, és de color bru més fosc i té el miceli i la base de la cama de color rosat. Aquestes confusions no són perilloses, ja que totes les especies esmentades són comestibles.
El molleric granellut és un bolet comestible, tot i que es recomana d'extreure'n la cutícula (la superfície del barret) i l'himeni (els tubs) abans de consumir-lo.

De bolets

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català