fitxes de Bolets: Camagroc
Camagroc, rossinyolic
Altres noms científics: Cantbarellus xantbopus (Pers.) Dub.
Castellà Rebozuelo anaranjado; gallec: Trornpeta dourada; basc: Saltsa-perretxiko hori;francès: Chanterelle jaunatre; alemany: Starkriechender Leistling, Gelbsteiliger L.
El seu nom popular fa una referència clara a la característica mes definitòria d’aquest bolet: la coloració vistosa de la seva carn. Malgrat el seu llampant color de groc a groc ataronjat, el camagroc és fa difícil de detectar, perquè es tracta d’un bolet fràgil i petit que creix entre molses i fulles seques, amb les quals se’n pot confondre el barret. Camagrocs, també dits rossinyolics o rossinyols de pi, i és bo no desaprofitar-ne cap exemplar, perquè són molt preuats a la cuina de casa nostra.
El camagroc acostuma a viure en boscos de coníferes, en zones ombrívoles amb una elevada humitat. Creix sobre sòls basics des de l’agost fins al novembre, i normalment
ho fa formant grans grups, per la qual cosa pot ser localment abundant.
D’aspecte fràgil
El seu barret, membranós i d’aspecte fràgil, per la part superior és de color bru però amb tonalitats groguenques al marge. És profundament umbilicat; és a dir, presenta una depressió molt evident al centre que quan el bolet envelleix pot arribar fins al peu. El marge és irregularment ondulat i lleument cargolat cap a l'interior. La superfície del barret té unes fines esquames fibril·loses que poden ser més fosques que la resta del barret. El diàmetre mesura de 2 a 6 cm.
En la seva part inferior és on es troba l'himeni (la part fèrtil), que presenta una coloració de groc a groc rosat pàl·lid. L'himeni esta solcat per una mena de plecs o venes planes que s’estenen clarament per la cama. El peu, de color groc o groc ataronjat molt viu, és buit per dins i té una superfície llisa i molt fràgil. La carn és de color groguenc pàl·lid. Color és notablement afruitada, semblant a la de les Prunes. L’esporada és de color groc crema. Les espores són llises, amples i el·lipsoïdals, i tenen una mida de 9,511 x 7-8 pm.
Un excel·lent comestible
El camagroc o rossinyolic esta considerat un excel·lent comestible, gràcies a la seva textura especial i a l’aroma que desprèn. Aquestes propietats fan que s’usi fins i tot per a l’elaboració de postres.
Donades les seves dimensions reduïdes i la dificultat que això representa a l’hora de recollir-lo en grans quantitats, el seu preu al mercat és considerablement elevat. Un dels seus grans avantatges és que no es corca i es pot assecar amb facilitat, cosa que permet conservar-lo per cuinar-lo fora de temporada.
Altres noms científics: Cantbarellus xantbopus (Pers.) Dub.
Castellà Rebozuelo anaranjado; gallec: Trornpeta dourada; basc: Saltsa-perretxiko hori;francès: Chanterelle jaunatre; alemany: Starkriechender Leistling, Gelbsteiliger L.
El seu nom popular fa una referència clara a la característica mes definitòria d’aquest bolet: la coloració vistosa de la seva carn. Malgrat el seu llampant color de groc a groc ataronjat, el camagroc és fa difícil de detectar, perquè es tracta d’un bolet fràgil i petit que creix entre molses i fulles seques, amb les quals se’n pot confondre el barret. Camagrocs, també dits rossinyolics o rossinyols de pi, i és bo no desaprofitar-ne cap exemplar, perquè són molt preuats a la cuina de casa nostra.
El camagroc acostuma a viure en boscos de coníferes, en zones ombrívoles amb una elevada humitat. Creix sobre sòls basics des de l’agost fins al novembre, i normalment
ho fa formant grans grups, per la qual cosa pot ser localment abundant.
D’aspecte fràgil
El seu barret, membranós i d’aspecte fràgil, per la part superior és de color bru però amb tonalitats groguenques al marge. És profundament umbilicat; és a dir, presenta una depressió molt evident al centre que quan el bolet envelleix pot arribar fins al peu. El marge és irregularment ondulat i lleument cargolat cap a l'interior. La superfície del barret té unes fines esquames fibril·loses que poden ser més fosques que la resta del barret. El diàmetre mesura de 2 a 6 cm.
En la seva part inferior és on es troba l'himeni (la part fèrtil), que presenta una coloració de groc a groc rosat pàl·lid. L'himeni esta solcat per una mena de plecs o venes planes que s’estenen clarament per la cama. El peu, de color groc o groc ataronjat molt viu, és buit per dins i té una superfície llisa i molt fràgil. La carn és de color groguenc pàl·lid. Color és notablement afruitada, semblant a la de les Prunes. L’esporada és de color groc crema. Les espores són llises, amples i el·lipsoïdals, i tenen una mida de 9,511 x 7-8 pm.
Un excel·lent comestible
El camagroc o rossinyolic esta considerat un excel·lent comestible, gràcies a la seva textura especial i a l’aroma que desprèn. Aquestes propietats fan que s’usi fins i tot per a l’elaboració de postres.
Donades les seves dimensions reduïdes i la dificultat que això representa a l’hora de recollir-lo en grans quantitats, el seu preu al mercat és considerablement elevat. Un dels seus grans avantatges és que no es corca i es pot assecar amb facilitat, cosa que permet conservar-lo per cuinar-lo fora de temporada.
.
.
1 comentaris:
M'ha anat molt bé la informació, Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar algun comentari?... Gràcies