dijous, 15 de novembre de 2007

Fitxes de bolets: Rovelló

Lactarius Rovelló, pinetell
Castellà: Nízcalo, níscalo; gallec: Fungo de mufia; basc: Esnegorri; frances: Lactaire delicieux;italià: Lepacendro buono; angles: Milky agaric; alemany: Echter Reizker, Kiefern-Blutreizker.

Quan arriba la tardor, a les nostres pinedes es troba un carn suau i regust amargant
dels bolets més preuats de casa nostra, el rovelló o pinetell, que com indica el seu nom científic és considerat un bolet deliciós. Això fa que sigui un dels més buscats pels boletaires, tant per al consum particular com pera la seva comercialització. La seva semblança amb Lactarius sanguifuus, el rovelló per excel·lència, i el fet que comparteixen habitat i temporada de fructificació, fan que en moltes ocasions la seva recollida i comercialització es dugui a terme conjuntament i, fins i tot, es puguin trobar barrejats als mercats. Ambdós, són excel·lents comestibles, tot i que la qualitat del segon es considera una mica superior.
E1 rovelló o pinetell és un bolet molt comú des de finals d’estiu i durant tota la tardor en els nostres boscos de coníferes. Es troba principalment sota pins, mig amagats entre el sotabosc i la pinassa. El seu barret és bombat quan l’exemplar és jove, i es va aplanant i deprimint pel centre amb el temps. El marge és cargolat cap a la part inferior, encara que en exemplars adults pot no ser així. La superfície del barret és llisa, lluent i més o menys lubrificada. El barret pot tenir una tonalitat que va del vermell clar fins al taronja pàl·lid, i presenta zones de coloració més intenses i, en envellir, taques verdes. La mida aproximada del seu diàmetre és de 3-10 cm. Les lamines estan densament disposades i baixen fins a la cama (decurrents). Són de color ataronjat pàl·lid, un pèl groguenc, amb taques verdes disperses que apareixen en envellir o bé s6n produïdes per petites ferides. La cama és curta, cilíndrica i robusta, amb d’interior buit en els exemplars adults, del mateix color que el barret i amb la superfície coberta de petites fossetes de color més fosc.
Llet de color pastanaga. La carn és ferma, de color taronja molt pàl·lid, gairebé blanca en el centre, deixa anar un làtex de color taronja molt intens, que recorda al de la pastanaga, i no varia el seu aspecte en contacte amb L’aire. E1 sabor de la carn és suau i deixa un regust una mica amargant al final. La seva olor és irrellevant. El color de L’esporada és semblant al color de les Làmines: groguenc-ocraci pàl·lid.
Les espores tenen forma el·lipsoïdal i són una mica arrodonides, amb berrugues, cobertes d’un reticle i sense porus germinatiu. Les seves mides s6n 7-9 x 6.7 pm.De fàcil confusió amb altres rovellons. La confusi6 es pot donar amb altres rovellons comestibles; és a dir, tots aquells que produeixen làtex de tonalitats vermelloses que poden arribar al taronja. De fet, és força comú trobar-los barrejats als mercats. Es pot confondre principalment amb el preuat L. sanguifluus, que produeix làtex de color vermell-vinós; amb el L. quieticolor de color més apagats i de qualitat inferior, i amb el L. saImonieuior, que ereix sota avets. No confondre’l amb el Rovelló de cabra.


.


1 comentaris:

recetas canarias ha dit...

el otro día por el campo vi unos champis gigantes pero no me atreví a tocarlos.

saludos desde razas de perros

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi