La granoteta que no sabia que l'estaven cuinant...

Des de l'al•legoria de “La Caverna” de Plató a “Matrix”, passant per les rondalles de La Fontaine, el llenguatge simbòlic és un mitjà privilegiat per a induir a la reflexió i transmetre les idees. Olivier Clerc, escriptor i filòsof, en aquest breu conte seu, a través de la metàfora, posa en evidència les funestes conseqüències de la no consciencia del lent canviar, que infecta la nostra salut, les nostres relacions, l'evolució social i l'ambient. Un condensat de vida i de saviesa que cadascú podrà plantar en el seu propi jardí per a gaudir els seus fruits.

La granoteta que no sabia que s’estava cuinant
Imagina't una cassola plena d'aigua freda en la qual neda tranquil•lament una petita granoteta.
Un petit foc s'encén sota la cassola, i l'aigua s'escalfa lentament. L'aigua a poc a poc, es va posant tèbia, i la granoteta troba això més aviat agradable, i continua nedant.
La temperatura de l'aigua segueix pujant... Ara l'aigua està calenta, més del que la granoteta pugui gaudir, se sent una miqueta cansada però no obstant això, no s'espanta.
Ara l'aigua està veritablement calenta i la granoteta comença a trobar això desagradable, però està molt afeblida, aguanta però no fa res.
La temperatura continua pujant, fins a que la granoteta acaba simplement... cuinant-se i morint.

Si la mateixa granoteta hagués estat ficada directament a l'aigua a 50 graus, amb un cop de les seves potes immediatament hauria saltat fora de la cassola.
Això demostra que, quan un canvi ve d'una manera suficientment lenta, escapa a la consciència, i no provoca en la major part dels casos cap reacció, cap oposició, cap revolta.
Si mirem el que succeeix en la nostra societat des de fa algunes dècades, podem veure que estem patint una lenta deriva a la que ens estem habituant.
Una quantitat de coses que ens haurien fet horroritzar 20, 30 o 40 anys enrere han estat a poc a poc banalitzades, i avui preocupen ben poc, o deixen directa i completament indiferent a la major part de les persones.
En nom del progrés, de la ciència, i de l'aprofitament, s'efectuen continus atacs a les llibertats individuals, a la dignitat, a la integritat de la naturalesa, a la bellesa i a la felicitat de viure. Lentament, però inexorablement, amb la constant complicitat de les víctimes, inconscients, o potser incapaces de defensar-se. Les negres previsions per al nostre futur en comptes de suscitar reaccions i mesures preventives, no fan més que preparar psicològicament a la gent per acceptar les condicions de vida decadents, i també dramàtiques.
El diluvi continu d'informacions per part dels mitjans de comunicació, satura els cervells, que ja no estan en condicions de distingir les coses.
Si no estàs com la granoteta ja mig cuinada, dóna un saludable cop amb les teves potes abans que sigui massa tard!
ESTEM MIG CUINATS, O NO ?


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català