Bon Nadal

Des del Mon de l'arale us volem desitjar que tingueu unes molt bones festes de Nadal i un joiós any 2010.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

consells per fer el pessebre...

canço divertida del que s'hi ha de posar al pessebre.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Lleis inexorables...

LLEIS INEXORABLES
'Tot cos submergit a la banyera...farà sonar el telèfon'.
'Tot cos assegut al vàter... farà sonar el timbre de la porta'.
'Quan necessitis obrir una porta amb l’única ma que tens lliure... la clau estarà a la butxaca oposada'
'L'’unica vegada que la porta es tanca sola...és quan t’has deixat les claus a dins'.
'Quan tinguis les mans ben brutes ... començarà a picar-te el nas'.
'l’assegurança ho cobreix tot... tot, menys el que t’ha passat a tu. '
'Quan les coses sembla que van millor... és que t’has passat alguna cosa per alt'.
'Si mantens la calma quan tothom perd el cap... és que no has captat la gravetat del problema'.
'Els problemes ni es creen, ni es resolen... només es transformen'.
'Arribaran corrent al telèfon ... a temps per escoltar com pengen'.
'Si només fan dos programes interessants a la tele... els faran a la mateixa hora '.
'La probabilitat que et taquis menjant... és directament proporcional a la necessitat que tinguis per mantenir-te net'.
'La velocitat del vent... augmenta proporcionalment segons l’import que t’hagis gastat a la perruqueria'.
'Quan després d’haver estat anys guardant una cosa sense haver usar-la, i finalment la llences...no passarà més d’una setmana sense que la necessitis de debò'.
'Sempre que arribis puntual a una cita, no hi haurà ningú per comprovar-ho... però si arribes tard, tots hauran arribat abans que tu, i quedaràs fatal'
'No et prenguis la vida tant seriosament... al cap i la fi, no en sortiràs viu d’ella. '.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Els Reis Mags existeixen de veritat (historieta)

L'altre dia, vaig rebre un correu electrònic que em va enviar en Pepe, amb una historieta sobre els tres reis d'orient, que espero que quan m'arribi el moment de respondre a la fatídica pregunta, em serveixi.... i Pels que encara sou a temps ... Qui són els Reis d'Orient? De segur que aquesta història us ajudarà molt...

Els reis Mags són veritat

Tot just el seu pare s'havia assegut a l'arribar a casa, disposat a escoltar-li com tots els dies el que la seva filla li explicava les seves activitats al col·legi, de sobte en veu una mica baixa, com amb por, li va dir:

- Papà?

- Sí, filla, diga'm.

- Escolta, vull... que em diguis la veritat.

- Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.

- És que... -va dubtar la Júlia.

- Digues-me, filla, digues-me.

- Papà, existeixen els Reis Mags?

El pare de la Júlia es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el mirava igualment.

- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?

La nova pregunta de la Júlia el va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant-se saliva li va dir:

- I tu a qui creus, filla?
- Jo no sé papà, que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen , perquè tu no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això.

- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...

- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-. M'heu enganyat!

- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de la Júlia.

- Llavors no ho entenc papà.

- Aseu-te Julieta, i escolta aquesta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat l'hora que puguis comprendre-la -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.

La Júlia es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell era la veritable història dels Reis Mags:

"'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per a adorar-lo. Li van dur regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:

- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure el feliços que serien.

- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha en el món.

Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic.

Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la seva veu es va escoltar en el Portal:

- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nens?

- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges., no n'existeixen tants.

- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.

- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.

- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?.

- Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis.

- I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?

- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.

- Doncs digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el Nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar:

- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en el vostre nom i de la vostra part, regalin als seus
fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per a entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços. "

Quan el pare de la Júlia va haver acabat de contar aquesta història, la nena es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:

- Ara sí que ho entenc tot papà. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.

I corrent, es va dirigir a la seva habitació, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:

- No sé si en tindré prou per a comprar-vos algun regal, però l'any que ve ja guardaré més diners.

I tots es van abraçar mentre, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.


PD:

Per cert, fes fora de casa teva a aquest barbut gros impostor que vesteix de vermell, és un artifici consumista!!! Salvem al Tió i als Reis Mags!


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Postal hivernal... que simpatic el pingüí...

The penguin show. M'han enviat una postal molt curiosa, i molt hivernal. I, ho he provat escrivint un missatge, i m'ha quedat molt be...quin missatge escriuràs i enviaràs?...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

sorprenent fotografia de Hong Kong

Col•loca el cursor a la part de dalt de la foto
Veuràs que son 6:10 de la tarda.
Baixa el ratolí a poc a poc sobre la foto sense pressionar el botó sobre el ratolí.
No facis clic amb el botó dret o esquerre.
La nit apareix, les llums s'encenen, i a les 7:40 de la tarda, és fosc!
Fantàstica Fotografia!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Les Granotes...

Un grup de granotes viatjava pel bosc i dos van caure en un clot profund. Les altres es van reunir al voltant del clot. Al veure que el clot era molt profund, cridaven a les dues granotes que no valia la pena l’esforç i que es donessin per mortes.
Les dues granotes no van fer cas i van seguir tractant de saltar fora del clot amb totes les seves forces. Les altres insistien que els seus esforços serien inútils.
Finalment, una de les granotes va escoltar el que les altres deien i es va rendir. Es va desplomar i va morir.
L'altra granota va continuar saltant tan fort com li era possible. Les altres granotes continuaven cridant-li que no valia la pena seguir lluitant. Però la granota va saltar cada vegada amb més forces fins que va aconseguir sortir del clot.
Quan va sortir, les altres granotes li van dir:
"ens agrada que hagis aconseguit sortir, a pesar del que t’estavem dient".
La granota els va explicar que era sorda, i que va pensar que l'estaven animant a esforçar-se més per a sortir del clot.
Moralitat: La paraula té poder de vida i mort. Una paraula d'alè compartida amb algú que se sent desanimat pot ajudar a aixecar-lo al finalitzar el dia. Una paraula destructiva dita a algú que es trobi desanimat pot ser el que acabi per destruir. Anem amb compte amb el que diem. Una persona especial és la qual es dóna temps per a animar a uns altres.

A la NASA, hi ha un poster d'una abella, que diu així: "Aerodinàmicament el cos d'una abella no està fet per volar, el bo és que l'abella no ho sap"



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de bolets: L'apagallums

Macrolepiota procera Gran (en grec, macro) i esvelt (en llatí, procera) són els dos adjectius que defineixen la paloma o apagallums i que fan que sigui una espècie fàcil de detectar als llocs oberts on creix. Les seves mides -el barret pot assolir els 30 cm de diàmetre, i la cama una alçada que supera aquesta xifra- li donen un aspecte que recorda el d'un petit paraigües o el d'un para-sol. El bolet també es caracteritza per tenir, tant al barret com a la cama, abundants esquames, així com perla presencia d'un anell que amb el temps esdevé mòbil. Macrolepiota procera esta considerada un bon comestible.
L’apagallums creix als boscos i també en llocs oberts, com clarianes, prats i marges de camí. Esta considerat un bolet freqüent i es pot trobar des del julio1 fins al novembre. El barret varia molt de forma durant el seu desenvolupament; així, inicialment és esfèric, però en madurar es va obrint fins a aplanar-se completament; el seu diàmetre oscil•la entre els 10 i els 30 cm. La superfície del barret és de color blanquinós crema i es troba recoberta de grosses esquames de color bru, molt evidents, les quals, de bon principi, són molt denses i cobreixen totalment el barret, mentre que amb el temps es tornen més espaiades i s'observen una mica aixecades vers la superfície. Les lamines també són de color blanquinós crema, denses, lliures (estan separades de la cama per un solc molt clar) i tenen l'aresta lleugerament irregular.
La cama de la paloma és allargada, esvelta i esta recoberta per esquames de color bru que formen un dibuix en ziga-zaga; és buida (fistulosa), té un anell doble que es torna mòbil quan el bolet envelleix i presenta la base clarament bulbosa. La carn és de color bru clar, molt dura en la cama. El sabor i l'olor són agradables i recorden els de les nous.
Macrolepiota procera és força semblant a M. rhacodes. Aquesta última es diferencia per la mida més petita, la cama llisa i per la seva carn, que si es prem o és ferida es torna de color ataronjat intens passats uns segons. Una altra espècie propera amb la qual es pot confondre és M. mastoidea, que es distingeix perquè té un umbó molt evident i perquè el seu anell no és doble. El gènere Macrolepiota es caracteritza per tenir les lamines separades de la cama per un solc, a més, quan el bolet ja és madur té l'anell lliure, tret que no es troba en un gènere proper com Lepiota.


Català Paloma, apagallums
Castellà Apagador, matacandelas; gallec: Cogordo, zarrota; basc: Galanperna jangarri; francès: Columelle; italià Bubbola maggiore, parasole; anglès: Parasol fungus; alemany: Parasolpilz, Riesenschirmling.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

el perdò

El perdó és una expressió d'amor.
El perdó ens allibera de lligaments que ens amarguen l'ànima i emmalalteixen el cos.
No significa que estiguis d'acord amb el que va passar, ni que ho aprovis.
Perdonar no significa deixar de donar-li importància al que va succeir, ni donar-li la raó a algú que et va fer mal. Simplement significa deixar de costat aquells pensaments negatius que ens van causar dolor o ens feren enfadar.
El perdó es basa en l'acceptació del que va passar.
La falta de perdó et lliga a les persones des del ressentiment. Et té encadenat.
La falta de perdó és el verí més destructiu per l'esperit ja que neutralitza els recursos emocionals que tens.
El perdó és una declaració que pots i has de renovar diàriament. Moltes vegades la persona més important a la qual has de perdonar és a tu mateix per totes les coses que no van anar de la manera que pensaves.
Amb quines persones estàs ressentit? A qui no pots perdonar? Tu ets infalible i per això no pots perdonar els errors aliens?
"Perdona perquè puguis ser perdonat"
"Recorda que amb la vara que prens la mesura, seràs amb la que et mesuraran..."


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de bolets: Cama-sec

Es força freqüent distingir sobre l'herba dels prats grans rotllanes de color verd fosc que són visibles, fins i tot, des d'un turó veí. Aquestes rotllanes són els anomenats erols, que es produeixen en aquelles zones en que un bolet creix any rere any, fet que provoca que la rotllana es faci cada cop més grossa. Generalment, els erols tenen el seu origen en la presencia del cama-sec, un bolet petit que fructifica en grups nombrosos a la perifèria d'aquests cercles. De fet, alguns dels seus noms populars hi fan referència (carrereta, carrerola), encara que d'altres també indiquen la consistència resistent i corretjosa de la cama (cama-sec, corretjola). Una característica del cama-sec, que permet identificar-lo en cas de dubte, és la consistència de la seva cama, flexible i molt resistent, i que, per tant, costa de trencar.
El cama-sec sovint es coneix també amb el nom d'un altre bolet, el moixernó, malgrat que tradicionalment aquest nom correspon a Caloybegambosa ,excel•lent comestible, primaveral, de port més robust i que creix igualment en prats, formant erols. El cama-sec es troba als prats entre els mesos d'abril i de novembre. El barret de Marasmius oreades mesura entre 1,5 i 6 cm de diàmetre, té la superfície llisa i és de color d'ocraci pàl•lid a brunenc rosat: quan es troba ben hidratat té un aspecte com d'estar completament xop d'aigua, mentre que, en assecar-se, es torna mat i de color molt pàl•lid Quan esta hidratat, el marge presenta estries translúcides poc marcades. Les lamines són de color blanquinós crema, s'estenen fins a la cama i estan molt separades entre elles. La cama té una tonalitat que pot anar del color del barret al de les lamines.
Una característica del cama-sec que permet identificar-lo en cas de dubte, és la consistència de la cama, flexible i molt resistent, i que, per tant, costa de trencar. La cama és molt prima i no ultrapassa els 5 mm de diàmetre.
La base és encara més tenaç i presenta un borrissol blanc. Color ciànica del bolet també és molt característica. La carn és blanca. Existeix una espècie propera, M. collinus, que també forma erols i té un aspecte gairebé idèntic, però se'n separa perquè desprèn una olor diferent, perquè les lamines es troben una mica més denses i perquè té la cama buida per dins, sovint aplanada i menys resistent. Algun autor dubta de la comestibilitat de M. collinus, malgrat que la seva semblança amb la carrerola fa pensar que, tradicionalment, s'han consumit les dues especies barrejades.
El cama-sec es confon amb d'altres especies que també creixen en prats, algunes de les quals són verinoses. Cal fixar-se bé en la mida del bolet, el color clar de les lamines i, sobretot, la fermesa de la cama. Una confusió que cal evitar és amb Clitocybe riuulosa, una espècie verinosa que també creix en prats i que es pot diferenciar de M. oreades perquè és totalment blanca i perquè les seves lamines estan disposades de forma molt densa.

Cama-sec, carrereta, carrerola
Castellà: Senderuela, carrerilla; basc: Marasmio jangarri; francès: Faux mousseron; ¡tal¡à Gambe secche: anglès: Fairy ring mushroom; alemany: Fieldschwindling.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

unes quantes reflexions...

*Un individu amb un rellotge, sap quina hora és; Un individu amb dos rellotges... Mai està segur de l'hora correcta.
*No miris on vas caure, Millor precisa, amb que vas relliscar.
*Observa la teva vida a través del vidre frontal, No pel mirall retrovisor.
*Les persones dubtaran del que dius, però et creuran, pel que fas.
*Sigues agradable amb les persones mentre puges, Perquè els necessitaràs quan caiguis.
*Mai donis explicacions. Els teus amics no les necessiten i els teus enemics no et creuran.
*Mentre busques la venjança, prepara dues tombes, - una d'elles serà teva.
*El temps perdut que vas gaudir, no va ser temps perdut.
*Valor no és l'absència de por, mes aviat és la habilitat per a enfrontar-se la por.
*La millor manera de preveure teu futur, és creant-lo.




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Oració Catalana

Diuen que "Quan Déu no vol els Sants no poden"
Podrà la Mare de Déu de l'Empenta?
Ho podem probar, oi?


ORACIÓ

"Mare de Déu mitjancera,
feu que tots els catalans,
tant polítics com votants,
tinguem molta més trempera.

I que a les properes eleccions
el Pesoe i el Pepé
perdin tots els seus escons
o quasi tots, pel nostre bé.

A Madrid, els aeroports.
I els papers, a Salamanca.
I si aquí no ens fotem forts
no tindrem ni la Petanca.

A Madrid, els cinturons
i autopistes gratuïtes.
Aquí paga per collons,
que qui es queixa és victimista.

Damunt dels Cirera i Montilla
hi ha l'Aznar i el Zapatero:
un falangista al capdavall
i un aspirant a torero.

Estem cecs si no veiem
que ens estafen cada dia
i si a més va i els votem,
som masoques, jo et diria.

Mig milió de signatures
reclamaven seleccions.
¿Catalanes? ¡Mano dura!
¡Viva España y de las JONS!

Aquí estem cosits a impostos
i allà tenen subvencions.
Ens munyeixen ben ansiosos,
ens expremen fins al fons.

I menteixen i ens insulten
Razón, COPE i ABC.
Si a Madrid així s'ho munten
no hi tindrem mai res a fer.

I a l'Espanya imperialista,
la que ens buida la cartera,
per si ens queda poca vista
han fet una gran bandera.

L'any 2009 en fa més de trenta
que esperem tornar a ser grans.
Mare de Déu de l'Empenta,
empenyeu els catalans!

Estalviant-nos la impaciència i
de viure sense INDEPENDÈNCIA!

AQUESTA ORACIÓ HA DE FER 7 VOLTES AL MÓN. FES-NE CÒPIES I ENVIA-LES PER CORREU CONVENCIONAL O ELECTRÒNIC.

NO ENVIÏS DINERS. JA N'ENVIES PROU A MADRID AMB L'IRPF, L'IVA, L'IBI, L'IMPOST DE SOCIETATS I ELS IMPOSTOS ESPECIALS. PENSA UN DESIG I, SI NO FAS EL PRÉSSEC, LA MARE DE DÉU DE L'EMPENTA TE'L CONCEDIRÀ UN DIA O ALTRE.

EXEMPLES DE DESITJOS PER ALS DESORIENTATS: UN AEROPORT COM DÉU MANA; AUTOVIES/AUTOPISTES FINANÇADES PEL MATEIX ESTAT QUE FINANCEM NOSALTRES; SELECCIONS NACIONALS CATALANES; TGV CONNECTAT AMB EUROPA; EL RETORN DELS DOCUMENTS ROBATS A CATALUNYA I ARA EMMAGATZEMATS A SALAMANCA; EL RECONEIXEMENT DEL NOSTRE DRET A L'AUTODETERMINACIÓ; UN ESTATUT SENSE RETALLAR; UN CLAU INTERESSANT ( i per què no?), ETC., ETC.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Regina Brett: 45 lliçons per la vida

Escrit per Regina Brett, 50 anys, al diari "The Plain Dealer", Cleveland , Ohio "Per a celebrar l'arribada a la meva edat , una vegada vaig escriure les 45 lliçons que la vida m'ha ensenyat. És la columna més sol•licitada que mai havia escrit":

1. La vida no és justa, però tot i així és bona.
2. Quan tinguis un dubte, només fes el següent pas petit.
3. La vida és massa curta per perdre el temps odiant a algú.
4. El teu treball no et cuidarà quan estiguis malalt. Els teus amics i família sí. Estigues en contacte.
5. Liquida les teves targetes de crèdit cada mes.
6. No has de guanyar cada discussió. Has d'estar d'acord en no estar d'acord.
7. Plora amb algú. Alleuja més que plorar sol.
8. Està bé si t'enfades amb Déu. Ell ho pot suportar.
9. Estalvia per la jubilació començant amb la teva primera nòmina.
10. Quan es tracta de xocolata, la resistència és inútil.
11. Fes les paus amb el teu passat perquè no arruïni el present.
12. Està bé permetre que els teus fills et vegin plorar.
13. No comparis la teva vida amb la dels altres.
14. Si una relació ha de ser secreta, no has d'estar en ella.
15. Tot pot canviar en un obrir i tancar d'ulls. Però no et preocupis, Déu mai tanca els ulls.
16. Respira profundament. Això calma la ment.
17. Elimina tot el que no sigui útil, bell o joiós.
18. Si alguna cosa no et mata, en realitat et fa més forta.
19. Mai és massa tard per tenir una infantesa feliç. Però la segona depèn de tu i de ningú més.
20. Quan es tracta de perseguir allò que estimes en la vida, no acceptis un " no" per resposta.
21. Encén les espelmes, utilitza els llençols bonics, posa't la llenceria cara. No la guardis per a una ocasió especial. Avui és especial.
22. Prepara’t més, i després segueix el corrent.
23. Sigues excèntric ara. No t'esperis a ser vell per a usar el color morat.
24. L'òrgan sexual més important és el cervell.
25. Ningú està a càrrec de la teva felicitat, més que tu.
26. Emmarca tot el que s’anomena "desastre" amb aquestes paraules: "En cinc anys, això importarà?"
27. Sempre tria vida.
28. Perdona-ho tot a tothom.
29. El que les altres persones pensin de tu no t'incumbeix.
30. El temps ho cura gairebé tot. Dóna-li temps al temps.
31. Per més bona o dolenta que sigui una situació, algun dia canviarà.
32. No t’ho prenguis tot tan seriosament. Ningú més ho fa.
33. Creu en els miracles.
34. Déu t'estima pel que Déu és, no pel que hagis fet o deixat de fer.
35. No auditis la vida. Només arriba i aprofita-la al màxim avui.
36. Arribar a vell és millor que l'alternativa--- morir jove.
37. Els teus fills només tenen una infantesa.
38. Tot el que veritablement importa al final, és que hagis estimat.
39. Surt tots els dies. Els miracles estan esperant a tot arreu.
40. Si tots amunteguéssim els nostres problemes i veiéssim els munts de problemes dels altres, ràpid tornaríem als nostres.
41. L'enveja és una pèrdua de temps. Tu ja tens tot el que necessites.
42. El millor està encara per arribar.
43. No importa com et sentis... para't, arregla't i presenta't.
44. Cedeix.
45. La vida no està embolicada amb paper, però segueix essent un regal. Els Amics són la família que nosaltres mateixos escollim


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Falta una coma... On?

"Si l'home sabés realment el valor que té la dona caminaria de quatre grapes a la seva recerca". a man following women. 1997 warren criswell

Falta una coma no? On la posaries?

*Si ets dona, amb tota seguretat has col•locat la coma després de la paraula dona.

"Si l'home sabés realment el valor que té la dona, caminaria de quatre grapes a la seva recerca".

......

*Si ets home, amb tota seguretat has col•locat la coma després de la paraula té.

"Si l'home sabés realment el valor que té, la dona caminaria de quatre grapes a la seva recerca".

Autor desconegut



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Vacances a Punta Cana

Ja sé que he trigat molt a penjar aquest post (ho sento Jasmin). Aquestes vacances ens les teníem ben merescudes, després de l’estiu esgotador, feia falta uns dies de desconnexió. Aquestes vacances hem marxat sense els nens, encara que els vaig enyorar molt. Han estat unes vacances totalment diferents a les que estic acostumada... jo soc la d’anar a veure pedretes i ruïnes, però aquesta vegada he cedit, i he de reconèixer que m’ha agradat molt. La temporada per anar al carib, no era la més escaient, ja que diuen que el setembre és època de ciclons i tornados, però el cert és que varem tenir uns dies fantàstics, al matí molt de sol i calor, i a la tarda s’ennuvolava una miqueta, però la calor no baixava. El Jet Lag per nosaltres va ser molt acusat, cada matí ens despertàvem al les 6 del matí (migdia a Catalunya) i anàvem a veure sortir el sol tot passejant per la platja, la sortida del sol és fantàstica, es reflexa al mar, i pren un color, indescriptible.
Cada dia, anàvem a la platja o a la piscina, quasi bé sense sortir de l’aigua, per poder aguantar la calor. A la platja es poden fer molts esports aquàtics, nosaltres ens varem decantar per l’esnorkeling i el parasailing... i sobretot el “panxing”.
A part de platja, piscina, beure, menjar, i fer el gos, varem agafar una excursió, fantàstica, molt cara, però que val la pena.Varem anar a visitar la península de Samaná, varem anar-hi en avioneta, a l’arribar allà ens varen carregar a tots en uns camions mentre la policia nacional ens donava per veure Rom amb coca-cola (si, si, la policia ens donava alcohol a les 9 del matí...), amb aquests camions, ens varen portar per les muntanyes, amb unes vistes fantàstiques, amb parades facultatives on t’ensenyaven com feien la xocolata, la mama juana, el sucre... typical turístic... fins a arribar a un lloc on ens esperaven uns cavalls, que ens varen portar pel mig de la selva fins a unes preciosíssimes cascades, les “cascadas del limón, on ens varem banyar i refrescar. Després ens varen portar a una platja per dinar, i d’aquí amb un catamarà cap a la illa Bacardí, si la sorra de la platja de punta cana és blanca i fina... aquesta encara era millor... després d’aquí varem tornar amb avió una altra vegada cap a l’hotel.... un dia esgotador però completíssim.
No m’allargo més, perquè segur que ja canso... us deixo aquí sota unes quantes fotos...
I a esperar les properes vacances....

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

el mon dels bolets

El món dels bolets

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

La vida és com un cafè...

Un grup de professionals, tots triomfadors en les seves respectives carreres, es va reunir per visitar al seu antic professor.
Aviat la xerrada va esdevenir en queixes, sobre l’interminable 'stress',que els produïa el treball i la vida en general.
El professor els va oferir cafè, va anar a la cuina i va tornar amb una cafetera gran i una selecció de tasses d'allò més variada: de porcellana, plàstic, vidre, cristall... ,unes senzilles i barates, altres decorades, unes barates, unes cares, unes altres realment exquisides...
Tranquil•lament els va dir que escollissin una tassa i se servissin una mica del cafè que acabava de preparar.
Quan ho van haver fet, el vell mestre es va aclarir la gola, amb molta calma i paciència... es va dirigir al grup:
-S'hauran adonat que totes les tasses que lluïen boniques son les que s’han acabat primer i només han quedat les més senzilles i barates...; cosa totalment natural, ja que cadascú prefereix, el millor per a si mateix. Aquesta és realment la causa de molts dels seus problemes relatius... al 'stress.'!!!!
Va continuar:
- Els asseguro que la tassa no li afegeix qualitat al cafè. En veritat la tassa solsament disfressa o revesteix el que bevem. El que vostès volien era el cafè, no la tassa, però instintivament han buscat les millors.
Després es van posar a mirar... les tasses, dels altres. Ara pensin en això:
- La vida és el cafè. Els treballs, els diners, la posició social, etc. són meres tasses, que li donen forma i suport a la vida i el tipus de tassa que tinguem... no defineix ni canvia realment... la qualitat de vida que duguem. Sovint, per concentrar-nos només en la tassa... deixem de gaudir el... cafè. La gent més feliç no és la qual té el millor de tot, sinó la qual fa el millor, amb el que té !!!! I recordin que: la persona més rica no és la qual té més, sinó la qual necessita menys.

GAUDEIX EL TEU CAFÈ.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Deixa'm dormir, mama

Llegiu això que, tot i estar escrit al segle XVIII, encara és de rabiosa actualitat... per desgràcia nostra



DÉJAME DORMIR, MAMÁ

Hijo mío, por favor,
de tu blando lecho salta.
Déjame dormir, mamá,
que no hace ninguna falta.

Hijo mío, por favor,
levántate y desayuna.
Déjame dormir, mamá,
que no hace falta ninguna.

Hijo mío, por favor,
que traigo el café con leche.
Mamá, deja que en las sábanas
un rato más aproveche.

Hijo mío, por favor,
que España entera se afana.
¡Que no! ¡Que no me levanto
porque no me da la gana!

Hijo mío, por favor,
que el sol está ya en lo alto.
Déjame dormir, mamá,
no pasa nada si falto.

Hijo mío, por favor,
que es la hora del almuerzo.
Déjame, que levantarme
me supone mucho esfuerzo.

Hijo mío, por favor,
van a llamarte haragán.
Déjame, mamá, que nunca
me ha importado el qué dirán.

Hijo mío, por favor,
¿y si tu jefe se enfada?
Que no, mamá, déjame,
que no me va pasar nada.

Hijo mío, por favor,
que ya has dormido en exceso.
Déjame, mamá, que soy
diputado del Congreso
y si falto a las sesiones
ni se advierte ni se nota.
Solamente necesito
acudir cuando se vota,
que los diputados somos
ovejitas de un rebaño
para votar lo que digan
y dormir en el escaño.
En serio, mamita mía,
yo no sé por qué te inquietas
si por ser culiparlante
cobro mi sueldo y mis dietas.
Lo único que preciso,
de verdad, mamá, no insistas,
es conseguir otra vez
que me pongan en las listas.
Hacer la pelota al líder,
ser sumiso, ser amable
Y aplaudirle, por supuesto,
cuando en la tribuna hable.
Y es que ser parlamentario
fatiga mucho y amuerma.
Por eso estoy tan molido.
¡Déjame, mamá, que duerma!

Bueno, te dejo, hijo mío.
Perdóname, lo lamento.
¡Yo no sabía el estrés
que produce el Parlamento!

Fray Junípero (1713 - 1784) Religiós franciscà espanyol.

Penseu que això va ser escrit per aquest monjo franciscà en el segle XVIII i, encara és totalment vigent en els nostres dies

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

fotos terra de trobadors

algunes fotos que vaig fet del festival terra de trobadors, tant de dissabte com de diumenge. No tinc gaires ganes d'escriure (només estic pensant en les vacances....), si voleu un detall de les jornades, visiteu el bloc del meu germà, en Quim és clar! que ell si que ho té molt ben explicat.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català