dimecres, 4 de novembre de 2009

Fitxa de bolets: Cama-sec

Es força freqüent distingir sobre l'herba dels prats grans rotllanes de color verd fosc que són visibles, fins i tot, des d'un turó veí. Aquestes rotllanes són els anomenats erols, que es produeixen en aquelles zones en que un bolet creix any rere any, fet que provoca que la rotllana es faci cada cop més grossa. Generalment, els erols tenen el seu origen en la presencia del cama-sec, un bolet petit que fructifica en grups nombrosos a la perifèria d'aquests cercles. De fet, alguns dels seus noms populars hi fan referència (carrereta, carrerola), encara que d'altres també indiquen la consistència resistent i corretjosa de la cama (cama-sec, corretjola). Una característica del cama-sec, que permet identificar-lo en cas de dubte, és la consistència de la seva cama, flexible i molt resistent, i que, per tant, costa de trencar.
El cama-sec sovint es coneix també amb el nom d'un altre bolet, el moixernó, malgrat que tradicionalment aquest nom correspon a Caloybegambosa ,excel•lent comestible, primaveral, de port més robust i que creix igualment en prats, formant erols. El cama-sec es troba als prats entre els mesos d'abril i de novembre. El barret de Marasmius oreades mesura entre 1,5 i 6 cm de diàmetre, té la superfície llisa i és de color d'ocraci pàl•lid a brunenc rosat: quan es troba ben hidratat té un aspecte com d'estar completament xop d'aigua, mentre que, en assecar-se, es torna mat i de color molt pàl•lid Quan esta hidratat, el marge presenta estries translúcides poc marcades. Les lamines són de color blanquinós crema, s'estenen fins a la cama i estan molt separades entre elles. La cama té una tonalitat que pot anar del color del barret al de les lamines.
Una característica del cama-sec que permet identificar-lo en cas de dubte, és la consistència de la cama, flexible i molt resistent, i que, per tant, costa de trencar. La cama és molt prima i no ultrapassa els 5 mm de diàmetre.
La base és encara més tenaç i presenta un borrissol blanc. Color ciànica del bolet també és molt característica. La carn és blanca. Existeix una espècie propera, M. collinus, que també forma erols i té un aspecte gairebé idèntic, però se'n separa perquè desprèn una olor diferent, perquè les lamines es troben una mica més denses i perquè té la cama buida per dins, sovint aplanada i menys resistent. Algun autor dubta de la comestibilitat de M. collinus, malgrat que la seva semblança amb la carrerola fa pensar que, tradicionalment, s'han consumit les dues especies barrejades.
El cama-sec es confon amb d'altres especies que també creixen en prats, algunes de les quals són verinoses. Cal fixar-se bé en la mida del bolet, el color clar de les lamines i, sobretot, la fermesa de la cama. Una confusió que cal evitar és amb Clitocybe riuulosa, una espècie verinosa que també creix en prats i que es pot diferenciar de M. oreades perquè és totalment blanca i perquè les seves lamines estan disposades de forma molt densa.

Cama-sec, carrereta, carrerola
Castellà: Senderuela, carrerilla; basc: Marasmio jangarri; francès: Faux mousseron; ¡tal¡à Gambe secche: anglès: Fairy ring mushroom; alemany: Fieldschwindling.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

1 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha agradat saber d'on venia el nom del refugi on anirà el meu fill d'acampada!
M'ha agradat saber que el lloc on he collit cama-secs sovint té aquest nom. Gràcies

Publica un comentari

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi