Vacances a Punta Cana

Ja sé que he trigat molt a penjar aquest post (ho sento Jasmin). Aquestes vacances ens les teníem ben merescudes, després de l’estiu esgotador, feia falta uns dies de desconnexió. Aquestes vacances hem marxat sense els nens, encara que els vaig enyorar molt. Han estat unes vacances totalment diferents a les que estic acostumada... jo soc la d’anar a veure pedretes i ruïnes, però aquesta vegada he cedit, i he de reconèixer que m’ha agradat molt. La temporada per anar al carib, no era la més escaient, ja que diuen que el setembre és època de ciclons i tornados, però el cert és que varem tenir uns dies fantàstics, al matí molt de sol i calor, i a la tarda s’ennuvolava una miqueta, però la calor no baixava. El Jet Lag per nosaltres va ser molt acusat, cada matí ens despertàvem al les 6 del matí (migdia a Catalunya) i anàvem a veure sortir el sol tot passejant per la platja, la sortida del sol és fantàstica, es reflexa al mar, i pren un color, indescriptible.
Cada dia, anàvem a la platja o a la piscina, quasi bé sense sortir de l’aigua, per poder aguantar la calor. A la platja es poden fer molts esports aquàtics, nosaltres ens varem decantar per l’esnorkeling i el parasailing... i sobretot el “panxing”.
A part de platja, piscina, beure, menjar, i fer el gos, varem agafar una excursió, fantàstica, molt cara, però que val la pena.Varem anar a visitar la península de Samaná, varem anar-hi en avioneta, a l’arribar allà ens varen carregar a tots en uns camions mentre la policia nacional ens donava per veure Rom amb coca-cola (si, si, la policia ens donava alcohol a les 9 del matí...), amb aquests camions, ens varen portar per les muntanyes, amb unes vistes fantàstiques, amb parades facultatives on t’ensenyaven com feien la xocolata, la mama juana, el sucre... typical turístic... fins a arribar a un lloc on ens esperaven uns cavalls, que ens varen portar pel mig de la selva fins a unes preciosíssimes cascades, les “cascadas del limón, on ens varem banyar i refrescar. Després ens varen portar a una platja per dinar, i d’aquí amb un catamarà cap a la illa Bacardí, si la sorra de la platja de punta cana és blanca i fina... aquesta encara era millor... després d’aquí varem tornar amb avió una altra vegada cap a l’hotel.... un dia esgotador però completíssim.
No m’allargo més, perquè segur que ja canso... us deixo aquí sota unes quantes fotos...
I a esperar les properes vacances....

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català