Fitxa de bolets: L'apagallums
Macrolepiota procera Gran (en grec, macro) i esvelt (en llatí, procera) són els dos adjectius que defineixen la paloma o apagallums i que fan que sigui una espècie fàcil de detectar als llocs oberts on creix. Les seves mides -el barret pot assolir els 30 cm de diàmetre, i la cama una alçada que supera aquesta xifra- li donen un aspecte que recorda el d'un petit paraigües o el d'un para-sol. El bolet també es caracteritza per tenir, tant al barret com a la cama, abundants esquames, així com perla presencia d'un anell que amb el temps esdevé mòbil. Macrolepiota procera esta considerada un bon comestible.
L’apagallums creix als boscos i també en llocs oberts, com clarianes, prats i marges de camí. Esta considerat un bolet freqüent i es pot trobar des del julio1 fins al novembre. El barret varia molt de forma durant el seu desenvolupament; així, inicialment és esfèric, però en madurar es va obrint fins a aplanar-se completament; el seu diàmetre oscil•la entre els 10 i els 30 cm. La superfície del barret és de color blanquinós crema i es troba recoberta de grosses esquames de color bru, molt evidents, les quals, de bon principi, són molt denses i cobreixen totalment el barret, mentre que amb el temps es tornen més espaiades i s'observen una mica aixecades vers la superfície. Les lamines també són de color blanquinós crema, denses, lliures (estan separades de la cama per un solc molt clar) i tenen l'aresta lleugerament irregular.
La cama de la paloma és allargada, esvelta i esta recoberta per esquames de color bru que formen un dibuix en ziga-zaga; és buida (fistulosa), té un anell doble que es torna mòbil quan el bolet envelleix i presenta la base clarament bulbosa. La carn és de color bru clar, molt dura en la cama. El sabor i l'olor són agradables i recorden els de les nous.
Macrolepiota procera és força semblant a M. rhacodes. Aquesta última es diferencia per la mida més petita, la cama llisa i per la seva carn, que si es prem o és ferida es torna de color ataronjat intens passats uns segons. Una altra espècie propera amb la qual es pot confondre és M. mastoidea, que es distingeix perquè té un umbó molt evident i perquè el seu anell no és doble. El gènere Macrolepiota es caracteritza per tenir les lamines separades de la cama per un solc, a més, quan el bolet ja és madur té l'anell lliure, tret que no es troba en un gènere proper com Lepiota.
Català Paloma, apagallums
Castellà Apagador, matacandelas; gallec: Cogordo, zarrota; basc: Galanperna jangarri; francès: Columelle; italià Bubbola maggiore, parasole; anglès: Parasol fungus; alemany: Parasolpilz, Riesenschirmling.
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
L’apagallums creix als boscos i també en llocs oberts, com clarianes, prats i marges de camí. Esta considerat un bolet freqüent i es pot trobar des del julio1 fins al novembre. El barret varia molt de forma durant el seu desenvolupament; així, inicialment és esfèric, però en madurar es va obrint fins a aplanar-se completament; el seu diàmetre oscil•la entre els 10 i els 30 cm. La superfície del barret és de color blanquinós crema i es troba recoberta de grosses esquames de color bru, molt evidents, les quals, de bon principi, són molt denses i cobreixen totalment el barret, mentre que amb el temps es tornen més espaiades i s'observen una mica aixecades vers la superfície. Les lamines també són de color blanquinós crema, denses, lliures (estan separades de la cama per un solc molt clar) i tenen l'aresta lleugerament irregular.
La cama de la paloma és allargada, esvelta i esta recoberta per esquames de color bru que formen un dibuix en ziga-zaga; és buida (fistulosa), té un anell doble que es torna mòbil quan el bolet envelleix i presenta la base clarament bulbosa. La carn és de color bru clar, molt dura en la cama. El sabor i l'olor són agradables i recorden els de les nous.
Macrolepiota procera és força semblant a M. rhacodes. Aquesta última es diferencia per la mida més petita, la cama llisa i per la seva carn, que si es prem o és ferida es torna de color ataronjat intens passats uns segons. Una altra espècie propera amb la qual es pot confondre és M. mastoidea, que es distingeix perquè té un umbó molt evident i perquè el seu anell no és doble. El gènere Macrolepiota es caracteritza per tenir les lamines separades de la cama per un solc, a més, quan el bolet ja és madur té l'anell lliure, tret que no es troba en un gènere proper com Lepiota.
Català Paloma, apagallums
Castellà Apagador, matacandelas; gallec: Cogordo, zarrota; basc: Galanperna jangarri; francès: Columelle; italià Bubbola maggiore, parasole; anglès: Parasol fungus; alemany: Parasolpilz, Riesenschirmling.
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
1 comentaris:
Jo sempre les he conegut com a cogomelles, i no les solem consumir tot i saber que son comestibles
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar algun comentari?... Gràcies