dilluns, 10 de novembre de 2008

Fitxa de Bolets: Camperol o xampinyó silvestre

Dins dels xampinyons no cultivats, aquest és possiblement el més buscat pels boletaires. Es tracta d'un bolet de qualitat que està considerat un bon comestible i que es fa servir per guarnir tot tipus de guisats, sobretot gracies al seu sabor agradable, que recorda el de les avellanes. Pel seu habitat, el camperol es deixa veure amb facilitat, ja que creix en prats i clarianes de bosc, on la seva coloració blanca destaca per sobre de l'herba verda. Sovint fructifica en cercles o erols, on l'herba creix més ufanosament. A diferencia del cama-sec, però, no fa cremats. A partir de la primavera i fins a la tardor, el camperol es deixa veure en prats i clarianes. Pel seu agradable sabor, és molt estimat a la cuina.
El camperol fructifica en llocs herbosos, sobretot prats i clarianes de bosc, preferiblement sobre sols bàsics. Es pot trobar a partir de la primavera i fins a la tardor de manera relativament freqüent. El seu habitat s'estén des de vora el mar fins als estatges subalpí i alpí. El barret mesura de 5 a 10 cm de diàmetre; de bon principi és hemisfèric i en madurar es va estenent fins a ser de convex-aplanat a aplanat. És de color blanquinós, amb la superfície ornamentada amb esquames de color blanc que, en envellir, prenen tonalitats brunes que contrasten sobre el fons blanc. El marge esta cargolat, és llis i de jove sovint presenta restes del vel universal. Les lamines són lliures -no arriben a la cama- i denses; quan el bolet és jove són de color rosat fosc i a mesura que les espores maduren es van tornant de color bru porpra fosc; l’'aresta no es diferencia, i és sencera i del mateix color que la resta de la lamina. La cama és de color blanc i cilíndrica. Mesura de 4 a 7 cm d’alçada per d'1 a 2 cm d'amplada, i sovint és una mica més estreta vers la base; presenta un anell ascendent de color blanc que és fràgil. La superfície és llisa i esta coberta
de fines fibril•les. La carn és ferma i compacta, d'un color blanquinós que pot envermellir molt suaument, gairebé de forma imperceptible. Desprèn una agradable olor fúngica i té un sabor que recorda el de les avellanes. Dins del gènere Agaricirs existeixen tant especies comestibles com verinoses. La major part de les tòxiques es poden distingir bé, ja que la seva carn es taca intensament de color roig o groc. A. campestris es pot confondre amb A. xanthoderma, que és lleugerament tòxic i que es pot diferenciar per la seva olor de fenol, perquè no té esquames evidents al barret i perquè la seva carn sobretot vers la base de la cama i el marge del barret, es torna de color groc intens. Una altra espècie semblant, que també és lleugerament tòxica, és A. praeclaresquamosus, que se'n separa per la intensa i desagradable olor de iode que desprèn i pel virament a groc llampant de la seva carn.

Agaricus campestres. Castellà: Champiñón silvestre; basc: Barrengorri; gallec: Fungos dos lameiros; francès: Potiron; Italià Prataiulo bianco; anglès: Common field mushroom; alemany: Feld-Egerling.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

3 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

d'aquests si que en trobo a vegades, només cal buscar pels camps del poble i de tant en tant s'en troben

Marta ha dit...

Ya veo que seguís disfrutando de las setas como enanos, yo aquí sólo las como de plastico, de invernadero, o carísimas en tiendas de agricultura biológica, snif...

Anònim ha dit...

Que deveríais dejar que se podiera copiar i enganxar información i fotografias de la página para así poder hacer algun trabajo o algo.
Haver si lo podeis solucionar.
Gracias de todo corazon boletairo.=)

Publica un comentari

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi