dimarts, 29 de juliol del 2008

qui és la Ira?

La ira és un subtil verí que s'oculta com tímida damisel·la en l'interior del nostre cor. És vergonyosa perquè no està orgullosa de si mateixa. Sap que no és valorada en la societat i que la troben lletja, fins i tot molt lletja. Però ella es fa passar de vegades per la lluentor de la ironia intel·ligent, pel pes de l'autoritat, per la dolçor de la hipocresia, per la rectitud d'un home sever, per l'amor protector d'un gelós, per la justícia d'un rancorós o per l'humor d'un bromista mordaç. Amb aquestes disfresses fins a pot collir fugaçment alguna ració d'aplaudiment i admiració.
Mentre pugui camuflar-me amb tantes disfresses, s'assegura vida. La seva acció és tan solapada que pot introduir-se en tots els ambients de la nostra mà sense que ningú s'adoni, inclòs el mateix que l'acull. Sol mostrar de vegades la seva bífida llengua si més no la hi espera derrocant d'una “llepada” a molts alhora. És un arma un xic “xapucera”, perquè quan dispara, li manca subtilesa per donar a la seva diana. De vegades es vessa incontrolada, carregada de míssils Tomahawk per destrossar a una humil sargantana. Ha passat per molts avatars mentre era analitzada per la psicologia i la biologia. Va tenir èpoques d'esplendor en les quals la seva expressió sense embuts va ser encoratjada i elogiada per la psicologia. Freud i els seus seguidors, per mitjà de la hipòtesi de “catarsi” com mètode per a reduir l'agressió, la van arribar a alçar a la categoria de teràpia per “buidar els dipòsits emocionals”. La biologia la va considerar un instint bàsic per a l'adaptació humana. Actualment la ciència ha rebutjat molts mites sobre la naturalesa instintiva de l'agressivitat en l'home i ara es sap que no és ni ineludible ni necessària. A més, amb freqüència les persones agressives utilitzen la teoria que “la frustració condueix a l'agressió” per a justificar i excusar la seva ira considerant-la una mica “saludable”. Les millors victòries s'assoleixen sense la presència de la ira. L'evidència científica actual sobre la ira indica que aquesta emoció és bàsicament una qüestió d'elecció. Està determinada per pensaments i creences, molt més que per la seva bioquímica o herència genètica. Airejar la ira rarament duu a algun alleugeriment real o a alguna catarsi duradora. Més aviat condueix a més ira, tensió i excitació.





Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

2 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Mala eina que tenim instal·lada els éssers humans, mala eina massa vegades utilitzada i matusserament després dissimulada, maleïda IRA

pirula ha dit...

El budistes diuen que " la mente tienen tres venenos que se han de superar para llegar a la felicidad:
1.El apego a las cosas materiales
2.La ignorancia
3.La ira

I per a mi, aquest últim és el més dificil de dominar

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi