divendres, 4 de juliol del 2008

El Sentit Comú... s'ha mort...


Va morir el SENTIT COMU, que és el menys comú dels sentits..... Avui plorem la mort d'un estimat amic. El SENTIT COMU va estar entre nosaltres durant molts anys. Ningú sap amb certesa quina edat tenia, les dades sobre el seu naixement fa molt que s'han perdut en els entrellats de la burocràcia. Serà recordat per haver sabut conrear lliçons tan valuoses com:
1. L'ètica com principi bàsic.
2. L'ordre i la neteja.
3. La integritat.
4. La puntualitat.
5. La responsabilitat.
6. El desig de superació.
7. El respecte a les lleis i els reglaments.
8. El respecte pel dret dels altres.
9. El seu amor al treball.
10. El seu esforç a l'estalvi, i gastar d'acord a les seves necessitats.'
SENTIT COMU va viure sota simples i eficaces consignes ('no gastis més del que guanyes') i ('els adults i no els nens, estan a càrrec'). SENTIT COMU va perdre terreny quan les escoles es van municipalitzar, els pares van atacar als mestres només per fer el treball en el qual ells van fracassar: disciplinar als seus ingovernables fills; quan es van barrejar i van confondre els drets humans amb la delinqüència i el llibertinatge, treient-li autoritat a la justícia i als funcionaris d'ordre i seguretat, quan els éssers humans han posat en dubte la seva condició d'home o dona i han començat a validar noves condicions que en res ajudaran a les noves generacions. SENTIT COMU va perdre el desig de viure quan els éssers humans van creure ser Déu, algunes esglésies van començar a profetitzar de la fe, els criminals van començar a rebre millor tracte que les seves víctimes i els mitjans de comunicació van vendre la seva ploma al millor postor perdent l'ètica i fent callar la veritat, donant pas a la faràndula i a la informació tergiversada. La mort de SENTIT COMU va ser precedida per la dels seus pares: Veritat i Confiança; la de la seva esposa Discreció; la de la seva filla Responsabilitat i la del seu fill Raciocini. Ho sobreviuen els seus tres germanastres: 'Només reconec els meus Drets'; 'Els altres tenen la Culpa' i' Sóc Una Víctima de la Societat'. No hi va anar gaire gent en el seu funeral, perquè molt pocs es van assabentar que s'havia anat. Si encara ho recordes, reflexiona amb aquest escrit. Cas contrari, uneix-te a la majoria .. No facis Res...
i... Conte contat... ja s’ha acabat!
Gràcies Teta!


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

2 comentaris:

Marc. ha dit...

Molts cops en nom del "progresisme", de la modernitat i del no ser "carques", antics o de "dretes", i en nom d'una llibertat mal entesa, ens em carregat i ens carregem estaments, costums i normes perfectament vàlids; i ara en comencem a recollir-ne els fruits.

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Com be dius, el sentit comú, tots el tenim present, però ningú recorda com s'usa ni quan va deixar de fer-ho, llàstima, però és llei natural, la gent és així

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi