dilluns, 12 de novembre de 2007

Fitxa de Bolets: NEGRITO, FREDOLIC; NEGRET

Durant les tardors fredes, als matins és molt freqüent trobar un bonic paisatge blanc, amb una fina capa de gebre que recobreix els camps. Les davallades temperatura nocturnes que causen aquestes gebrades generen les condicions òptimes perquè fongs corn el fredolic fructifiquin. De fet, el seu nom popular ja dóna una idea que existeix un lligam entre aquest bolet i les baixes temperatures. La resta de noms que se li atorguen, en canvi, fan referència al color fosc del seu barret, pràcticament negre. Així, durant la tardor i fins a l’arribada de les primeres glaçades, el fredolic, negret o brunet és fàcil de trobar a les pinedes de casa nostra. Tricholoma terreum creix sota pins, normalment formant grups nombrosos, i, més rarament, sota estepes (Cistus). És un bolet indiferent a la naturalesa del sòl, que fructifica entre els mesos de setembre i de gener, encara que és més abundant a finals de la tardor, abans que arribin les primeres glaçades.
El barret pot arribar a mesurar 8 cm de diàmetre, tot i que les mides habituals són de 3 a 5 cm; és una mica convex de bon principi, amb una protuberància o umbó al centre que gairebé sempre es manté en la maduresa, encara que alguns exemplars poden no presentar-lo.
Superfície finament esquamosa i de color gris fosc
La superfície del barret és seca i esta recoberta per petites esquames de color gris. El barret generalment és de color, gris fosc, gairebé negre al centre i una mica més clar vers el marge, encara que també es troben exemplars de color gris clar. Les lamines estan una mica separades i són molt sinuades (tenen una depressió en arribar al peu); el seu color és molt més pàl·lid que el del barret, d’una tonalitat blanc grisosa característica. La cama és llarga, cilíndrica, més estreta a la base i generalment llisa. De vegades es poden arribar a diferenciar restes de cortina sobre la cama, poc evidents i que aviat desapareixen. La carn del fredolic és molt fràgil i trencadissa, de color gris. L’olor que desprèn és neutra; el sabor no és remarcable.
El color de l’esporada és blanc, no amiloide, característica comuna a tot el gènere. Les espores són llises, no tenen porus germinatiu i mesuren 5-8 x 4-5 pm.


Confusió perillosa amb el fredolic bord
Dins del gènere Tricholoma existeixen algunes especies tòxiques que cal saber diferenciar de les comestibles. T. terreum es caracteritza per no tenir olor de farina i per la coloració gris blanquinosa de les seves lamines. La confusió amb T. pardinum, tòxic, és poc probable, ja que se'n diferencia pel seu port, molt més robust que el fredolic, la carn poc fràgil i amb olor de farina, les esquames del barret més destacades i per viure en llocs elevats, sobre- tot a les avetoses. T. virgatum també és una mica tòxic i es reconeix perquè la superfície del barret és llisa i perquè té un sabor molt picant.
Tricholoma terreum ISchaeff.: Fr.) P. Kumm. Fredolic, negret, brunet Castellà Ratón, negrilla; basc: Ziza arre; frances: Petit gris; Italià Cavarese;

1 comentaris:

Marta ha dit...

Con lo que me gustan las setas, y creo que aún con esta descripción tan minuciosa, me las voy a tener que seguir comiendo compradas en el mercado, o de tapas por ahí.

Sólo una vez, se nos ocurrió hacer la gracia y siendo infieles a nuestras costumbres de urbanitas empedernidos, nos fuimos a coger setas manual en mano ( pa vernos...).Cogimos unas cuantas, y cuando llegamos al pueblo muy orgullososo de nuestra cosecha,(7 SETAS ENORMES) tuvimos que aguantar el cachondeo de los demás, que llevaban cestas enteras. Vamos, que lo nuestro, definitivamente, es ir a comernos las setas de tapas por ahí...

Publica un comentari

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi