dimecres, 31 d’octubre de 2007

La castanyada i Halloween: tradició i modernitat

La castanyada i Halloween: tradició i modernitat
És tradició que a Catalunya, la vigília de Tots Sants, es mengin castanyes i panellets, i es begui vi dolç. Aquest costum, però, va deixant pas la celebració del Halloween anglosaxó i altres festes multitudinàries.

Tradició i modernitat conviuen en aquesta diada que, en origen, feia homenatge als morts. L'1 i el 2 de novembre, segons el calendari religiós, se celebra el dia de Tots Sants i el Dia del Morts, un moment en què el món dels vius i el dels difunts s'uneixen: el dia 1, els vius visiten els morts als cementiris; el 2, els morts visiten els vius. Arreu es fan celebracions de tota mena, amb una gran diversitat d'activitats en funció de l'indret i de les creences. Del món anglosaxó, especialment dels Estats Units i popularitzat a través del cinema, han arribat nous elements iconogràfics: carabasses, esquelets i bruixes són cada vegada més presents en aquestes dates. Però l'origen del Halloween no és pas als Estats Units sinó a Irlanda, i va arribar en aquest país a través dels immigrants irlandesos.
Hi ha diverses llegendes que expliquen l'origen de la tradició de menjar castanyes, panellets i vi dolç. Segons la més estesa, durant aquests dies, els campaners feien sonar les campanes de les esglésies sense descans per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels difunts. Com que era una tasca esgotadora, s'enduien castanyes, el fruit més comú en aquesta època de l'any, ben regades amb vi per agafar forces. El segle XVIII, aquest costum s'havia estès a tot Catalunya i havia esdevingut una pràctica popular. Pel que fa als orígens dels panellets, hi ha qui parla d'una evolució dels antics àpats funeraris; i n'hi ha qui els relaciona amb un costum lligat a la benedicció de pans.
més info gencat

3 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

a mi se m'en fot el Halloween, sóc català y no m'agrada que em pretenguin xafar la meva festa, la meva cultura ni la meva identitat, ja ho diuen que de fora vingueren i de casa ens tragueren, em sembla molt bé que cadascú tingui els seus costums, però cal educació, si no, ja prous no haurà, tot seran Kevins, Maveriks, Johnatans, elisabeths i per l'estil, conservem les poques tradicions que ens queden i més aquesta tan bona

Marta ha dit...

Ya que cada vez somos más de diferente color, cultura y tradición, creo que no nos va a quedar otra que respetar las demás mientras seguimos manteniendo las nuestras así ¿Qué tal si los esqueletos de Halloween comen panellets y se ponen tibios de vino dulce?

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Marta, tienes razón, el problema es que en este mundo es todo o nada (no debería ser así pero tristemente lo es), y cuanto más de fuera hay, menos de aquí, y eso si es una pena; halloween me parece una fiesta curiosa y no me preocupa, lo que me molesta es que se celebre en lugar de y no aparte de.

Publica un comentari

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi