Fitxa de Bolets: Escaldabec

conegut també com marieta pel seu color llampant, d'un vermell intens a la part superior del barret i sovint a la cama, aquest bolet és un bon exemple del que s’anomena escaldabecs. Aquests inclouen totes aquelles llores o poagres (bolets de carn trencadissa com el guix i que no fan làtex que tenen un sabor picant o molt picant, sovint prou evident com per deixar la boca de qui els tasta sense capacitat de notar el sabor de cap altre aliment durant una bona estona. Generalment aquests bolets tenen tons vermellosos, encara que cal tenir en compte que sovint poden perdre el color, especialment si a l'exemplar li ha tocat el sol o hi ha hagut una pluja intensa. Aquest escaldabec no és tòxic, però pel seu sabor no es considera comestible. El barret de l’'escaldabec, característic pel seu color vermell intens, pren una lleugera forma d'embut a mesura que es desenvolupa.

L'escaldabec fructifica generalment tant en boscos de pi de zones baixes, ja sigui de pi blanc o de pi pinyoner, com sota coníferes de muntanya, com serien el pi roig, el pi negre o avet. És un bolet abundant i molt comú, que es pot trobar entre la primavera i la tardor, i fins i tot a l'hivern, en les pinedes més temperades.

El barret és arrodonit de jove, mentre que en desenvolupar-se esdevé aplanat o amb una molt lleugera forma d'embut; pot assolir fins a 10 cm de diàmetre. És de color vermell viu, encara que es pot decolorar a rosat o gairebé blanc amb facilitat. La superfície del barret és lleugerament vellutada, i sovint té el marge ondulat, però mai estriat.

Les làmines, sovint trencadisses en fregar-les, arriben a la cama i s'hi estenen una mica (decurrents). Són denses, blanques de bon principi i, en madurar, de color crema fosc, a causa del color de les espores. L'aresta és sencera i del mateix color, malgrat que en alguns exemplars pot tenir tons vermellosos. La cama mesura 3-6 x 1,5-3 cm, és massissa, amb l'interior ple, cilíndrica i robusta. Presenta un color blanquinós amb taques grogues, sobretot a la base, i una zona vermellosa variable. La carn és trencadissa com el guix, tal com passa amb la majoria d’espècies del gènere Rússula, densa, compacta, blanca i de color vermell sota la cutícula. Fa una lleugera olor de fruites i és molt picant.

Les característiques principals per poder reconèixer amb certesa aquest bolet són el color del barret, vermell viu, les lamines decurrents i el sabor molt picant. Hi ha altres escaldabecs

propers que creixen també a les pinedes, com Rússula rhodopoda o R. helodes, molt semblants a R. sanguina, però que tenen un sabor menys picant i les lamines no decurrents (no s'estenen perla cama). El gènere Russula inclou tot un grup de bolets de port semblant, carn de consistència granelluda i trencadissa i que en cap cas fa làtex, dins dels quals trobem les llores o poagres, pebrassos, escaldabecs i d'altres bolets afins.

Russula sadnea ESCALDABEC

Castella Rúsula sanguinea; basc: Pinudi-gibelgorri; alemany: Blut Taubling.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Respostes a preguntes que segurament no ens hem formulat mai (1ª part)

SABIES QUE....

• 
  
  La pressió que crea el cor humà, al bategar, és suficient per a llançar la sang a 10 metres d'alçada.
• 
  
  Si cridessis durant 8 anys, 7 mesos i 6 dies, produiries suficient energia sonora per a escalfar una tassa de cafè. (No sembla que valgui la pena l'esforç!).
• 
  
  Els elefants són els únics animals que no poden saltar.
• 
  
  El muscle mes fort del cos és la llengua
• 
  
  L'orgasme d'un porc dura 30 minuts
• 
  
  La formiga pot aixecar 50 vegades el seu pes, arrossegar 30 vegades el seu propi pes i sempre cau sobre el seu costat dret quan sofreix una intoxicació.
• 
  
  Per terme mig, la gent li té més por a les aranyes que a la mort.
• 
  
  Els óssos polars són esquerrans
• 
  
  La puça pot saltar 350 vegades la longitud del seu cos. És com si una persona saltés la longitud d'un camp de futbol.
• 
  
  Un cocodril no pot treure la llengua.
• 
  
  Alguns lleons s'aparellen més de 50 vegades al dia.
• 
  
  Les papallones assaboreixen amb els seus peus.
• 
  
  Un escarbat pot viure nou dies sense cap, fins que finalment mor de fam.
• 
  
  Els humans i els dofins són les úniques espècies que practiquen el sexe solsament per plaer.
• 
  
  Donar cops de cap contra la paret crema 150 calories per hora. (no serveix com a métode d'aprimament)
• 
  
   La mantis religiosa mascle no pot copular mentre tingui el cap unit al seu cos. La femella inicia l'acte sexual arrencant el cap del mascle.
• 
  
  La ostra té el cervell més petit que els ulls.
• 
  
  El cuack cuack d'un ànec no fa eco i ningú sap perquè.
• 
  
  Cada rei de les cartes representa a un gran rei de la història: Espases: El rei David. Trèbols: Alexandre Magne. Cors: Carlemany. Diamants: Juli Cèsar.
• 
  
  És impossible esternudar amb els ulls oberts.
• 
  
  Multiplicar 111,111,111 x 111,111,111 = 12,345,678,987,654,321
• 
  
  Les estrelles de mar no tenen cervell
• 
  
  Si una estàtua en el parc d'una persona a cavall té dues potes en l'aire, la persona va morir en combat, si té una de les potes frontals en l'aire, la persona va morir de ferides rebudes en combat, si el cavall té les quatre potes en el sòl, la persona va morir de causes naturals
• 
  
  Els destres viuen en terme mitjà nou anys mes que els esquerrans.

... Continuarà...


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxes de bolets: Llora

la llora és un bolet forca conegut i cercat en algunes contrades de Catalunya perquè és considerat un bon comestible . Tot i això, la seva ingesta de vegades ens pot donar sorpreses desagradables; la seva semblança amb la resta dels seus congèneres fa que sovint se'l confongui amb alguna altra espècie de sabor molt picant, que ens pot espatllar un bon guisat. Dins del gènere Rússula –que es reconeix per la carn trencadissa i perquè mai no fa làtex, es troben, entre d'altres bolets, les poagres, els escaldabecs, els pebrassos i les llores, en la gran majoria especies no tòxiques, però que poden resultar incomestibles pel seu sabor picant o molt desagradable. El color del barret de la llora és molt variable, hi ha exemplars que el tenen verdós i d'altres lilaci. Aquesta no és, doncs, una bona referència per identificar el bolet.

La llora és un bolet comestible que creix sota planifolis (alzines, roures, faigs), normalment formant grups nombrosos. Es tracta d'una espècie comuna, que fructifica des de l'estiu fins a la tardor. Quan el bolet és jove, el barret és bombat (convex), mentre que en desenvolupar-se esdevé més aplanat i a vegades una mica deprimit. Mesura de 5 a 12 cm de diàmetre. La seva superfície és de color força variable: blau metàl•lic, verdós, violaci, i sovint té reflexos groguencs que dibuixen franges radials. La cutícula és llisa i lluent, i el marge del barret no és estriat. Les làmines són blanques, forca denses, fràgils, primes i tenen un característic tacte greixós. La cama és cilíndrica, mesura 5-7 x 1-2 cm, no és molt robusta, de color blanc, i freqüentment es troba corcada per les larves. La carn és

fràgil i trencadissa, com a tot el gènere. Ni la seva olor ni el seu sabor són remarcables. Es recomana tastar la carn. La coloració del barret de la llora pot ser molt variable, un fet que ha donat lloc a l’existència de varietats verdoses o liliàcies: per tant, aquesta no és una bona característica per identificar correctament aquesta espècie. El més recomanable és tastar-ne la carn, suau, i comprovar el tacte greixós de les lamines per tal d'evitar confusions amb altres congèneres no comestibles. En aquest sentit, s'hi assemblen forca Rússula langei, una espècie molt propera que té el barret de color més clarament violaci i la cama també amb taques violàcies, i la llora verda, també bon comestible, que sovint es troba compartint habitat amb la llora, i de la qual se'n diferencia perquè té el barret de color verd i sovint amb el marge esberlat. Actualment es coneixen unes 250 especies del gènere Rússula, que es caracteritzen perquè són micoríziques (estableixen simbiosis amb els arbres i arbustos), presenten colors vius, tenen la carn fràgil i trencadissa, formada per cèl•lules arrodonides. R. Cyanoxantha és una de les especies més abundants del seu gènere.

Rússula cyanoxantha Llora

Castellà Carbonera; basc: Urritx; gallec: Netorra; francès: Charbonnier; angles: Blue and yellow russula; italià Colombina iridiscente; alemany: Frauen-Taubling.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Bolets, castanyes, cargols i cireretes....

La tardor, per als qui ens agrada la muntanya, ens porta moltes distraccions, El nostre afany recol•lector primitiu, ens fa recórrer les muntanyes a la recerca d’aquell menjar preuat....
La setmana passada, ja varem inaugurar la nostra etapa castanyera, amb el Tete i la Lídia, la Marina, en David i l’Arnau, en Jordi, en Xavi, en Blade i jo. Les castanyes de la setmana passada encara eren petites, però fetes a la barbacoa, estaven boníssimes...

Aquest cap de setmana, no podia començar millor... Pluja!!!! Ja tocava! Com que plovia poc, varem anar per el GR11 a la recerca de Cireretes D’arboç, que bones! Però s’ha d’anar en compte de no menjar-ne masses, ni deixar que fermentin (queden alcoholitzades). A l’arribar al Càmping, en Xavi volia anar a buscar cargols... doncs som-hi! Agafem la galleda i el lot (ja fosquejava) i anem a buscar cargols, en varem trobar forces, però de tant jugar-hi en Xavi, va deixar destapat el cubell i em va quedar tot l’avancé ple de cargols, n’hi havia fins i tot a dins de les sabates!!!!
El Diumenge, ens despertem aviat (si, les 10 del matí, per un diumenge és molt aviat), pugem al Cherokee i ens enfilem cap a Bassegoda, on hi ha pel camí uns quants castanyers i podrem recol•lectar castanyes, però, ens varem equivocar de camí, i ens varem quedar clavats al fang... amb penes i treballs varem sortir, patinant el cotxe a dreta i esquerra, però en Blade que és un campió, amb la meva apreciada ajuda es clar, va tornar marxa enrere, quasi un kilòmetre (no podíem girar enlloc) fins al camí correcte. A dalt de Bassegoda, bolets pocs, només varem trobar potes de perdiu, però algo és algo!
Quan varem tornar al càmping acabaven d’arribar en Pere i família de caçar bolets, ells si que n’havien trobat: rovellons, negritos.... provarem la setmana que ve....
Per anar be, hauria de ploure uns quants dies seguits, el bosc necessita aigua, que fa pena!



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Pipa

Pipa . Ganoderma lucidum

Barret de forma semicircular o de ronyó, de 4 a 15 cm, primer convex i després aplanat amb el marge prim i un xic ondulat. La superfície és gibosa, i està solcada concèntricament. És llisa i lluent com si fos lacada, constituïda per una escorça resinosa i dura de color vermell que presenta franges més fosques. El marge dels exemplars joves primer és blanc i després groc. L’himeni és constituït per uns porus fins, molt petits i rodons, blancs de joves i després grisos i finalment de color bru. El peu és llarg d’1 – 20 cm, sovint nodulós, llis i lluent igual que el barret però més fosc. La carn és esponjosa semblant al suro de color canyella. No te ni olor no sabor remarcables.
Viu en boscos de planífols, sobre arrels i branques mortes enterrades d’alzines, suros i roures. És comú a la terra baixa. És un bolet inconfusible, present a zones temperades o tropicals d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. A la Xina l’anomenen reishi, i li atribueixen propietats curatives. Aquí, bàsicament s’utilitza com a element decoratiu un cop assecat.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català