Fitxa de Bolets: Escaldabec

conegut també com marieta pel seu color llampant, d'un vermell intens a la part superior del barret i sovint a la cama, aquest bolet és un bon exemple del que s’anomena escaldabecs. Aquests inclouen totes aquelles llores o poagres (bolets de carn trencadissa com el guix i que no fan làtex que tenen un sabor picant o molt picant, sovint prou evident com per deixar la boca de qui els tasta sense capacitat de notar el sabor de cap altre aliment durant una bona estona. Generalment aquests bolets tenen tons vermellosos, encara que cal tenir en compte que sovint poden perdre el color, especialment si a l'exemplar li ha tocat el sol o hi ha hagut una pluja intensa. Aquest escaldabec no és tòxic, però pel seu sabor no es considera comestible. El barret de l’'escaldabec, característic pel seu color vermell intens, pren una lleugera forma d'embut a mesura que es desenvolupa.

L'escaldabec fructifica generalment tant en boscos de pi de zones baixes, ja sigui de pi blanc o de pi pinyoner, com sota coníferes de muntanya, com serien el pi roig, el pi negre o avet. És un bolet abundant i molt comú, que es pot trobar entre la primavera i la tardor, i fins i tot a l'hivern, en les pinedes més temperades.

El barret és arrodonit de jove, mentre que en desenvolupar-se esdevé aplanat o amb una molt lleugera forma d'embut; pot assolir fins a 10 cm de diàmetre. És de color vermell viu, encara que es pot decolorar a rosat o gairebé blanc amb facilitat. La superfície del barret és lleugerament vellutada, i sovint té el marge ondulat, però mai estriat.

Les làmines, sovint trencadisses en fregar-les, arriben a la cama i s'hi estenen una mica (decurrents). Són denses, blanques de bon principi i, en madurar, de color crema fosc, a causa del color de les espores. L'aresta és sencera i del mateix color, malgrat que en alguns exemplars pot tenir tons vermellosos. La cama mesura 3-6 x 1,5-3 cm, és massissa, amb l'interior ple, cilíndrica i robusta. Presenta un color blanquinós amb taques grogues, sobretot a la base, i una zona vermellosa variable. La carn és trencadissa com el guix, tal com passa amb la majoria d’espècies del gènere Rússula, densa, compacta, blanca i de color vermell sota la cutícula. Fa una lleugera olor de fruites i és molt picant.

Les característiques principals per poder reconèixer amb certesa aquest bolet són el color del barret, vermell viu, les lamines decurrents i el sabor molt picant. Hi ha altres escaldabecs

propers que creixen també a les pinedes, com Rússula rhodopoda o R. helodes, molt semblants a R. sanguina, però que tenen un sabor menys picant i les lamines no decurrents (no s'estenen perla cama). El gènere Russula inclou tot un grup de bolets de port semblant, carn de consistència granelluda i trencadissa i que en cap cas fa làtex, dins dels quals trobem les llores o poagres, pebrassos, escaldabecs i d'altres bolets afins.

Russula sadnea ESCALDABEC

Castella Rúsula sanguinea; basc: Pinudi-gibelgorri; alemany: Blut Taubling.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català