Fitxes de bolets: Llora

la llora és un bolet forca conegut i cercat en algunes contrades de Catalunya perquè és considerat un bon comestible . Tot i això, la seva ingesta de vegades ens pot donar sorpreses desagradables; la seva semblança amb la resta dels seus congèneres fa que sovint se'l confongui amb alguna altra espècie de sabor molt picant, que ens pot espatllar un bon guisat. Dins del gènere Rússula –que es reconeix per la carn trencadissa i perquè mai no fa làtex, es troben, entre d'altres bolets, les poagres, els escaldabecs, els pebrassos i les llores, en la gran majoria especies no tòxiques, però que poden resultar incomestibles pel seu sabor picant o molt desagradable. El color del barret de la llora és molt variable, hi ha exemplars que el tenen verdós i d'altres lilaci. Aquesta no és, doncs, una bona referència per identificar el bolet.

La llora és un bolet comestible que creix sota planifolis (alzines, roures, faigs), normalment formant grups nombrosos. Es tracta d'una espècie comuna, que fructifica des de l'estiu fins a la tardor. Quan el bolet és jove, el barret és bombat (convex), mentre que en desenvolupar-se esdevé més aplanat i a vegades una mica deprimit. Mesura de 5 a 12 cm de diàmetre. La seva superfície és de color força variable: blau metàl•lic, verdós, violaci, i sovint té reflexos groguencs que dibuixen franges radials. La cutícula és llisa i lluent, i el marge del barret no és estriat. Les làmines són blanques, forca denses, fràgils, primes i tenen un característic tacte greixós. La cama és cilíndrica, mesura 5-7 x 1-2 cm, no és molt robusta, de color blanc, i freqüentment es troba corcada per les larves. La carn és

fràgil i trencadissa, com a tot el gènere. Ni la seva olor ni el seu sabor són remarcables. Es recomana tastar la carn. La coloració del barret de la llora pot ser molt variable, un fet que ha donat lloc a l’existència de varietats verdoses o liliàcies: per tant, aquesta no és una bona característica per identificar correctament aquesta espècie. El més recomanable és tastar-ne la carn, suau, i comprovar el tacte greixós de les lamines per tal d'evitar confusions amb altres congèneres no comestibles. En aquest sentit, s'hi assemblen forca Rússula langei, una espècie molt propera que té el barret de color més clarament violaci i la cama també amb taques violàcies, i la llora verda, també bon comestible, que sovint es troba compartint habitat amb la llora, i de la qual se'n diferencia perquè té el barret de color verd i sovint amb el marge esberlat. Actualment es coneixen unes 250 especies del gènere Rússula, que es caracteritzen perquè són micoríziques (estableixen simbiosis amb els arbres i arbustos), presenten colors vius, tenen la carn fràgil i trencadissa, formada per cèl•lules arrodonides. R. Cyanoxantha és una de les especies més abundants del seu gènere.

Rússula cyanoxantha Llora

Castellà Carbonera; basc: Urritx; gallec: Netorra; francès: Charbonnier; angles: Blue and yellow russula; italià Colombina iridiscente; alemany: Frauen-Taubling.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català