dijous, 11 de setembre de 2008

11 de Setembre: Diada Nacional de Catalunya


Avui és un dia, que tots els que som catalans i ens sentim catalans, tenim la obligació moral de sentir-nos orgullosos de ser qui som, de fet, hem de sentir-nos orgullosos sempre. Reivindiquem el que som, no som bitxos raros! estem a casa nostra, i volem parlar el nostre idioma, poder seguir amb les nostres tradicions, menjar els nostres plats típics, ser Catalans! Encara que desgraciadament, des de fa un temps, les contínues crítiques cap a Catalunya, la immigració abusiva, la falta de respecte vers nosaltres i la nostra cultura, fa que en un dia com avui, on tots els balcons haurien d'estar amb la nostra senyera penjada, quasi be no s'en veuen... Sembla que els catalans som una espècie en extinció, és quasi anecdòtic sentir parlar en català pel carrer, poder demanar el que es vol per dinar en un restaurant, en català, és quasi bé impossible, sempre et surten amb el "no entiendo", ...
Catalunya sempre ha sigut un país d'acollida, però no ens estarem passant amb tant d'acolliment massiu? com be diu aquella dita: "de fora vingueren i de casa et tragueren"...
Animo a tots els que llegiu això que Penjeu la senyera al Balcó" és una tradició que no podem perdre, i, sentim-nos Catalans! Visquem plenament en català! o al final aconseguiran que desapareixem, que ens extingim, ja s'ha començat amb les importacions de festes com halloween o el 14 de febrer, moltes escoles han suprimit el porc dels menús per no molestar als vinguts de fora, atacs constants a la nostra llengua ... de tan bons semblem tontos! podria seguir durant hores amb aquest escrit peró...
Bé, Jo ja he penjat la meva Senyera i l'Estelada... i tu?








Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

1 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Jo sempre la penjo, però no n'hi ha prou, no volem mal a ningú però tampoc ens agrada que se'ns trepitgi, ai com serien de diferents les coses si els anglesos haguessin ajudat als seus aliats catalans durant la guerra de successió les coses serien diferents, però és clar, valia més perdre un petit territori aliat que un gran pastís a ultramar.

Publica un comentari

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi