dijous, 21 d’agost de 2008

Dol

Jo sempre he pensat que avui hi som i demà potser no, no sabem que ens pot passar, un accident de cotxe, un piano que ens pot caure al cap passejant pel carrer, ... o com ahir a Madrid, volent anar de vacances o tornar a casa... tots tenim un destí, ens agradi o no, L'accident d'ahir a barajas, va ser bestial, i quasibé no es pot entendre, s'hauria d'haver enlairat l'avió? que és millor arribar tard a destí o no arribar mai? ... un munt de preguntes sense respostes, que, però, ha deixat més de 150 morts...

3 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

El que trobo patètic són les notícies falses que s'anaven donant, que si 7 morts, que si 25, si no ho saben que no ho diguin, doncs creen falses esperances i el dolor encra és més gran

pirula ha dit...

A mi m'han impantat dos coses, una que era gent que anava de vacances a ser feliç....i l'altra m'ha passat aquest matí quan a la feina llegia la relació dels morts, els seus noms i cognoms...buf..casi em poso a plorar en mig de tot.

Marta ha dit...

Nosotros andamos conmocinados desde que ocurrió. Cada vez que pones la tele o lees la prensa, estas un rato sin quitarte de la cabeza a las familias. Sólo espero, que el último recuerdo de mucha de la pobre gente del avión, haya sido el de lo feliz que fueron en sus vacaciones.

Publica un comentari

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi