La alberca del moro. Per Carlos Herrera...

La alberca del moro
Supuse, desde mi ignorancia, que un alud de feministas saltaría de sus asientos Un grupo –ignoro si muy nutrido– de musulmanes residentes en comarcas leridanas como Segarra o Urgell y, al parecer, también en la propia capital, se han dirigido a sus respectivos ayuntamientos para exigir que las piscinas municipales segreguen debidamente a los hombres y a las mujeres o para que, al menos, exista un horario especial mediante el cual las mujeres musulmanas, las suyas, puedan bañarse al abrigo de miradas de hombre alguno, musulmán o no. Ante este mensaje medieval, coherente al fin y al cabo con el islam teórico y con sus prácticas sociales en los países en los que impera, algunos alcaldes se han adelantado a responder muy educadamente que no es posible ya que la Constitución no permite ese tipo de segregaciones y que lo más que pueden hacer es limitar esa separación a los vestuarios. El de Cervera, localidad en la que se escenifica la Pasión de Cristo cuando llega la Cuaresma en el espectacular teatro que construyó el propio patronato y que sigue siendo un modelo de buen trabajo y de mejor tradición, fue el primero en decir que no, que muchas gracias por la sugerencia (si pueden, por cierto, no descuiden conocer ese pueblo, su universidad, sus murallas, la Paería, la iglesia de San Antonio, merecen una visita: gente buena y ‘ferma’ como su tierra). Inmediatamente algunos malpensados han comenzado a elucubrar lo que ocurriría si algún día un musulmán obtuviera una alcaldía en las comarcas del Segre: a no ser que lo impidieran determinados resortes legales, nos tendríamos que tragar dobladas sus pretensiones. ¿Es ese un escenario posible? Gran pregunta sin respuesta clara y determinante....

per llegir la resta del document ... http://www.scribd.com/doc/6519824/La-alberca-del-moro1

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Blog Action Day'08

Avui és el Blog Action Day, aquest any, milers de blocaires de tot el mon estem convocats per parlar avui d’un tema, que aquest any és la pobresa.
La pobresa la podríem definir com “una situació o forma de vida que sorgeix com producte de la impossibilitat d'accés i/o manca dels recursos per a satisfer les necessitats físiques i psíquiques bàsiques humanes que incideixen en una deterioració del nivell i qualitat de vida de les persones, tals com l'alimentació, l'habitatge, l'educació, l'assistència sanitària o l'accés a l'aigua potable. També se solen considerar la falta de mitjans per a poder accedir a tals recursos, com l'atur, la falta d'ingressos o un nivell baix dels mateixos. També pot ser el resultat de processos de segregació social. El concepte de pobresa és fonamentalment econòmic, encara que també té impactes polítics i sociològics. Un intent de definició respon al fet que la pobresa ha de ser vista com el resultat d'un model econòmic i social, exercit i aplicat en un territori i temps determinat, pels diversos agents econòmics i polítics, que produeixen en la societat sectors exclosos dels beneficis totals o parcials del model en execució.”
Quan es parla de pobresa, tothom pensa en el tercer món, si, allà hi ha moltíssima pobresa, però els països més afavorits no fem gaire res, si be per què ens queda molt lluny, o per què creiem que no arribarà l’ajuda a bon port...
Però, dic jo, enmig de la meva total ignorància en el tema, no és millor ensenyar a plantar blat que portar-los la farina? Si es moren molts de nens per falta de menjar, no seria millor acotar el nombre de fills? Si tens menys fills, és més possible que algun sobrevisqui... Potser un canvi de mentalitat tant a dins com a fora caldria... però... els dirigents d’aquests països també viuen pobrement? La majoria no! Viuen amb uns luxes inimaginables mentre la població del país es mor de fam...
Però si tornem cap aquí, amb la Crisi ja ben encaminada, ens adonarem que no fa falta anar gaire lluny per poder veure pobresa, la tenim molt a prop... només cal anar als voltants dels supermercats o grans superfícies a l’hora de tancar, i et quedes esglaiat de la quantitat de persones que estan esperant les escombraries per poder trobar alguna cosa per menjar...

podem fer-hi alguna cosa? ... reflexiona... sempre hi ha alguna manera d'ajudar als que més ho necessiten...



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Farinera (amanita ovoidea)

Barret molt gran, de 10-25 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat i amb el marge arrodonit i apendiculat de grans flocs farinosos. La cutícula es pot separar, és llisa, primer humida i després seca i lluent, de color blanc que es torna crema en assecar-se. Les làmines son fràgils, juntes i lliures de color crema un xic rosat i amb l’aresta un xic flocosa. El peu és gros i difícil de separar medeix uns 8-15 cm d’alt per uns 2.5 d’ample, bulbós de color blanc. Té anell de color blanc, farinós i molt fràgil que es desfà fàcilment. La volva és membranosa en forma de sac de color blanc que es taca sovint d’ocre. La carn és abundant, molla i de color blanc. Fa una olor més aviat desagradable i el gust és dolç.
Habita en tota mena de boscos, el les clarianes i vores de camins, sempre en llocs tèrmics i en sòls calcaris. Fructifica de l’estiu a la tardor. És força comú i es troba principalment a la terra baixa on se’n troben de manera abundant.
És comestible, però de molt baixa qualitat gastronòmica, millor no recollir, per possibles confusions mortals. És molt típica la farinositat que recobreix el marge del barret i la superfície del peu , i que es desprèn fàcilment i queda enganxada al les mans quan es toca. Un bolet quasi idèntic que surt als mateixos llocs és l’amanita pròxima dumée, que és més petit, presenta restes ocres de vel al barret i el peu és més esvelt, l’anell no es desfà és membranós i la volva de color ocre ataronjat, no és comestible, i causa intoxicacions.
Amanita ovoidea. Farinera. Cogoma. Culgros. Oronja blanca

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

real com la vida mateixa....

Escenari: Has de fer un viatge.
Any 1977: Viatges en un avió d'Iberia, et donen per a menjar i et conviden al que vulguis de beure, tot servit per hostesses espectaculars en un seient en el qual caben dos com tu.
Any 2007: Entres en l'avió cordant-te el cinturó dels pantalons que t'han fet llevar per a passar el control, t'asseuen una butaca en la qual si respires profund li fiques el colze en l'ull al del costat i si tens set l’hosteso marieta t'ofereix una carta amb les begudes i els seus preus incrementats un 50% perquè si. I no protestes per si ... quan aterres et fiquen el dit més llarg del món pel cul per a veure si duus drogues.

Escenari: Manolo té pensat anar al bosc després de classe, segons entra al col•legi li ensenya una navalla a Pancho amb la qual pretén fer un tiraxines.
Any 1977: El sotsdirector ho veu i li pregunta on les venen, i li ensenya la seva, que és antiga, però més bona.
Any 2007: L'escola es tanca, avisen als Mossos d’esquadra i duen e en Manolo al reformatori. Antena 3 i Tele5 presenten els informatius de les 15:00 des de la porta del col•legi.

Escenari: Disciplina escolar:
Any 1977: Feies una putada en classe. El professor et clavava dos bones bufetades ben merescudes. Quan arribaves a casa el teu pare t’en fotia un parell més.
Any 2007: El professor et demana disculpes. El teu pare et demana disculpes i et compra una moto.

Escenari: Fran i Marc es reparteixen uns cop_de_puny després de classe.
Any 1977: Els companys els animen, en Marc guanya. Es donen les mans i acaben sent col•legues en els billars.
Any 2007: L'escola es tanca, Tele5 proclama el mes antiviolencia escolar, el diari 20 minuts titula a cinc columnes l'assumpte i Antena 3 aposta de nou a Matías Prats en ple temporal davant de la porta del col•legi per presentar el telediari.

Escenari: Jaume no para quiet a classe. Interromp i molesta als companys.
Any 1977: Manen a en Jaume anar a veure al director i aquest li fot una bona brega. Torna a classe, s'asseu en silenci i no torna a interrompre més.
Any 2007: Se li administren a en Jaume grans dosis de Ritalin. Es transforma en un Zombi. L'escola rep una subvenció per tenir un discapacitat.

Escenari: Lluis trenca el vidre d'un cotxe al barri; el seu pare treu el cinturó i li fot uns bons cops de fuet amb ell.
Any 1977: Lluis va més en compte la propera vegada, creix normalment, va a la universitat i es converteix en un home negocis amb èxit.
Any 2007: Arresten al pare d’en Lluis per maltractament a menors. Sense la figura paterna, en Lluis s'uneix a una banda. Els psicòlegs convencen a la seva germana que el pare abusava d'ella i el tanquen a la presó. La mare d’en Lluis s'enrotlla amb el psicòleg. Mercedes Milá obre la final de Gran Hermano amb un discurs relatiu a la notícia.

Escenari: Joan cau mentre feia una carrera i s'esgarrinxa el genoll. La seva professora, María, se’l troba plorant a la vora del camí. María l’abraça per a confortar-lo.
Any 1977: A la poca estona, en Joan es sent millor i segueix jugant.
Any 2007: María és acusada de perversió de menors i s’en va a l'atur. S'enfronta a tres anys de presó. En Joan es passa cinc anys de teràpia en teràpia. Els seus pares demanden al col•legi per negligència i a la professora per trauma emocional, guanyant ambdós judicis. María, a l’atur i endeutada, es suïcida llençant-se d'un edifici. Quan aterra, ho fa damunt d'un cotxe i també trenca un test. L'amo del cotxe i l'amo de la planta demanden als hereus de la María per destrucció de la propietat. Guanyen. Tele5 i Antena 3 produeïxen junts la pel•lícula i definitivament el plató dels informatius ja queda emplaçat enmig del carrer.

Escenari: Es barallen un nen blanc i un nen negre per cridar-li xocolata.
Any 1977: Es barallen, s'aixequen i cadascun a la seva casa. Demà són amics
Any 2007: Tele5 envia als seus millors corresponsals. Antena 3 prepara un reportatge d'aquests d'a fons on un gran equip de periodistes passen un dia en un col•legi amb nens. S'emeten programes documentals sobre pandilleros i odi racial, les pseudo joventuts hitlerianas fingeixen revolucionar-se referent a això i el Govern instaura noves lleis i li posa un pis a la família del negrito.

Escenari: Pedrito, 19 anys, gran fama de macarra guanyada a força d'hores en els futbolins, xupa de cuir amb peces metàl•liques d'encenedors enfilades i Derbi FDS trucada; es carda a Sara, nena de quinze anys hiperdesarrollada que ja despunta entre les seves companyes de barri.
Any 1977: Pedrito és l'AMO.
Any 2007: Després d'un linxament públic a nivell nacional, amb especial acarnissament per part d'alguns tertulians televisius habituals i ministres progres, Mercedes Milá aconsegueix restaurar la pena de mort a Espanya. Pedrito té l'honor de ser el primer condemnat a mort per la nova llei amb caràcter retroactiu.

Escenari: Relació habitual entre pare i fill:
Any 1977: Li demano diners al meu pare per a sortir.
Any 2007: El meu pare em demana diners per a apaivagar al banc.

Escenari: arriba el 28 d'octubre..
Any 1977: Arriba el dia del canvi d'horari d'estiu a l'horari d'hivern. No passa res.
Any 2007: Arriba el dia del canvi d'horari d'estiu a l'horari d'hivern. La gent pateix trastorns del somni, depressió i amenorrea.

Escenari: La fi de les vacances.
Any 1977: Després de menjar-te una caravana del copón amb tota la família ficada en un sis-cents després de 15 dies de vacances a la costa, s'acaben les vacances. A l'endemà es treballa i no passa res.
Any 2007: Després de tornar de Cancún, en un viatge tot pagat. S'acaben les vacances i la gent sofreix trastorns del somni, depressió i seborrea.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Farinera Borda (amanita Phalloides)

Amanita és un dels generes més perillosos del Regne dels Fongs, ja que s'hi inclouen molts bolets tòxics que, en alguns casos, poden arribar a provocar desenllaços fatals. A casa nostra se'n poden trobar tres especies mortals, de les quals qualsevol boletaire n'ha de saber reconèixer molt bé les característiques principals. Amanita phalloides, la farinera borda, n'és la més freqüent, i només cal un exemplar mitja perquè es produeixi un enverinament mortal. El més important d'aquest emmetzinament és el llarg període de latència que es dóna abans no se'n manifesten els primers símptoma, cosa que dificulta el diagnòstic i no permet una rapida intervenció. Les altres dues amanites mortals de les nostres contrades són A. verna i A. virosa, encara que molt menys freqüents que la primera.
De tonalitats verdoses El barret de la farinera borda pot adoptar un color verd brunenc, verd olivaci o verd groguenc. La carn d'aquest bolet desprèn una olor que recorda lleugerament a la de la mel.
La farinera borda o farinot és un bolet micorízic que fructifica en boscos de planifolis, especialment sota Quercus. Corylus i Fagus, i molt més rarament sota coníferes. És relativament freqüent des del mes de julio1 fins al novembre.
El barret és hemisfèric de bon principi, després convex i, en madurar, aplanat; el seu diàmetre fa de 4. a 12 cm. És de color verd brunenc, verd olivaci o verd groguenc, amb zones radials de tonalitats més pal4ides; la superfície és llisa, normalment sense restes del vel, lluent, amb el marge no estriat i una mica víscida en temps humit. Les lamines són lliures, blanques i estan densament disposades. La cama és esvelta, del mateix color que el barret però més pàl•lida, i presenta un dibuix més o menys evident en ziga-zaga. La cama presenta un anell de color blanquinós, pèndul i que normalment esta estriat a la part superior.
La base de la cama és bulbosa, i presenta una volva blanca, membranosa i en forma de sac, que sovint és parcialment subterrània. La carn és de color blanc, groc verdós sota la superfície del barret; desprèn una olor que recorda lleugerament la de la me1 i que es torna desagradable en envellir, el seu sabor recorda el de les nous.
Amanita phalloides és un bolet mortal que qualsevol boletaire ha de saber identificar, com també les altres dues amanites mortals que es troben a Catalunya, A. uerna i A. virosa, molt menys freqüents que la primera. Els taxons verds del gènere Russula poden ser semblants a la farinera borda, però no presenten ni anell ni volva. El gènere Agaricus també pot ser similar, però les seves lamines són rosades o brunenques, i, a més, generalment no presenten restes membranoses del ve1 embolicant la base de la cama.
Els exemplars pàl•lids d'A. phalloides també es poden confondre amb A. citrina, que es diferencia principalment per l'olor de patata crua que desprèn i perquè té el barret recobert amb restes de vel.
Amanita phalloides Farinera borda
Castella Oronja verde, boleto mortal; basc: Hiltzaile berde; francas: Amanite phalloide, cigue verte; italià Tignosa verdognola; anglès: Death cup, deadly agaric; alernany: Grüner Knollenblatterpilz.




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català