Un defecte en les dones...

I Déu al sisè dia va fer a la dona. Va ser una jornada molt intensa de dur treball i d'hores extres.
Un àngel va aparèixer i li va dir: -"Per què dediques tant temps a la creació d'aquesta criatura ?
I El Senyor va contestar: - Has llegit el meu projecte del que vull aconseguir amb aquesta obra ? Ha de ser completament rentable, però no ha de ser de plàstic, tenir més de 200 peces mòbils, totes canviables i ser capaç de funcionar amb una dieta de sobres o de qualsevol cosa, tenir una falda que pugui acomodar quatre nens al mateix temps, tenir un petó que pugui guarir des d'un genoll esgarrinxat fins a un cor trencat, i ho farà tot solsament amb dues mans i un sol cor."
L'àngel es va meravellar amb aquell projecte...- "Solsament dues mans....Impossible! I aquest és solsament el model estàndard...!! És massa treball per a un dia, Senyor. Millor espera fins a matí per a acabar-la!
-No, no esperaré,- va protestar el Senyor. -Estic ja molt prop d'acabar aquesta obra que és la creació favorita del meu cor. Ella es guareix sola quan està malalta, i pot treballar 18 hores al dia.
L'àngel es va apropar més i va tocar a la dona.
-Però l'has fet tan suau, Senyor... !!
- "És suau, va dir Déu, però l'he fet també forta. No tens idea del que pot aguantar ni del que és capaç d'assolir!.
- "Serà capaç de pensar?"- va preguntar l'àngel.
Déu va contestar:- "No solsament serà capaç de pensar sinó també de raonar, d'entendre i de perdonar...
L'àngel llavors va notar alguna cosa i allargant la mà va tocar la galta de la dona.... -"Senyor, sembla que aquest model té una fuita... Vaig dir-te que estaves tractant de posar massa coses en ella"
- "Això no és cap fuita... és una llàgrima! -va corregir El Senyor.
-Per què serveix la llàgrima ? va preguntar l'àngel.
I Déu va dir:- "Les llàgrimes són la seva manera d'expressar la seva felicitat, la seva pena, el seu desengany, el seu amor, la seva solitud, el seu sofriment, i el seu orgull."
Això va impressionar molt a l'àngel -"Ets un geni, Senyor, has pensat en tot. La dona és veritablement meravellosa".
- Ho és! La dona té forces que meravellen als homes. Aguanten dificultats, duen grans càrregues, però tenen felicitat, amor i bondat. Somriuen quan volen cridar. Canten quan volen plorar. Ploren quan estan felices i riuen quan estan nervioses. Lluiten pel que creuen. S'enfronten a la injustícia. No accepten "no" per resposta quan elles creuen que hi ha una solució millor. Es priven perquè la seva família pugui tenir. Van al metge amb una amiga que té por d'anar-hi. Estimen incondicionalment. Ploren quan els seus fills triomfen i s'alegren quan les seves amistats aconsegueixen premis. Són feliços quan escolten sobre un naixement o unes noces. El seu cor es trenca quan mor una amiga. Pateixen amb la pèrdua d'un ésser estimat, a part de tot això són fortes quan pensen que ja no hi ha més força. Saben que un petó i una abraçada poden ajudar a guarir un cor trencat. Però hi ha un defecte en la dona...

Que se li oblida el moltíssim que val!


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català