Poema: Hivern (Miquel Martí i Pol)

HIVERN

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:

És un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:

És una rara flexibilitat de la llum

damunt les coses.

L'hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català