Mobing Rural: Vaques, so i pudor
L'altre dia, llegint l'Empordà a l'edició del 21 de gener, vaig llegir aquest article d'en Francesc Cruanyes, que em va agradar molt, perquè te tota la raó. En comptes de reescriure paraula per paraula l'escrit, he preferit copiar-lo directament de la web de l'Empordà. Què n'opineu? A qui no li agradi, que no vingui...
"Tot primer foren les campanes, ara els esquellots. Aviat, el cant del gall, els xiulets del vent, el brunzir de la resclosa. Determinats honorables pixapins que trien d´establir una segona residència a la Catalunya agrícola i ramadera es deixen anar la camisa per sobre les calces i ja es pensen que són a pagès. Asseguren que van a poble, i el que volen és una postal.
FRANCESC CRUANYES · FCRUANYES@LLETRANET.COM El sindicat JARC ha posat el tema sobre la taula. Els Joves Agricultors i Ramaders han denunciat el mòbing rural; això és, l´assetjament dels nouvinguts que, ben recolzats per les correccions polítiques a l´ús, obliga a tancar granges i silenciar ramats. El problema: els porcs fan pudor. No et fot!. I les vaques, i els fems, i la gallinassa, i el pixum de conill... Un altre problema: la contaminació acústica -fa molt fi dir-ne així, de la fressa. Ara resulta que les esquelles del bestiar no els deixen conciliar la migdiada. Fa uns anys, un oficinista del cap i casal va intentar fer callar les campanes de Calella. Un altre se les va haver amb els repics de la catedral de Girona. Ni el Síndic de greuges ni l´Audiència no els van fer massa cas. Però aquest cap de setmana hem vist pastors del Ripollès encintant la campaneta que penja del coll de les vaques, per esmorteir-ne el so. Aviat haurem de posar una bena als ulls dels reis del galliner, perquè a l´arribada de l´alba es pensin que encara és fosc... i els galls callin com Judes.
És molt bonic veure com es recuperen masos i els hereus escampa es tornen a guanyar la vida a base de reconvertir els antics casalots en residències de turisme rural. Fins i tot podem entendre que la comuna i el rentamans siguin substituïts per moderns jacuzzi i sals de bany. Però els amants de la cosa feréstega, natural, haurien de saber que al camp no tot és mel i floretes, que la llonganissa i el cuixot el fan els fills de la verra, que els millors rovells són els que es ponen al corral. La llàstima és que si del xiscle i la fetor en diem contaminació auditiva o agressió ambiental, aquests barcelonins tindran de seguida la complicitat dels ecologistes nostrats de diumenge a la tarda. Llavors sí que haurem perdut la partida. "
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
"Tot primer foren les campanes, ara els esquellots. Aviat, el cant del gall, els xiulets del vent, el brunzir de la resclosa. Determinats honorables pixapins que trien d´establir una segona residència a la Catalunya agrícola i ramadera es deixen anar la camisa per sobre les calces i ja es pensen que són a pagès. Asseguren que van a poble, i el que volen és una postal.
FRANCESC CRUANYES · FCRUANYES@LLETRANET.COM El sindicat JARC ha posat el tema sobre la taula. Els Joves Agricultors i Ramaders han denunciat el mòbing rural; això és, l´assetjament dels nouvinguts que, ben recolzats per les correccions polítiques a l´ús, obliga a tancar granges i silenciar ramats. El problema: els porcs fan pudor. No et fot!. I les vaques, i els fems, i la gallinassa, i el pixum de conill... Un altre problema: la contaminació acústica -fa molt fi dir-ne així, de la fressa. Ara resulta que les esquelles del bestiar no els deixen conciliar la migdiada. Fa uns anys, un oficinista del cap i casal va intentar fer callar les campanes de Calella. Un altre se les va haver amb els repics de la catedral de Girona. Ni el Síndic de greuges ni l´Audiència no els van fer massa cas. Però aquest cap de setmana hem vist pastors del Ripollès encintant la campaneta que penja del coll de les vaques, per esmorteir-ne el so. Aviat haurem de posar una bena als ulls dels reis del galliner, perquè a l´arribada de l´alba es pensin que encara és fosc... i els galls callin com Judes.
És molt bonic veure com es recuperen masos i els hereus escampa es tornen a guanyar la vida a base de reconvertir els antics casalots en residències de turisme rural. Fins i tot podem entendre que la comuna i el rentamans siguin substituïts per moderns jacuzzi i sals de bany. Però els amants de la cosa feréstega, natural, haurien de saber que al camp no tot és mel i floretes, que la llonganissa i el cuixot el fan els fills de la verra, que els millors rovells són els que es ponen al corral. La llàstima és que si del xiscle i la fetor en diem contaminació auditiva o agressió ambiental, aquests barcelonins tindran de seguida la complicitat dels ecologistes nostrats de diumenge a la tarda. Llavors sí que haurem perdut la partida. "
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
Etiquetes:
interessant,
noticies,
reflexions
1 comentaris:
Però hi ha la dita que diu : De fora vingueren i de casa ens tragueren. I és ben cert, per culpa dels urbanites i els falsos ecologistes de ciutats, pels governs municipals que permeten que aquests burgesos estiguin bé per tal de recaptar més diners, per culpa d'aquests, els que vivim el l'àmbit rural o semi-rural hem de suportar aquests actes. Si no els agrada el que hi ha fora de la ciutat, que no en surtin i que s'hi podreixin, si en surten seran benvinguts, però amb el respecte que ens mereixem, no prollongant la ciutat al camp.
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar algun comentari?... Gràcies