Jocs Gratis flash online

Els que em coneixeu, o els que visiteu habitualment aquest bloc, ja deveu saber, que m’agrada jugar, de tant en tant, a jocs d’aquests flash, en tinc alguns de penjats... doncs gràcies a zync, he descobert una nova pàgina de jocs, que es diu Juegos Flash Online i el pots trobar a aquesta adreça http://www.jugamosjuegos.com/ . Més de tres mil nou-cents jocs, i n’afegeixen tres de nous cada dia... uf! Quants!Això si, una cosa que te aquesta pàgina és que els jocs estan ben classificats per seccions: acció, puzles, vol, esports, habilitat, divertits... n’hi ha per tots els gustos i colors. A mi personalment m’agraden els d’habilitat o els de puzle, i n’he trobat molts d’aquests que a mi em serveixen per desestressar-me... com son el típic pacman, els de bombolles. També n’he trobat d’aquests de trets o mata-mata que li agraden a en blade07, ara si que el veuré poc!! Je je je...

La pàgina en qüestió, te publicitat, és clar, però, no molesta, no és com altres pàgines, que es comencen a obrir pop-ups de publi, o coses per l’estil... és molt fàcil poder trobar el joc que busques, hi ha un buscador de jocs, els més jugats, els més nous.... i no requereix registrar-se obligatòriament per poder jugar, el registre és optatiu.

Tot son Jocs gratis, o sigui que no hi ha cap excusa per no alliberar les tensions del dia a dia, fent una visiteta a questa pàgina de jocs i jugar a algun dels més de tres mil jocs gratuïts que tenen, us la recomano, jo ja la he afegit als meus favorits, aquí he trobat els jocs online que m’agraden... Ja em comentareu que us sembla...

aquest escrit és un anal.lisi patrocinat

La Castanyada i Tot Sants

Un any més, arriba la tradicional castanyada, que en els seus principis era una ofrena pels difunts. Per Tot sants, dia dels morts, s'acostumava a reunir-se les famílies per recordar els seus éssers estimats que ja no hi eren, i es menjaven les castanyes, panellets, moniatos acompanyats de vi dolç....

Avui en dia, sembla, com amb totes les nostres tradicions, que son millors les importades de països estrangers, i, ja n'hi ha prou! començo a estar cansada del halloween, i altres importacions varies, si no tinguéssim tradicions, val, però ja tenim les nostres tradicions de fa molts i molts anys, no en necessitem més...

El cap de setmana passat, ja em van venir nens, disfressats a fer-me allò del "truco o trato", a mi, em va saber greu, ho feien amb molta il•lusió, però els vaig tenir que explicar, que nosaltres no celebràvem el dia dels morts, amb costums foranies, i els vaig tenir que explicar com és la tradició al nostre país... no se si varen marxar gaire convençuts, però la meva obligació moral era informar... ja se que les nostres tradicions son a vegades avorrides, i que son més atractives les de fora, però si no cuidem el que és nostre, qui ho farà? d'aquí a uns anys, al ritme que van les coses, la nostra cultura i tradicions, potser seran un capítol d'algun llibre perdut de la biblioteca...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Que bonic és el bosc a la tardor

Aquest passat cap de setmana, ha estat profitós. Després de les pluges, escasses però pluges, de setmanes anteriors, voltar per la muntanya, ha estat més interessant, els boscos ja estan canviant de color, i el terra, ple de fulles, aglans, pinyes, molsa... molts de colors i molts aromes... ara si que dona gust passejar pel bosc, i relliscar , caure de culs... be, el normal...

El dissabte, ens varem despertar força aviat, i cap amunt! Teníem la intenció d’anar a caçar rovellons, i doncs comencem a caminar (be, gairebé escalar) per un bosc de força amunt, on ens havien dit que hi començava a haver-hi rovellons, i de sobte... Tothom quiet! Que ningú mogui els peus! En Jordi, en Xavi i en Blade07, em varen mirar estranyats... m’ajupo, i... CAMAGROCS!!! On hi hagi camagrocs que es treguin els rovellons!!! Això si que m’agrada!... amb molta cura, comencem a collir aquest fràgil bolet tant i tant aromàtic i bo, com que surt en clapades molt grans, els nens s’ho van passar molt be, i cada vegada tenen més traça agafant-los amb molta cura per no trencar-los... quan se’ns va acabar aquesta clapada, en Blade, gran buscador, en va trobar una altra, i així varem emplenar tot un cistell ben ple de rossinyols de pi o camagrocs. Quan ja començàvem a tenir gana, varem decidir que ja n’hi havia prou i varem anar baixant, amb caigudes incloses per les relliscades, i varem trobar, ja sense buscar tres o quatre rovellons i un parell de negritos... ole! Quina olor que ens feia el cotxe! Quina flaire més bona que fan els camagrocs!

El diumenge varem canviar de muntanya, i ja ben amunt, varem fer una parada tècnica, hi havia necessitats fisiològiques... i oh! NEGRITOS! O fredolics... més de mig cistell, i també potes de perdiu , mollerics i alguna mocosa! Quin sopar que vam fer dilluns!!!

El pitjor de trobar rossinyols de pi, per mi, és arribar a casa, i secar-los, ja que a mi m’agrada com s’assequen cosits... ja us ho explicaré.

Almenys, arriben tard els bolets, però arriben...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Una resposta que es mereix un exel.lent

La següent pregunta va ser feta en un examen trimestral de química a la Universitat Complutense de Madrid. La resposta d'un dels estudiants va ser tan 'profunda' que el professor va voler compartir-la amb els seus col•legues, via Internet; raó per la qual podem tots gaudir d'ella.

Pregunta: ¿Es el Infierno exotérmico (desprende calor) o endotérmico (lo absorbe)?

La mayoría de estudiantes escribieron sus comentarios sobre la Ley de Boyle (el gas se enfría cuando se expande y se calienta cuando se comprime).

Un estudiante, sin embargo, escribió lo siguiente: 'En primer lugar, necesitamos saber en qué medida la masa total del Infierno varía con el tiempo. Para ello hemos de saber a qué ritmo entran las almas en el Infierno y a qué ritmo salen. Tengo sin embargo entendido que, una vez dentro del Infierno, las almas ya no salen de él. Por lo tanto, no se producen salidas. En cuanto a cuántas almas entran, veamos lo que dicen las diferentes religiones: la mayoría de ellas declaran que si no perteneces a ellas, irás al Infierno. Dado que hay más de una religión que así se expresa y dado que la gente no pertenece a más de una, podemos concluir que todas las almas van al Infierno.

Con las tasas de nacimientos y muertes existentes, podemos deducir que el número de almas en el Infierno crece de forma exponencial.

Veamos ahora cómo varía el volumen del Infierno: según la Ley de Boyle, para que la temperatura y la presión del Infierno se mantengan estables, el volumen debe expandirse en proporción a la entrada de almas. Hay dos posibilidades:

1. Si el Infierno se expande a una velocidad menor que la de entrada de almas, la temperatura y la presión en el Infierno se incrementarán hasta que éste se desintegre.

2. Si el Infierno se expande a una velocidad mayor que la de la entrada de almas, la temperatura y la presión disminuirán hasta que el Infierno se congele.

¿Qué posibilidad es la verdadera? Si aceptamos lo que me dijo Ana en mi primer año de carrera ('hará frío en el Infierno antes de que me acueste contigo'), y teniendo en cuenta que me acosté con ella ayer noche, la posibilidad número 2 es la verdadera y por tanto daremos como cierto que el Infierno es exotérmico y que ya está congelado. El corolario de esta teoría es que, dado que el Infierno ya está congelado, ya no acepta más almas y está, por tanto, extinguido; dejando al Cielo como única prueba de la existencia de un ser divino, lo que explica por qué, anoche, Ana no paraba de gritar '¡Oh, Dios mío! '.

Aquest estudiant va ser l'únic que va treure excel•lent

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Respostes a preguntes que segurament no ens hem formulat mai (2ª part)

SABIES QUE.... (continuació de la 1ª part...)

• 
  
  Els mosquits tenen dents
• 
  
  Es van trigar 22 segles a calcular la distància entre la Terra i el Sol ( 149,400,000 km .).Ho haguéssim sabut moltíssim abans si a algú se li hagués ocorregut multiplicar per 1,000,000,000 l'altura de la Piràmide de Kheops a Gizeh, construïda 30 segles abans de Crist.
• 
  
  Thomas Alba Edison temia a la foscor.
• 
  
  La paraula "cementiri" prové del grec koimetirion que significa dormitori
• 
  
  En l'antiga Anglaterra la gent no podia tenir sexe sense contar amb el consentiment del Rei (tret que es tractés d'un membre de la família real). Quan la gent volia tenir un fill havien de sol•licitar un permís al monarca, qui els lliurava una placa que havien de penjar fora de la seva porta mentre tenien relacions. La placa deia "Fornication Under Consent of the King" (F.U.C.K.). Aquest és l'origen de tal parauleta.
• 
  
  Quan els conquistadors anglesos van arribar A Austràlia, es van sorprendre al veure uns estranys animals que donaven salts increïbles. Immediatament van cridar a un nadiu (els indígenes australians eren extremadament pacífics) i els van intentar preguntar mitjançant senyals. AL notar que l'indi deia "Kan Ghu Ru" van adoptar el vocable engonals "kangaroo" (cangur). Els lingüistes van determinar temps després el significat, el qual era molt clar, els indígenes volien dir "No l'entenc"
• 
  
  És impossible xuclar-se el colze.
• 
  
  Durant la guerra de secessió, quan toenaven les tropes a les seves casernes sense tenir cap baixa, posaven en una gran pissarra "0 Killed" (zero morts). D'aquí prové l'expressió "O.K." per a dir que tot està bé.
• 
  
  En els convents, durant la lectura de les Sagrades Escriptures al referir-se a Sant Josep, deien sempre "Pater Putatibus" i per simplificar "P.P.". Així va néixer el anomenar "Pepe" als José.
• 
  
  La zona de Mèxic, Yucatán ve de la conquesta quan en espanyol li preguntà a un indígena com anomenaven ells a aquest lloc. L'indi li va dir: Yucatán. El que l'espanyol no sàvia era que li estava contestant: "no sóc d'aquí"
• 
  
  El 80% de les persones que llegeixin això, intentaran xuclar-se el colze

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Escaldabec

conegut també com marieta pel seu color llampant, d'un vermell intens a la part superior del barret i sovint a la cama, aquest bolet és un bon exemple del que s’anomena escaldabecs. Aquests inclouen totes aquelles llores o poagres (bolets de carn trencadissa com el guix i que no fan làtex que tenen un sabor picant o molt picant, sovint prou evident com per deixar la boca de qui els tasta sense capacitat de notar el sabor de cap altre aliment durant una bona estona. Generalment aquests bolets tenen tons vermellosos, encara que cal tenir en compte que sovint poden perdre el color, especialment si a l'exemplar li ha tocat el sol o hi ha hagut una pluja intensa. Aquest escaldabec no és tòxic, però pel seu sabor no es considera comestible. El barret de l’'escaldabec, característic pel seu color vermell intens, pren una lleugera forma d'embut a mesura que es desenvolupa.

L'escaldabec fructifica generalment tant en boscos de pi de zones baixes, ja sigui de pi blanc o de pi pinyoner, com sota coníferes de muntanya, com serien el pi roig, el pi negre o avet. És un bolet abundant i molt comú, que es pot trobar entre la primavera i la tardor, i fins i tot a l'hivern, en les pinedes més temperades.

El barret és arrodonit de jove, mentre que en desenvolupar-se esdevé aplanat o amb una molt lleugera forma d'embut; pot assolir fins a 10 cm de diàmetre. És de color vermell viu, encara que es pot decolorar a rosat o gairebé blanc amb facilitat. La superfície del barret és lleugerament vellutada, i sovint té el marge ondulat, però mai estriat.

Les làmines, sovint trencadisses en fregar-les, arriben a la cama i s'hi estenen una mica (decurrents). Són denses, blanques de bon principi i, en madurar, de color crema fosc, a causa del color de les espores. L'aresta és sencera i del mateix color, malgrat que en alguns exemplars pot tenir tons vermellosos. La cama mesura 3-6 x 1,5-3 cm, és massissa, amb l'interior ple, cilíndrica i robusta. Presenta un color blanquinós amb taques grogues, sobretot a la base, i una zona vermellosa variable. La carn és trencadissa com el guix, tal com passa amb la majoria d’espècies del gènere Rússula, densa, compacta, blanca i de color vermell sota la cutícula. Fa una lleugera olor de fruites i és molt picant.

Les característiques principals per poder reconèixer amb certesa aquest bolet són el color del barret, vermell viu, les lamines decurrents i el sabor molt picant. Hi ha altres escaldabecs

propers que creixen també a les pinedes, com Rússula rhodopoda o R. helodes, molt semblants a R. sanguina, però que tenen un sabor menys picant i les lamines no decurrents (no s'estenen perla cama). El gènere Russula inclou tot un grup de bolets de port semblant, carn de consistència granelluda i trencadissa i que en cap cas fa làtex, dins dels quals trobem les llores o poagres, pebrassos, escaldabecs i d'altres bolets afins.

Russula sadnea ESCALDABEC

Castella Rúsula sanguinea; basc: Pinudi-gibelgorri; alemany: Blut Taubling.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Respostes a preguntes que segurament no ens hem formulat mai (1ª part)

SABIES QUE....

• 
  
  La pressió que crea el cor humà, al bategar, és suficient per a llançar la sang a 10 metres d'alçada.
• 
  
  Si cridessis durant 8 anys, 7 mesos i 6 dies, produiries suficient energia sonora per a escalfar una tassa de cafè. (No sembla que valgui la pena l'esforç!).
• 
  
  Els elefants són els únics animals que no poden saltar.
• 
  
  El muscle mes fort del cos és la llengua
• 
  
  L'orgasme d'un porc dura 30 minuts
• 
  
  La formiga pot aixecar 50 vegades el seu pes, arrossegar 30 vegades el seu propi pes i sempre cau sobre el seu costat dret quan sofreix una intoxicació.
• 
  
  Per terme mig, la gent li té més por a les aranyes que a la mort.
• 
  
  Els óssos polars són esquerrans
• 
  
  La puça pot saltar 350 vegades la longitud del seu cos. És com si una persona saltés la longitud d'un camp de futbol.
• 
  
  Un cocodril no pot treure la llengua.
• 
  
  Alguns lleons s'aparellen més de 50 vegades al dia.
• 
  
  Les papallones assaboreixen amb els seus peus.
• 
  
  Un escarbat pot viure nou dies sense cap, fins que finalment mor de fam.
• 
  
  Els humans i els dofins són les úniques espècies que practiquen el sexe solsament per plaer.
• 
  
  Donar cops de cap contra la paret crema 150 calories per hora. (no serveix com a métode d'aprimament)
• 
  
   La mantis religiosa mascle no pot copular mentre tingui el cap unit al seu cos. La femella inicia l'acte sexual arrencant el cap del mascle.
• 
  
  La ostra té el cervell més petit que els ulls.
• 
  
  El cuack cuack d'un ànec no fa eco i ningú sap perquè.
• 
  
  Cada rei de les cartes representa a un gran rei de la història: Espases: El rei David. Trèbols: Alexandre Magne. Cors: Carlemany. Diamants: Juli Cèsar.
• 
  
  És impossible esternudar amb els ulls oberts.
• 
  
  Multiplicar 111,111,111 x 111,111,111 = 12,345,678,987,654,321
• 
  
  Les estrelles de mar no tenen cervell
• 
  
  Si una estàtua en el parc d'una persona a cavall té dues potes en l'aire, la persona va morir en combat, si té una de les potes frontals en l'aire, la persona va morir de ferides rebudes en combat, si el cavall té les quatre potes en el sòl, la persona va morir de causes naturals
• 
  
  Els destres viuen en terme mitjà nou anys mes que els esquerrans.

... Continuarà...


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxes de bolets: Llora

la llora és un bolet forca conegut i cercat en algunes contrades de Catalunya perquè és considerat un bon comestible . Tot i això, la seva ingesta de vegades ens pot donar sorpreses desagradables; la seva semblança amb la resta dels seus congèneres fa que sovint se'l confongui amb alguna altra espècie de sabor molt picant, que ens pot espatllar un bon guisat. Dins del gènere Rússula –que es reconeix per la carn trencadissa i perquè mai no fa làtex, es troben, entre d'altres bolets, les poagres, els escaldabecs, els pebrassos i les llores, en la gran majoria especies no tòxiques, però que poden resultar incomestibles pel seu sabor picant o molt desagradable. El color del barret de la llora és molt variable, hi ha exemplars que el tenen verdós i d'altres lilaci. Aquesta no és, doncs, una bona referència per identificar el bolet.

La llora és un bolet comestible que creix sota planifolis (alzines, roures, faigs), normalment formant grups nombrosos. Es tracta d'una espècie comuna, que fructifica des de l'estiu fins a la tardor. Quan el bolet és jove, el barret és bombat (convex), mentre que en desenvolupar-se esdevé més aplanat i a vegades una mica deprimit. Mesura de 5 a 12 cm de diàmetre. La seva superfície és de color força variable: blau metàl•lic, verdós, violaci, i sovint té reflexos groguencs que dibuixen franges radials. La cutícula és llisa i lluent, i el marge del barret no és estriat. Les làmines són blanques, forca denses, fràgils, primes i tenen un característic tacte greixós. La cama és cilíndrica, mesura 5-7 x 1-2 cm, no és molt robusta, de color blanc, i freqüentment es troba corcada per les larves. La carn és

fràgil i trencadissa, com a tot el gènere. Ni la seva olor ni el seu sabor són remarcables. Es recomana tastar la carn. La coloració del barret de la llora pot ser molt variable, un fet que ha donat lloc a l’existència de varietats verdoses o liliàcies: per tant, aquesta no és una bona característica per identificar correctament aquesta espècie. El més recomanable és tastar-ne la carn, suau, i comprovar el tacte greixós de les lamines per tal d'evitar confusions amb altres congèneres no comestibles. En aquest sentit, s'hi assemblen forca Rússula langei, una espècie molt propera que té el barret de color més clarament violaci i la cama també amb taques violàcies, i la llora verda, també bon comestible, que sovint es troba compartint habitat amb la llora, i de la qual se'n diferencia perquè té el barret de color verd i sovint amb el marge esberlat. Actualment es coneixen unes 250 especies del gènere Rússula, que es caracteritzen perquè són micoríziques (estableixen simbiosis amb els arbres i arbustos), presenten colors vius, tenen la carn fràgil i trencadissa, formada per cèl•lules arrodonides. R. Cyanoxantha és una de les especies més abundants del seu gènere.

Rússula cyanoxantha Llora

Castellà Carbonera; basc: Urritx; gallec: Netorra; francès: Charbonnier; angles: Blue and yellow russula; italià Colombina iridiscente; alemany: Frauen-Taubling.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Bolets, castanyes, cargols i cireretes....

La tardor, per als qui ens agrada la muntanya, ens porta moltes distraccions, El nostre afany recol•lector primitiu, ens fa recórrer les muntanyes a la recerca d’aquell menjar preuat....
La setmana passada, ja varem inaugurar la nostra etapa castanyera, amb el Tete i la Lídia, la Marina, en David i l’Arnau, en Jordi, en Xavi, en Blade i jo. Les castanyes de la setmana passada encara eren petites, però fetes a la barbacoa, estaven boníssimes...

Aquest cap de setmana, no podia començar millor... Pluja!!!! Ja tocava! Com que plovia poc, varem anar per el GR11 a la recerca de Cireretes D’arboç, que bones! Però s’ha d’anar en compte de no menjar-ne masses, ni deixar que fermentin (queden alcoholitzades). A l’arribar al Càmping, en Xavi volia anar a buscar cargols... doncs som-hi! Agafem la galleda i el lot (ja fosquejava) i anem a buscar cargols, en varem trobar forces, però de tant jugar-hi en Xavi, va deixar destapat el cubell i em va quedar tot l’avancé ple de cargols, n’hi havia fins i tot a dins de les sabates!!!!
El Diumenge, ens despertem aviat (si, les 10 del matí, per un diumenge és molt aviat), pugem al Cherokee i ens enfilem cap a Bassegoda, on hi ha pel camí uns quants castanyers i podrem recol•lectar castanyes, però, ens varem equivocar de camí, i ens varem quedar clavats al fang... amb penes i treballs varem sortir, patinant el cotxe a dreta i esquerra, però en Blade que és un campió, amb la meva apreciada ajuda es clar, va tornar marxa enrere, quasi un kilòmetre (no podíem girar enlloc) fins al camí correcte. A dalt de Bassegoda, bolets pocs, només varem trobar potes de perdiu, però algo és algo!
Quan varem tornar al càmping acabaven d’arribar en Pere i família de caçar bolets, ells si que n’havien trobat: rovellons, negritos.... provarem la setmana que ve....
Per anar be, hauria de ploure uns quants dies seguits, el bosc necessita aigua, que fa pena!



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Pipa

Pipa . Ganoderma lucidum

Barret de forma semicircular o de ronyó, de 4 a 15 cm, primer convex i després aplanat amb el marge prim i un xic ondulat. La superfície és gibosa, i està solcada concèntricament. És llisa i lluent com si fos lacada, constituïda per una escorça resinosa i dura de color vermell que presenta franges més fosques. El marge dels exemplars joves primer és blanc i després groc. L’himeni és constituït per uns porus fins, molt petits i rodons, blancs de joves i després grisos i finalment de color bru. El peu és llarg d’1 – 20 cm, sovint nodulós, llis i lluent igual que el barret però més fosc. La carn és esponjosa semblant al suro de color canyella. No te ni olor no sabor remarcables.
Viu en boscos de planífols, sobre arrels i branques mortes enterrades d’alzines, suros i roures. És comú a la terra baixa. És un bolet inconfusible, present a zones temperades o tropicals d’Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica. A la Xina l’anomenen reishi, i li atribueixen propietats curatives. Aquí, bàsicament s’utilitza com a element decoratiu un cop assecat.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

La alberca del moro. Per Carlos Herrera...

La alberca del moro
Supuse, desde mi ignorancia, que un alud de feministas saltaría de sus asientos Un grupo –ignoro si muy nutrido– de musulmanes residentes en comarcas leridanas como Segarra o Urgell y, al parecer, también en la propia capital, se han dirigido a sus respectivos ayuntamientos para exigir que las piscinas municipales segreguen debidamente a los hombres y a las mujeres o para que, al menos, exista un horario especial mediante el cual las mujeres musulmanas, las suyas, puedan bañarse al abrigo de miradas de hombre alguno, musulmán o no. Ante este mensaje medieval, coherente al fin y al cabo con el islam teórico y con sus prácticas sociales en los países en los que impera, algunos alcaldes se han adelantado a responder muy educadamente que no es posible ya que la Constitución no permite ese tipo de segregaciones y que lo más que pueden hacer es limitar esa separación a los vestuarios. El de Cervera, localidad en la que se escenifica la Pasión de Cristo cuando llega la Cuaresma en el espectacular teatro que construyó el propio patronato y que sigue siendo un modelo de buen trabajo y de mejor tradición, fue el primero en decir que no, que muchas gracias por la sugerencia (si pueden, por cierto, no descuiden conocer ese pueblo, su universidad, sus murallas, la Paería, la iglesia de San Antonio, merecen una visita: gente buena y ‘ferma’ como su tierra). Inmediatamente algunos malpensados han comenzado a elucubrar lo que ocurriría si algún día un musulmán obtuviera una alcaldía en las comarcas del Segre: a no ser que lo impidieran determinados resortes legales, nos tendríamos que tragar dobladas sus pretensiones. ¿Es ese un escenario posible? Gran pregunta sin respuesta clara y determinante....

per llegir la resta del document ... http://www.scribd.com/doc/6519824/La-alberca-del-moro1

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Blog Action Day'08

Avui és el Blog Action Day, aquest any, milers de blocaires de tot el mon estem convocats per parlar avui d’un tema, que aquest any és la pobresa.
La pobresa la podríem definir com “una situació o forma de vida que sorgeix com producte de la impossibilitat d'accés i/o manca dels recursos per a satisfer les necessitats físiques i psíquiques bàsiques humanes que incideixen en una deterioració del nivell i qualitat de vida de les persones, tals com l'alimentació, l'habitatge, l'educació, l'assistència sanitària o l'accés a l'aigua potable. També se solen considerar la falta de mitjans per a poder accedir a tals recursos, com l'atur, la falta d'ingressos o un nivell baix dels mateixos. També pot ser el resultat de processos de segregació social. El concepte de pobresa és fonamentalment econòmic, encara que també té impactes polítics i sociològics. Un intent de definició respon al fet que la pobresa ha de ser vista com el resultat d'un model econòmic i social, exercit i aplicat en un territori i temps determinat, pels diversos agents econòmics i polítics, que produeixen en la societat sectors exclosos dels beneficis totals o parcials del model en execució.”
Quan es parla de pobresa, tothom pensa en el tercer món, si, allà hi ha moltíssima pobresa, però els països més afavorits no fem gaire res, si be per què ens queda molt lluny, o per què creiem que no arribarà l’ajuda a bon port...
Però, dic jo, enmig de la meva total ignorància en el tema, no és millor ensenyar a plantar blat que portar-los la farina? Si es moren molts de nens per falta de menjar, no seria millor acotar el nombre de fills? Si tens menys fills, és més possible que algun sobrevisqui... Potser un canvi de mentalitat tant a dins com a fora caldria... però... els dirigents d’aquests països també viuen pobrement? La majoria no! Viuen amb uns luxes inimaginables mentre la població del país es mor de fam...
Però si tornem cap aquí, amb la Crisi ja ben encaminada, ens adonarem que no fa falta anar gaire lluny per poder veure pobresa, la tenim molt a prop... només cal anar als voltants dels supermercats o grans superfícies a l’hora de tancar, i et quedes esglaiat de la quantitat de persones que estan esperant les escombraries per poder trobar alguna cosa per menjar...

podem fer-hi alguna cosa? ... reflexiona... sempre hi ha alguna manera d'ajudar als que més ho necessiten...



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Farinera (amanita ovoidea)

Barret molt gran, de 10-25 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat i amb el marge arrodonit i apendiculat de grans flocs farinosos. La cutícula es pot separar, és llisa, primer humida i després seca i lluent, de color blanc que es torna crema en assecar-se. Les làmines son fràgils, juntes i lliures de color crema un xic rosat i amb l’aresta un xic flocosa. El peu és gros i difícil de separar medeix uns 8-15 cm d’alt per uns 2.5 d’ample, bulbós de color blanc. Té anell de color blanc, farinós i molt fràgil que es desfà fàcilment. La volva és membranosa en forma de sac de color blanc que es taca sovint d’ocre. La carn és abundant, molla i de color blanc. Fa una olor més aviat desagradable i el gust és dolç.
Habita en tota mena de boscos, el les clarianes i vores de camins, sempre en llocs tèrmics i en sòls calcaris. Fructifica de l’estiu a la tardor. És força comú i es troba principalment a la terra baixa on se’n troben de manera abundant.
És comestible, però de molt baixa qualitat gastronòmica, millor no recollir, per possibles confusions mortals. És molt típica la farinositat que recobreix el marge del barret i la superfície del peu , i que es desprèn fàcilment i queda enganxada al les mans quan es toca. Un bolet quasi idèntic que surt als mateixos llocs és l’amanita pròxima dumée, que és més petit, presenta restes ocres de vel al barret i el peu és més esvelt, l’anell no es desfà és membranós i la volva de color ocre ataronjat, no és comestible, i causa intoxicacions.
Amanita ovoidea. Farinera. Cogoma. Culgros. Oronja blanca

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

real com la vida mateixa....

Escenari: Has de fer un viatge.
Any 1977: Viatges en un avió d'Iberia, et donen per a menjar i et conviden al que vulguis de beure, tot servit per hostesses espectaculars en un seient en el qual caben dos com tu.
Any 2007: Entres en l'avió cordant-te el cinturó dels pantalons que t'han fet llevar per a passar el control, t'asseuen una butaca en la qual si respires profund li fiques el colze en l'ull al del costat i si tens set l’hosteso marieta t'ofereix una carta amb les begudes i els seus preus incrementats un 50% perquè si. I no protestes per si ... quan aterres et fiquen el dit més llarg del món pel cul per a veure si duus drogues.

Escenari: Manolo té pensat anar al bosc després de classe, segons entra al col•legi li ensenya una navalla a Pancho amb la qual pretén fer un tiraxines.
Any 1977: El sotsdirector ho veu i li pregunta on les venen, i li ensenya la seva, que és antiga, però més bona.
Any 2007: L'escola es tanca, avisen als Mossos d’esquadra i duen e en Manolo al reformatori. Antena 3 i Tele5 presenten els informatius de les 15:00 des de la porta del col•legi.

Escenari: Disciplina escolar:
Any 1977: Feies una putada en classe. El professor et clavava dos bones bufetades ben merescudes. Quan arribaves a casa el teu pare t’en fotia un parell més.
Any 2007: El professor et demana disculpes. El teu pare et demana disculpes i et compra una moto.

Escenari: Fran i Marc es reparteixen uns cop_de_puny després de classe.
Any 1977: Els companys els animen, en Marc guanya. Es donen les mans i acaben sent col•legues en els billars.
Any 2007: L'escola es tanca, Tele5 proclama el mes antiviolencia escolar, el diari 20 minuts titula a cinc columnes l'assumpte i Antena 3 aposta de nou a Matías Prats en ple temporal davant de la porta del col•legi per presentar el telediari.

Escenari: Jaume no para quiet a classe. Interromp i molesta als companys.
Any 1977: Manen a en Jaume anar a veure al director i aquest li fot una bona brega. Torna a classe, s'asseu en silenci i no torna a interrompre més.
Any 2007: Se li administren a en Jaume grans dosis de Ritalin. Es transforma en un Zombi. L'escola rep una subvenció per tenir un discapacitat.

Escenari: Lluis trenca el vidre d'un cotxe al barri; el seu pare treu el cinturó i li fot uns bons cops de fuet amb ell.
Any 1977: Lluis va més en compte la propera vegada, creix normalment, va a la universitat i es converteix en un home negocis amb èxit.
Any 2007: Arresten al pare d’en Lluis per maltractament a menors. Sense la figura paterna, en Lluis s'uneix a una banda. Els psicòlegs convencen a la seva germana que el pare abusava d'ella i el tanquen a la presó. La mare d’en Lluis s'enrotlla amb el psicòleg. Mercedes Milá obre la final de Gran Hermano amb un discurs relatiu a la notícia.

Escenari: Joan cau mentre feia una carrera i s'esgarrinxa el genoll. La seva professora, María, se’l troba plorant a la vora del camí. María l’abraça per a confortar-lo.
Any 1977: A la poca estona, en Joan es sent millor i segueix jugant.
Any 2007: María és acusada de perversió de menors i s’en va a l'atur. S'enfronta a tres anys de presó. En Joan es passa cinc anys de teràpia en teràpia. Els seus pares demanden al col•legi per negligència i a la professora per trauma emocional, guanyant ambdós judicis. María, a l’atur i endeutada, es suïcida llençant-se d'un edifici. Quan aterra, ho fa damunt d'un cotxe i també trenca un test. L'amo del cotxe i l'amo de la planta demanden als hereus de la María per destrucció de la propietat. Guanyen. Tele5 i Antena 3 produeïxen junts la pel•lícula i definitivament el plató dels informatius ja queda emplaçat enmig del carrer.

Escenari: Es barallen un nen blanc i un nen negre per cridar-li xocolata.
Any 1977: Es barallen, s'aixequen i cadascun a la seva casa. Demà són amics
Any 2007: Tele5 envia als seus millors corresponsals. Antena 3 prepara un reportatge d'aquests d'a fons on un gran equip de periodistes passen un dia en un col•legi amb nens. S'emeten programes documentals sobre pandilleros i odi racial, les pseudo joventuts hitlerianas fingeixen revolucionar-se referent a això i el Govern instaura noves lleis i li posa un pis a la família del negrito.

Escenari: Pedrito, 19 anys, gran fama de macarra guanyada a força d'hores en els futbolins, xupa de cuir amb peces metàl•liques d'encenedors enfilades i Derbi FDS trucada; es carda a Sara, nena de quinze anys hiperdesarrollada que ja despunta entre les seves companyes de barri.
Any 1977: Pedrito és l'AMO.
Any 2007: Després d'un linxament públic a nivell nacional, amb especial acarnissament per part d'alguns tertulians televisius habituals i ministres progres, Mercedes Milá aconsegueix restaurar la pena de mort a Espanya. Pedrito té l'honor de ser el primer condemnat a mort per la nova llei amb caràcter retroactiu.

Escenari: Relació habitual entre pare i fill:
Any 1977: Li demano diners al meu pare per a sortir.
Any 2007: El meu pare em demana diners per a apaivagar al banc.

Escenari: arriba el 28 d'octubre..
Any 1977: Arriba el dia del canvi d'horari d'estiu a l'horari d'hivern. No passa res.
Any 2007: Arriba el dia del canvi d'horari d'estiu a l'horari d'hivern. La gent pateix trastorns del somni, depressió i amenorrea.

Escenari: La fi de les vacances.
Any 1977: Després de menjar-te una caravana del copón amb tota la família ficada en un sis-cents després de 15 dies de vacances a la costa, s'acaben les vacances. A l'endemà es treballa i no passa res.
Any 2007: Després de tornar de Cancún, en un viatge tot pagat. S'acaben les vacances i la gent sofreix trastorns del somni, depressió i seborrea.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Farinera Borda (amanita Phalloides)

Amanita és un dels generes més perillosos del Regne dels Fongs, ja que s'hi inclouen molts bolets tòxics que, en alguns casos, poden arribar a provocar desenllaços fatals. A casa nostra se'n poden trobar tres especies mortals, de les quals qualsevol boletaire n'ha de saber reconèixer molt bé les característiques principals. Amanita phalloides, la farinera borda, n'és la més freqüent, i només cal un exemplar mitja perquè es produeixi un enverinament mortal. El més important d'aquest emmetzinament és el llarg període de latència que es dóna abans no se'n manifesten els primers símptoma, cosa que dificulta el diagnòstic i no permet una rapida intervenció. Les altres dues amanites mortals de les nostres contrades són A. verna i A. virosa, encara que molt menys freqüents que la primera.
De tonalitats verdoses El barret de la farinera borda pot adoptar un color verd brunenc, verd olivaci o verd groguenc. La carn d'aquest bolet desprèn una olor que recorda lleugerament a la de la mel.
La farinera borda o farinot és un bolet micorízic que fructifica en boscos de planifolis, especialment sota Quercus. Corylus i Fagus, i molt més rarament sota coníferes. És relativament freqüent des del mes de julio1 fins al novembre.
El barret és hemisfèric de bon principi, després convex i, en madurar, aplanat; el seu diàmetre fa de 4. a 12 cm. És de color verd brunenc, verd olivaci o verd groguenc, amb zones radials de tonalitats més pal4ides; la superfície és llisa, normalment sense restes del vel, lluent, amb el marge no estriat i una mica víscida en temps humit. Les lamines són lliures, blanques i estan densament disposades. La cama és esvelta, del mateix color que el barret però més pàl•lida, i presenta un dibuix més o menys evident en ziga-zaga. La cama presenta un anell de color blanquinós, pèndul i que normalment esta estriat a la part superior.
La base de la cama és bulbosa, i presenta una volva blanca, membranosa i en forma de sac, que sovint és parcialment subterrània. La carn és de color blanc, groc verdós sota la superfície del barret; desprèn una olor que recorda lleugerament la de la me1 i que es torna desagradable en envellir, el seu sabor recorda el de les nous.
Amanita phalloides és un bolet mortal que qualsevol boletaire ha de saber identificar, com també les altres dues amanites mortals que es troben a Catalunya, A. uerna i A. virosa, molt menys freqüents que la primera. Els taxons verds del gènere Russula poden ser semblants a la farinera borda, però no presenten ni anell ni volva. El gènere Agaricus també pot ser similar, però les seves lamines són rosades o brunenques, i, a més, generalment no presenten restes membranoses del ve1 embolicant la base de la cama.
Els exemplars pàl•lids d'A. phalloides també es poden confondre amb A. citrina, que es diferencia principalment per l'olor de patata crua que desprèn i perquè té el barret recobert amb restes de vel.
Amanita phalloides Farinera borda
Castella Oronja verde, boleto mortal; basc: Hiltzaile berde; francas: Amanite phalloide, cigue verte; italià Tignosa verdognola; anglès: Death cup, deadly agaric; alernany: Grüner Knollenblatterpilz.




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

bloqueig de carreteres...

NOTÍCIA URGENT:

Empresaris de la Construcció bloquegen carreteres com protesta contra el govern, perquè aquest no els concedeix ajudes per a les seves empreses...

De EL MON DE L'ARALE

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

TURISME RURAL...

En Pepe, em va enviar aquesta reflexió sobre el turisme rural, i em va fer molta gràcia com ho explica... (eh Marta, es en clave de humor... el turismo rural és fantástico... ;) )

TURISME RURAL
Es tracta d'un esport nacional que abans s’anomenava 'anar al poble'. La diferència és que si vas al teu poble és gratis, i si fas turisme Rural vas a un poble que no és teu i pagant una pasta.
Per fer turisme rural no val qualsevol poble. Ha de ser un poble 'amb encant'.
-I què és un poble 'amb encant'? Doncs un poble que surt en una Guia de pobles 'amb encant'. Si és que cau pel seu propi pes. A aquests pobles es sol arribar a través d'una carretera comarcal 'amb encant', que és una carretera amb tants sots i tants giravolts que quan arribes al poble estàs 'encantat' de baixar del cotxe. I quan entres al bar intentes integrar-te amb els veïns...
-Bon dia, paisans!!! Què és el típic d'aquí? I el del bar pensa: 'Doncs aquí el típic és que vinguin els tocacollons de la ciutat els caps de setmana a deixar-se dues-centes mil pessetes'...
El següent és allotjar-se en una casa rural o 'casa amb encant', que és una casa ornamentada amb molts atuells i ristres d'alls al sostre, que no té ni tele, ni ràdio, ni microones. Això sí, té uns mosquits trompeters que a la nit fan més soroll que una “Derbi Coyote”. Després t'adones que els del poble viuen en unes cases que no tenen cap encant, però tenen jacuzzi, parabòlica, Internet i porter automàtic. La teva casa no té porter automàtic, però té una clau que pesa mig quilo.
Un altre avantatge que té fer turisme rural és que pots triar entre una casa buida o viure amb els amos. Fantàstic. Te’n vas de vacances i a més de la teva, has d'aguantar una família postissa... Que a la nit tu vols veure la pel·lícula, ells els documentals, i et planteges: 'Qui mana més, jo que he pagat 600 euros o aquest senyor que viu aquí?'.
- Doncs guanya ell, que té el garrot.
I per colmo et diuen que tens la 'possibilitat d'integrar-te en les tasques del camp'. Que vol dir que et desperten a les cinc del matí per munyir a una vaca. No et fot? És com si vas a una benzinera i t'has de posar tu la gasolina, o com si vas a un McDonalds i has de recollir tu la safata. O sigui, el normal.
...Així que t'aixeques a les cinc de la matinada per munyir a les vaques. Que dic jo: per què cal munyir a les vaques tan aviat? Si la llet està aquí. No es poden munyir després de l'aperitiu?
Jo crec que això és fastiguejar per fastiguejar, perquè a la vaca li ha de sentar com una puntada a les mamelles que la despertin a les cinc del matí perquè li toqui les metes un estrany... I la vaca et mira com dient: 'Tiu, si vols llet ves a la nevera i agafa un tetra brick'. És que són ganes de molestar.
Però l’'encant' definitiu són les 'activitats a l'aire lliure'. Com quan et posen a fer senderisme, que és el que habitualment es diu caminar, i consisteix, doncs això, a posar un peu davant d'un altre fins que no puguis més, mentre els del poble t'avancen en 'tot-terreny' amb aire condicionat..
Però tu encantat. Vas pel camp com abduït. Et tornes bucòlic i tot et sembla impressionant: veus una 'caca' de vaca i dius: 'Ummmmmh quina olor a poble.' A poble? A poble no, olora a merda. Això sí, a merda 'amb encant'. I tot, sigui el que sigui, et sap a glòria: a la fonda et posen dos ous fregits amb xorisso i tu a la teva ciutat no et menges ni aquests ous, ni aquests xorissos. I li dius al cambrer:
- 'Escolti, aquest xorisso és de matança?'
- 'Doncs gairebé, perquè a punt va estar de matar-se en un revolt de la carretera el del camió de Campofrío'...
De sobte escoltes unes campanades i dius: -'Ah!. Quina pau!. No hi ha res com el so d'una campana.' I el del bar et diu: 'Però si està gravat! No veus l'altaveu del campanar?' En aquest moment et preguntes si els sons de les gallines i dels grills no vindran en un CD:'Rural Mix 2008', 'Els 101 Millors Èxits campestres
De l'única cosa que estàs segur és que els mosquits trompeters són de debò. Que sembles un Ferrero Roché amb varicel·la. Jo crec que, de dilluns a divendres, la gent d'aquests pobles viu com tot el món, però el cap de setmana distribueixen per la carretera a uns tius disfressats de pastors i quan veuen que s'acosta un cotxe, avisen als del poble amb el mòbil:
- 'Eh, que vénen els del turisme rural'! I canvien el cartell de 'Videoclub' pel de 'Taverna', deixen anar uns gossos coixos pels carrers i asseuen a l'entrada del poble a dos avis fent espardenyes, després te’n compres unes i et surten més cares que unes Nike.
Jo crec que un muntatge tan gran com aquest no pot ser obra de persones aïllades. Estic segur que estan implicades les autoritats. M'imagino a l'alcalde: - 'Benvolguts paisans: aquest estiu, per a incrementar el turisme, anem a importar més mosquits de l’Amazones, que l'any passat van tenir molt èxit. I vull veure a tot el món amb boina, res de gorretes de Marlboro. I feu el favor de pintar-vos l’entrecella, que no sembleu de poble! I les àvies res de topless al riu, que espanteu als mosquits..
- Ah, i per cert: Aquest any no farà falta que ningú faci de ximple del poble. Amb els quals vénen de fora ja val!....

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de bolets: Reig bord

Reig bord, oriol foll, matamosques ... Un dels bolets amb més varietat de denominacions dins el nostre. territori és Amanita muscaria, espècie que ha inspirat contes de fades i follets. No és casualitat que això sigui així: la seva toxicitat, així com les propietats psicotròpiques que se li atribueixen, l'han convertit en un dels bolets més mítics arreu i han donat lloc a alguns dels seus noms populars. El nom de matamosques probablement ve donat pel seu ús en època dels romans, que el feien servir per emmetzinar les mosques. Per fortuna, el seu aspecte és prou característic com perquè sigui fàcilment reconegut per tothom i no es produeixin gaires confusions. Amb tot, cal estar alerta, ja que els exemplars envellits poden canviar d'aspecte. Amanita muscaria és un bolet freqüent que es pot trobar pràcticament arreu. entre els mesos d'agost i desembre. El seu habitat són els boscos de coníferes i de planifolis [roures, estepars...), i creix sobretot en sòls àcids, tant a l'estatge munta com a la plana. El barret, de 8 a 15 cm de diàmetre, és de color vermell més o menys fosc, i pot esdevenir més clar, fins arribar al taronja o al groc en els exemplars més desenvolupats. Tot ell està cobert de petits flocs de color blanc, que no són altra cosa que les restes del vel universal que recobreix tot el bolet quan aquest encara esta en fase inicial. Aquestes taques blanques es poden desprendre, també, en els exemplars adults, sobretot després d'una pluja. El marge del barret presenta un conjunt de petites estries radials. Les lamines són denses, de color blanc i no s'insereixen a la cama. Al seu torn, la cama és blanca, amb un anell fràgil i membranós, també de color blanc. La base s'eixampla de forma considerable, fins a formar un bulb gruixut, amb restes de volva en forma de berrugues, que configuren diversos anells concèntrics. La carn és blanca, sovint groga sota la cutícula, amb olor i sabor irrellevants. El color de l'esporada és de la mateixa tonalitat blanca de les lamines. No és amiloide (no canvia de color amb el lugol). Efectes tòxics a les dues hores El reig bord conté un bon nombre de substancies tòxiques, essent-ne la principal l’Àcid ibotenic. També conté quantitats inferiors de muscarina, substancia que rep el nom d'aquest bolet. Els efectes d'una intoxicació per aquest bolet apareixen al cap de dues hores i produeixen alteracions del sistema nerviós, com per exemple mareigs, paràlisi, disnea o atacs de fúria. En casos molt greus és mortal.
Per altra banda, també té substancies que produeixen efectes psicotròpics; això, juntament amb el seu aspecte característic, ha afavorit que aquest bolet hagi estat l'origen d'una Amplia mitologia dins i fora de Catalunya. Són precisament aquests efectes, juntament amb la pròpia toxicitat del bolet, els que fan que el seu consum sigui molt perillós. Tot i així, A. muscaria és de difícil confusió. Precisament el mite que s'ha creat al seu entorn fa que sigui àmpliament reconeguda. Els exemplars que han perdut les berrugues blanques i s'han tornat groguencs poden confondre's amb el reig (A. caesarea), però aquest es reconeix fàcilment perquè té les lamines, la cama i l'anell de color groc.
Amanita Muscaria Reig bord
Castella Falsa oronja, Matamoscas; gallec: Brincabais, Reventabois; basc: Kuleto faltsu; frances: Fausse oronge; angles: Fly agaric; alemany: Fliegenpilz; italia Tignosa daurata.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Reig o Ou de Reig

En els marges de camins i zones esclarides dins dels boscos de sureres, alzines o roures, es troba un dels fongs més reconeguts a casa nostra. El reig és un bolet relativament carnós i corpulent, d'un vistós color taronja i guarnit amb una volva membranosa de color blanc. També se l'anomena ou de reig quan es troba en estat juvenil, ja que aleshores presenta l'aspecte d'un ou dur que més endavant esclatarà, posant-ne el rovell al descobert. El reig és una de les especies més valorades des del punt de vista gastronòmic tant per la textura agradable de la seva carn com pel seu gust i aroma suaus i fragants. És per això que va ser el bolet preferit dels cèsars romans.

El reig és una espècie que sol aparèixer en sòls àcids, des de la costa fins a mitja muntanya. Pel fet que es tracta d'un bolet micorízic, ho fa sempre en boscos, especialment suredes, i també en alzinars, rouredes i fagedes, encara que, en aquest últim cas, molt més rarament. És relativament freqüent i és un bolet més aviat primerenc, ja que fructifica des de final d'estiu fins a principi de la tardor, essent més abundant al mes de setembre. La fructificació del reig s'inicia amb la fase d'ou, en que és robust, massís i més ample de la part superior. Progressivament, el bolet va creixent, la coberta es trenca i apareix el barret vermellós, inicialment convex i que, en madurar, es va tornant aplanat. Els exemplars adults mesuren de 10 a 20 cm de diàmetre. El barret és de color ataronjat viu, de vegades amb un petit umbó central i amb el marge lleugerament estriat. La superfície és lluent en temps humit. Llisa i no presenta restes del vel general. Cama guarnida per un anell. Les làmines són de color groc viu, força denses, no s'insereixen a la cama i tenen l'aresta sencera i del mateix color. La cama és llisa, cilíndrica, del mateix color que les lamines, robusta i mesura 10-15 x 1,5-3 cm. En els exemplars joves és lleugerament vellutada i esta guarnida per un anell, també groc, membranós i molt fràgil. La cama acaba en una volva blanca, en forma de sac, membranosa i sovint tacada per restes de terra. Aquesta volva embolcallava tot el bolet quan es trobava en fase d'ou. El color de la carn va del groc pàl•lid fins al blanc, i té una olor suau i agradable. El sabor en cru és molt suau i recorda el de les avellanes.

La principal confusió possible -i alhora la més perillosa- és amb el reig bord (Amanita muscaria), que també té el barret de color vermellós, sovint ataronjat en els exemplars joves. La perillositat augmenta quan el reig bord perd les berrugues blanques del barret que el caracteritzen, especialment després de les pluges. Amb tot. A. caesarea es pot diferenciar ràpidament perquè té la cama, l'anell i les làmines de color groc. A més, en A. muscaria la volva mai no és en forma de sac i membranosa, sinó que té l'aspecte de berrugues disposades concèntricament a la base del peu.

Amanita caesarea
Reig, ou de reig
Castella Oronja; basc: Kuleto; frances: Oronge; italia Uovolo; alemany: Kaiserling.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Fredolic o Negrito Bord

El fredolic bord és un bolet amb el qual cal anar amb molta cura, ja que és una espècie tòxica que pot causar problemes intestinals greus. Aquest bolet és forca robust i té el barret cobert d'esquames concèntriques disposades sobre un fons més pàl•lid, característiques que són de gran ajuda a l'hora d'identificar-lo. Es tracta d'una espècie que es podria confondre amb altres Tricholoma comestibles, especialment amb el fredolic o negret, amb el qual té algunes semblances. Per aquesta raó convé saber reconèixer-lo amb seguretat i consumir només aquells fredolics que es coneguin realment bé per evitar confusions desagradables.
Habita boscos de confieres mentre que el fredolic o negret que és comestible, creix sota els pins, l'habitat del fredolic bord, que és tòxic, són els avets i, ocasionalment. els faigs (planifolis).
Tricholoma pardinum, com passa amb la majoria dels seus congèneres, és un bolet micorízic que viu en simbiosi amb vegetals, en aquest cas amb arbres. Creix principalment en boscos de coníferes i també, amb menys freqüència, de planifolis. Generalment se'l troba sota avets [Abies alba) i, més rarament, sota faigs (Fagus syluatica). És una espècie molt estricta amb el tipus de sol, motiu pel qual sempre apareix sobre sols basics.
El fredolic bord és robust. El barret és més o menys arrodonit, convex quan el bolet és jove i més aplanat en madurar, amb protuberàncies que li donen un aspecte geperut; mesura de 4 a 10 cm de diàmetre i és de tonalitats grises o gris brunenques. La superfície del barret és seca i es troba recoberta per grosses esquames, disposades concèntricament i una mica més fosques que el fons. Les lamines són amples i gruixudes, estan disposades de forma més o menys densa i són de color blanc amb lleugeres tonalitats grises; arriben fins a la cama i són sinuades; poden exsudar gotes d'aigua per l'aresta. Pel que fa a la cama, aquesta és blanquinosa, força gruixuda, compacta i desprèn gotes d'aigua a la part superior quan és jove. Tant la seva olor com el seu sabor recorden els de la farina.
El fredolic bord provoca greus problemes intestinals durant un període forca llarg de temps. En persones de salut delicada ha arribat a provocar la mort, per la qual cosa és un bolet que s'ha de rebutjar, i no s'ha de consumir mai. T. pardinum és l’espècie més perillosa del gènere Trichole, ja que altres sols provoquen intoxicacions lleus. Pel seu aspecte pot ser confosa amb especies properes; per tant, sempre que es recullin fredolics per consumir-los, s'ha d'estar molt segur de no confondre's amb el fredolic bord i confirmar que ens trobem davant l’autèntic fredolic o negret. Aquest últim, se'n diferencia pel port més petit i esvelt, la consistència més fràgil, l’absència d'olor de farina i la superfície amb les esquames menys diferenciades, així com per viure sota pins.

Tricholoma pardinum Fredolic bord Basc: Ziza nabar; alemany: Tigerritterling.





Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

classe magistral sobre la crisis financera...

Tens problemes per a entendre clarament els motius de la crisi econòmica? Tens clar el concepte de "subprime"? T'agradaria aclarir les teves idees d'una vegada per sempre? No et perdis laquesta lliçó magistral d'economia... no te desperdici, i deixa les idees més clares...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Manifest de solidaritat amb espanya...

La Pirula, em va enviar aquest correu electrònic, i després de llegir-lo i reflexionar, em sembla que jo també...

"MANIFEST DE SOLIDARITAT AMB ESPANYA
VULL SER SOLIDARI !
EM MORO DE GANES DE SER IGUAL QUE ELS ALTRES ESPANYOLS ! "

"Tinc la nacionalitat espanyola i sóc 'espanyol'. Visc a Catalunya i vull ser solidari amb la resta dels espanyols i viceversa.
NO VULL ser diferent, però si vull ser i tenir els mateixos drets i les mateixes condicions de vida que tots ells.

PER AIXÒ:
VULL: Que el meu I.P.C., ( l'últim del 4,10 % ) sigui el de la mitjana d’ Espanya, o sigui, el 3,80 %. Cada any és superior a Catalunya i m'allunya de la resta dels espanyols.
VULL: Que un habitatge a Barcelona, valgui el mateix que una altra en qualsevol punt d'Extremadura. El cost d'un Barcelona em permetria comprar tres a Extremadura, viure en un i llogar els altres dos i així aconseguiria incrementar els meus ingressos.
VULL: Que l'aigua, que jo pago a 18,00 EUR m3, valgui igual que la d'una urbanització pròxima a València, que costa 0,20 EUR m3.
VULL: Que el bitllet ordinari del Bus de Saragossa amb un cost de 0,90 EUR, sigui el que em costa a mi, que ara pago 1,15 EUR per desplaçament urbà.
VULL: Que l'impost de Transmissions Patrimonials del País Basc, que ara està exempt, sigui igual per als meus fills quan heretin (si és que ho assoleixen), ja que a Catalunya s'aplica una escala semblant a la de l'I.R.P.F.
VULL: Que la ITV , que a Melilla costa 19,00 EUR, sigui la que jo pagui aquí en comptes dels 44,65 EUR que he de pagar. VULL: Que de les sis sortides per carretera que té per exemple la ciutat de Madrid, siguin de pagament almenys cinc, com passa a Barcelona.
VULL: Que quan els meus fills comencin el curs tinguin els llibres de text gratuïts com a Extremadura i no gastar-me entre 200 i 300 euros com aquí i ara.
VULL: Que la xarxa d'autopistes que travessa Andalusia, Extremadura, Murcia, Castella-la Manxa i Castella-Lleó sigui totalment de pagament i tan cara com la qual cobreix Catalunya, i no gratuïta com ara a pesar que la densitat del seu tràfic és 1/5 part de les nostres autopistes.
VULL: Implants dentals GRATUÏTS com a Extremadura.
VULL: Per si canvio d'opinió algun dia, canvi de sexe GRATUÏT com a Extremadura.
VULL: Que quan vagi a comprar un ordinador als meus fills, tingui una subvenció igual que a Andalusia, País Basc, Cantàbria, Astúries etc.…
VULL: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUTADÀ EXTREMENY, ANDALÚS, MANXEGO, CASTELLÀ O LLEONÈS. Com pensionista, tindré uns ingressos idèntics que qualsevol altre semblant a mi. Per això, quan jo sigui IGUAL que tots els espanyols, amb tot el que em sobri, gustosament SERÉ SOLIDARI !!! Mentrestant , ho sóc per força.
Us agrairé que doneu la màxima difusió a aquest escrit, per acabar d'una vegada amb tants mites, enganys i demagògia. Hi ha molts que xuclen de la teta i després, no li volen donar per a menjar a la vaca. "

i a tu què et sembla? deixa el teu comentari...


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de bolets: Rovelló de cabra o fals rovelló

A vegades, ens podem sorprendre perquè, enmig d’un bosc de roures o d’alzines, i en absència de pins, ensopega amb algun rovelló o pinetell. Però, malgrat que a primer cop d’ull pot tenir la sensació d’haver trobat una espècie fora del seu habitat, el cert és que si s’hi fixa amb deteniment observarà que el que ha trobat és un rovelló de cabra, que es distingeix d’aquestes especies tan preuades perquè no fa sang, sinó que exsuda un làtex primer blanc i de color groc de sofre poc després. Així dones, cal anar amb compte de no confondre’s, sobretot en boscos mixtos, ja que el rovelló de cabra és una espècie lleugerament tòxica que provoca trastorns digestius.
Cama més clara que el barret, sense escrobícules. Lamines de color ataronjat carni pàl•lid. Barret de color ataronjat carni. Làtex abundant, inicialment blanc i ràpidament groc Cama buida (listulosa).
El rovelló de cabra o pinetell bord és un bolet que creix en boscos de planifolis, generalment associat amb arbres del gènere Quercus (roures i alzines), encara que també es pot trobar sota castanyers (Castanea sativa). És freqüent d’observar-lo des de l’agost fins al novembre. El barret mesura de 3 a 6 cm de diàmetre i és de color carni ataronjat o ataronjat groguenc, sovint amb zones més fosques irregulars. No arriba a prendre una forma d’embut, sinó que tan sols té la part central una mica deprimida. La superfície és llisa i poc viscosa en temps humit. Les lamines són de color ataronjat carni, de joves més aviat de color blanquinós, i denses. La cama, buida (fistulosa), és blanquinosa o de color carni pàl•lid, sempre més clara que el barret. A més, no presenta escrobícules, és a dir, taques en forma de nafres o fossetes com les que presenten gairebé sempre els rovellons. Làtex que es torna groc La carn i les lamines, en ser ferides, exsuden un làtex molt abundant de color blanquinós, que, en contacte amb l’aire, ràpidament es torna d’un color groc de sofre llampant o daurat. La carn fa una olor irrellevant, però, pel que fa al sabor, es torna picant i fins i tot amargant passada una estona de tenir-ne un petit tros a la boca. Truco per evitar confusions La rapidesa de la reacció del làtex de blanca groc intens és la millor característica per reconèixer el rovelló de cabra,també anomenat pinetell bord o lleterola de llet groga. No obstant això, cal tenir en compte que els exemplars que estiguin deshidratats poden no deixar anar làtex. La manca d'escrobícules de la cama també és una característica valuosa per identificar l’espècie. Cal tenir en compte, però, que hi ha altres especies de lleteroles que també deixen anar Làtex que es torna de color groc; és el cas de Lactarius decipiens, que fructifica en alzinars i rouredes i que no és comestible. Aquest té el barret de color ataronjat carni o brunenc carni i no presenta zones concèntriques i el làtex esdevé groc molt lentament. L. theiogalus, que també té el làtex que es torna de color groc, se’n separa perquè creix en vernedes, en zones humides i sobre sol àcid. Convé recordar que L. chrysorrheus és lleugerament tòxic, ja que produeix trastorns gastrointestinals moderats.
Lactarius chrysorrheus Fr.
Rovelló de cabra, pinetell bord
Castellà Lactario de leche; basc: Esnehorikor arrunt; francès: Lactaire a lait jaune;
italià Lattario zolino; alemany: Goldflüssiger Milchling



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de bolets: Cama o pota de perdiu

La cama de perdiu és un bolet comestible i, si bé la majoria de guies el consideren de qualitat mediocre, el cert és que té una textura i un sabor característics que fan que sigui una espècie preuada quan es cuina barrejada amb altres bolets. La seva coloració vermellosa o vinosa i les lamines arquejades que s'estenen per la cama, juntament amb la forma,de la cama, afuada, permeten que aquesta espècie -també coneguda amb el nom de cabrita la Catalunya occidental- sigui forca fàcil d’identificar. No s'ha de confondre amb altres especies d'aspecte semblant, com Cortinarius orellanus, el cortinari metzinós, bolet mortal que té les lamines ventrudes i de color ferruginós.
La cama de perdiu és un bolet comestible que fructifica sota pins (Pinus sp.), sense preferències en la naturalesa del sol (àcida o bàsica). Es tracta d'una espècie freqüent que fructifica des de l'agost fins al desembre. Aquest bolet mesura de 3 a 8 cm de diàmetre. De bon principi, el barret és de cònic a hemisfèric, amb restes de ve1 que uneixen el marge amb la cama; en madurar, esdevé convex, i finalment aplanat, i sovint presenta un umbó (una protuberància central). La superfície és llisa, viscosa quan esta ben hidratada i lluent en assecar-se, de color de brunenc ataronjat a vermellós o vinós. Les lamines són espaiades i s'estenen clarament perla cama; inicialment són del mateix color que el barret i, en madurar, prenen un color bru porpra fosc o coure fosc. Cama esvelta, de color brunenc ataronjat. La cama és massissa, esvelta, allargada, més estreta vers la base i de color de bru groguenc a bru ataronjat vermellós. De bon principi esta coberta per un ve1 que li dóna un aspecte flocós i que, de vegades, insinua una franja anul·lar. La carn és de color groc safra, groc crom a la base de la cama i, en madurar, presenta una tonalitat vinosa. L'olor i el sabor no són remarcables.
De fàcil identificació - Chroogomphus rutilus és una espècie molt comuna i coneguda a Catalunya, i és forca fàcil d'identificar si hom es fixa en el barret, clarament umbonat, la cama allargada i la coloració vermellosa o bru ataronjada del basidioma. Tot i això, es pot confondre fàcilment amb una espècie molt propera, C. helveticus, també comestible, que se'n diferencia perquè té el barret sec i tomentós (vellutat) i perquè fructifica a l'estatge subalpí, sota avets (Abies alba). També s'han donat casos d'intoxicació molt greus per la confusió amb Cortinarius orellanus, el cortinari metzinós, un bolet que viu sota planifolis.
El gènere Chroogomphus es caracteritza principalment per tenir el miceli de la base de la cama amiloide (que reacciona amb el lugol), per l'esporada de color bru olivaci fosc i també per les espores oblongues i fusiformes, llises i sense porus germinatiu. Aquest gènere és molt proper a Gomphidius.
nom científic: Gomphidius viscidus (L.) Fr.
Castellà: Gonfidio viscoso; basc: Lerdeki marroi; alemany: Kupferroter Gelbfuss.

De bolets

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

l'eutanàsia i els joves...

Relat d’un noi jovenet d’avui en dia...
“Anit la meva mamà i jo estàvem asseguts en la sala d’estar, parlant de les moltes coses de la vida... entre unes altres... estàvem parlant del tema de viure/morir.
Li vaig dir: 'Mamà, mai em deixis viure en estat vegetatiu, depenent de màquines i líquids d'una ampolla. Si em veus en aquest estat, desendolla els artefactes que em mantenen viu. PREFEREIXO MORIR'.
Llavors, la meva mare es va aixecar amb una cara d'admiració ...I em va desendollar el televisor, el DVD, el cable, Internet, el PC , l’mp3, l’mp4, la PlayStation , el telèfon fix, em va llençar el mòbil, la iPod i em va llençar totes les cerveses!!!
La mare que la va parir!!... GAIREBÉ EM MORO!!!”

...crua realitat...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català