dilluns, 20 d’octubre de 2008

Bolets, castanyes, cargols i cireretes....

La tardor, per als qui ens agrada la muntanya, ens porta moltes distraccions, El nostre afany recol•lector primitiu, ens fa recórrer les muntanyes a la recerca d’aquell menjar preuat....
La setmana passada, ja varem inaugurar la nostra etapa castanyera, amb el Tete i la Lídia, la Marina, en David i l’Arnau, en Jordi, en Xavi, en Blade i jo. Les castanyes de la setmana passada encara eren petites, però fetes a la barbacoa, estaven boníssimes...


Aquest cap de setmana, no podia començar millor... Pluja!!!! Ja tocava! Com que plovia poc, varem anar per el GR11 a la recerca de Cireretes D’arboç, que bones! Però s’ha d’anar en compte de no menjar-ne masses, ni deixar que fermentin (queden alcoholitzades). A l’arribar al Càmping, en Xavi volia anar a buscar cargols... doncs som-hi! Agafem la galleda i el lot (ja fosquejava) i anem a buscar cargols, en varem trobar forces, però de tant jugar-hi en Xavi, va deixar destapat el cubell i em va quedar tot l’avancé ple de cargols, n’hi havia fins i tot a dins de les sabates!!!!
El Diumenge, ens despertem aviat (si, les 10 del matí, per un diumenge és molt aviat), pugem al Cherokee i ens enfilem cap a Bassegoda, on hi ha pel camí uns quants castanyers i podrem recol•lectar castanyes, però, ens varem equivocar de camí, i ens varem quedar clavats al fang... amb penes i treballs varem sortir, patinant el cotxe a dreta i esquerra, però en Blade que és un campió, amb la meva apreciada ajuda es clar, va tornar marxa enrere, quasi un kilòmetre (no podíem girar enlloc) fins al camí correcte. A dalt de Bassegoda, bolets pocs, només varem trobar potes de perdiu, però algo és algo!
Quan varem tornar al càmping acabaven d’arribar en Pere i família de caçar bolets, ells si que n’havien trobat: rovellons, negritos.... provarem la setmana que ve....
Per anar be, hauria de ploure uns quants dies seguits, el bosc necessita aigua, que fa pena!



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

2 comentaris:

Marta ha dit...

Tus enanos está para comérselos Se lo tienen que pasar de coña sueltos por el monte. Disfrutalos que en cuanto te descuides, ya sólo saben pedir pasta y beber los vientos por otras que no son su madre!!

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Pujar a muntanya és molt divertit, ja m'agradaria venir algun dia a caçar bolets, però amb el meu cotxe més val que no ho probi. Les castanyes estan boníssimes, pot ser si eren una mica petites, però molt sabroses.

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi