dilluns, 31 de desembre del 2007

L'home dels nassos!!!!



Quin dia surt a passejar l'home dels nassos si té tants nassos com dies queden per acabar l'any? Quants nassos té?

L'home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre, o cap d'any.

Segons Joan Amades, l'home dels nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgrós representant l'home dels nassos.

En els pobles petits, es deia que apareix a l'església i devora la pica de l'aigua beneïda.

diumenge, 30 de desembre del 2007

Joc: Els Reis d'Orient vs. Pare Nöel

<

>

El malèfic Pare Noël vol destorbar les llars que fan reis.
Els Reis Màgics necessiten el teu ajut!
Els regals són a l'aire i el Pare Noël se'ls vol quedar!
No ho permetis! No!
Ajuda els Reis a recuperar els regals perquè els nostres nens puguin tenir un nadal en pau!
.

dimecres, 26 de desembre del 2007

Poema: El matí de Sant Esteve

els galls ja no cantaran
i amb el fred i la vila deserta
la tristor serà molt gran.
Quan de gris desperti l’alba
i s’aixequi el sol brillant
sense els galls cantar-li l’arribada
la gent no es despertarà.

Dormiran com soques d’arbre
i el Nadal se n’haurà anat
però el seu somni encara farà festa
de tips i morts que estaran.

Apa vinga, nois i noies,
vingueu tots aquí a cantar!
correrem pels carrers de la vila
despertant a la gent gran.

Prendrem pals i pot i olles
farem gran terrabastall;
diran: “Ai! a que ve tanta gresca?”
direm: “Es que volem gall!”

No volem, no, no, senyora
que els mateu tots per Nada
li volem que cada matinada
ens despertin tot cantant!

No ens agraden les gallines
nosaltres volem els galls;
si els mateu altre cop farem vaga
perquè aha, aha, aha,….

(Pau Riba)

Sant Esteve

Una de les celebracions que diferencien el Nadal del Principat de Catalunya dels altres és la festa de Sant Esteve. La festa d’aquest protomàrtir és un dia festiu a Catalunya però no a la resta de territoris de cultura catalana ni tampoc a Europa. Pels catalans, la festa gira, com el dia anterior, a l'entorn d'un gran àpat comunitari amb els familiars i amics. Aquest àpat sorgeix per la necessitat de les famílies de celebrar un dinar de Nadal amb tots els seus. Si el dia de Nadal es reuneix una part de la família, el dia Sant Esteve es reuneix l’altra. Com posa de manifesta el refranyer: “Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva”. A Catalunya, la Festa de Sant Esteve és doncs l’epíleg de l’àpat nadalenc.

dimarts, 25 de desembre del 2007

Ahir vam fer cagar el tió

Ahir al vespre, com ja és tradició a casa, abans del fantàstic sopar que prepara la meva mare, vam fer cagar el tió. Els nens, estàven molt emocionats, el tió es va portar molt be, primer va cagar unes panderetes, per poder cantar millor les nadales davant del pessebre, va portar vi i torrons, i molts juguets per en Jordi i en Xavi, i altres regalets per la resta: la iaia, el Tete, la Lídia, en Jordi i també alguna coseta em va cagar a mi. A casa quan caga el tortell (que aquest cop venia acompanyat de pernils) es que ja s'ha acabat, i podem començar a sopar (en Ramon va arribar tard, però va arribar). Els nens, no sabien per on començar a jugar... estaven massa emocionats, en xavi seguia mirant sota la manta del tió per veure si quedava alguna cosa més. És molt divertit.




En Acabar de sopar, els nens estaven massa cansats i nosaltres vam anar cap a casa, la resta, van anar cap a Llançà a la tradicional missa del Gall (la missa del Gall de Llançà és molt bonica, tota l'esglèsia està envoltada d'una mostra de pessebres fantàstica). Després de la missa del gall, i com és tradició (llàstima que no hi vam poder anar) a fer ressopó a casa la tia, on allà s'hi reuneix tothom.
Avui Sant tornem-hi, el tió passarà abans de dinar per casa dels sogres, més regals, més nadales, més cops de bastó, i en acabat, més Menjar!!!!
A la tarda, per agafar-ho amb una mica de tranquilitat, potser anirem al Pessebre vivent de Llers (a les 6 o a 3/4 de 7) i després a la Quina de Llers (a 2/4 de 8).


Quin Nadal més Atrafegat!!!!

Us desitjo un ....



>

dilluns, 24 de desembre del 2007

24 de desembre

EL CAGATIÓ
En molts indrets del país, la cerimònia familiar i íntima del tió ha donat lloc a cagations populars, en què, si bé és cert que es perd part del ritus propi de la llar, el tió adquireix noves funcions i usos. Aquests cagations populars se solen celebrar al bell mig de la plaça major del poble, on s’instal·la un tió de caràcter monumental i que en molts indrets, convenientment guarnit, adquireix una semblança fantàstica. Els nens i nenes van passant pel costat d’aquest ésser màgic, donen cops de bastó i reben a canvi uns regals.
MISSA DEL GALL
En moltes poblacions nit del 24 de desembre hi ha el costum d'anar a celebrar una missa a mitja nit, l'anomenada "Missa del Gall", també en ermites i santuaris allunyats on es canten cançons nadalenques. Alguns diuen que aquest nom prové del fet que antigament a les esglésies s'alliberaven ocells per celebrar el naixement de Jesús, tot i que encara més antigament el que es feia era sacrificis de galls, l'au que representa el Sol, tant pel color de la seva cresta com perquè és l'animal que canta quan surt el Sol.
RESSOPÓ

Tradicionalment, a Catalunya, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, no es celebra la “Nochebuena” amb un gran sopar familiar. Hom acostuma a menjar alguna cosa abans o després de l'ofici litúrgic i les altres celebracions de mitjanit de Nadal (missa del gall, Sibil·la, etc) . Aquests petits o grans refrigeris s'anomenen "colació", "xocolatada", "sacamuia" o bé "torronada" en funció del contingut dels mateixos i de la zona on es realitzen. Antigament, aquest ressopó suposava el trencament del dejú que hom feia la vetlla de Nadal. En l'actualitat és un acte de socialització més d'entre els que es celebren aquesta nit.
FOCS DE NADAL
Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, així com també durant la nit de cap d’any i la vigília de Reis, són moltes les poblacions catalanes on és costum d’encendre focs, ja sigui en forma de fogueres o bé de torxes fetes amb tot tipus d'herbes. Aquesta és una pràctica que és hereva de milenaris ritus propiciatoris de la fertilitat i d’expulsió del mal vinculats al solstici d’hivern. Els costum d’encendre fogueres la nit de Nadal havia estat general, especialment al Pirineu i en indrets elevats, com els cims de les muntanyes. Són nombroses les poblacions on encara avui la nit de Nadal, abans o després de la Missa del Gall, s’encén una gran foguera, centre de reunió veïnal i eix de la celebració gastronòmica posterior. Un altre tipus de focs que s’encenen la nit de Nadal són els que tenen per protagonistes a unes teies o torxes, més o menys grans, elaborades amb diferents tipus d’herbes seques. En molts indrets s’utilitzen per anar a la Missa del Gall com si fóssin llanternes mentre que en d’altres casos s’encenen després de que es proclami el naixement del Redemptor, a les dotze en punt.
.....

diumenge, 23 de desembre del 2007

poema de Nadal de Josep Carner

Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna'ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.
Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d'aprendre la dansa, la dansa
d'àngels i sants en la nit de Nadal.




Josep Carner

dissabte, 22 de desembre del 2007

Una Tarda Profitosa...

Avui dissabte, a Figueres, està plovent força, però hi ha alguns compromisos, als que no s'hi pot faltar, hem començat la tarda, anant al barri de la presó, on l'associació de veïns, feia una tarda nadalenca pels nens. Primer hi havia un trio de pallassos, que ara no recordo com es deien, que han deleitat als més petits, i als no tant petits, ho han fet molt bé, per sort, ho feien sota dels arcs i allà no ens mullàvem. Quan han acabat l'espectacle infantil, ha arribat el plat fort per la mainada: "HEM FET CAGAR EL TIÓ" com a entrenament per el proper dia 24. El tió (fet per en Dani Cassola) era molt maco, i els ha "cagat"molts juguets a cada nen. Quina il.lusió els ha fet!!!

Després de fer cagar el tió al barri de la presó, hem anat a la Rambla (seguia caient la pluja....) i hem canviat un "demodé" pare noel provinent de cultures d'altres contrades, per un preciós Tió (a la foto de l'esquerra) amb reivindicació de la nostra cultura i tradició catalana, gentilesa dels maulets, els quals intenten amb aquest gest, que no es perdin les tradicions d'aquí. Encara demà diumenge i el dilluns, estaran a la rambla per fer aquests canvis: un pare noel per un tió. (de 6 a 9 del vespre)


Els meus nens cada dia alimenten al tió perquè ens cagui molt de torró i regals. És emocionant veure com cuiden al tió, li diuen coses, per fer-se molt bons amics, i que així els porti més coses. Assagem Nadales per poder-les cantar davant del pessebre, entre cagada i cagada, mentre el tió prepararà més sorpreses.... és una tradició molt fantàstica i emocionant, tant pels nens com per als més grans. Visca el Tió!!!
Tió tió,
caga torró
d'aquell tant bo
pel naixementde
Déu Nostre Senyor.
(popular)

Poema per Nadal de Joan Maragall

La nit de la Puríssima

Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l'infinit,
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa;
l'Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.

La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa,
que l'anima s'encanta
enllà...

Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per aquest blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.
Per la nit de desembre ella davalla,
i l'aire se tempera, i el món calla.

Davalla silenciosa...
Ai, quina nit més blava i més hermosa!
.
.
1897 Joan Maragall

divendres, 21 de desembre del 2007

Frases amagades

Lluminària de carrers i cases

Els carrers i els interiors de les cases apareixen, des de l'inici de l'Advent i fins a final de Nadal il·luminats amb tot tipus de llums. Aquest conjunt de llums encesos per a solemnitzar la festa, són posats especialment en les finestres, balcons i carrers per recrear l'estrella que guià als Reis fins a l'estable on nasqué Jesucrist, alhora que ajuden a anunciar la bona nova. Probablement aquesta tradició de posar lluminària per tot arreu és una evolució d'un costum associat a les antigues festes dedicades al Sol Nou, que es festeijaven amb grans focs. La data assenyalada per encendre la lluminària pública de carrers i places és el primer diumenge d'Advent. En algunes localitats les llums de Nadal són fetes per artistes locals i en d'altres, es solemnitza el dia de l'encesa, fent alguna celebració o acte especial.

Be, tot això seria molt bonic, amb llums que fossin de Nadal, que representessin el Nadal, o simplement fossin tires de llums blanques (com havia sigut sempre) que guiessin als tres reis d'orient....


A Figueres, des de ja fa masses anys, ens posen unes llums dalinianes, que son Horrendes!!! els meus fills, amb algunes s'espanten o els fan por... em diuen... Mama... per què hi ha un monstre que porta ales? i jo ja no se que contestar, perquè si mirem be, el que voldria ser un àngel, ens adonem que s'assembla més a un dimoni, amb cara de pocs amics, que a un angelet celestial... comproveu-ho vosaltres mateixos....


N'hi ha un altre que vol semblar un arbre de Nadal enmig de les cortines de Dalí, i sembla la boca d'algun monstre... voltar aquests dies per Figueres pot acabar essent estressant i aterrador.

Poema de Nadal: El caganer

Un pastoret molt golafre
fent camí cap a Betlem
li ha agafat mal de panxa
i busca una mata impacient.

Un majoral l'apressa
"vinga, vinga, caganer!"
que tot això et passa
per ser massa llaminer.

L'estel que tot ho vigila
se n'adona d'aquest fet
"poso la llum més fluixeta"
li diu a l'angelet

No sigui que algun espieta
descobreixi el pastoret.

Francesca Aubanell

blues per Nadal

Temps d'afartar pobres sense ni cinc per rosegar
parlo d'un temps malmès que no passa de llarg
Temps de poca-soltes, de paròdies i desfalcs
ben desprovist de vènies, brides i repòs.
És un blues.

On ni el bar et somriu, doncs, tot se't torna trist
com un bri de maig enfebrat d'abril
on s'hi filtren pòsits de caves bruts
podrits destapen molts caps de turc
rebent cops i cops amb un somriure sà.

Temps d'hipocresies que no saps com et mantindran
de tants neguits et cansa respirar.
Ben just t'enfadaràs, tens bona edat com per trescar.
Tria't un bon nom que et faci cas.
Tuiïtiu de mena, furtiu quan vol
defuig de bíblies, sants i borinots
d'un fotimer d'amics que a la fi no ho són
És un blues. Blues per Nadal...

Temps de taquicàrdies que enfredolit perd el compàs
és un malson que ets incapaç de rendimir.
On ni ta mare no li pot quedar per tu
gairebé gens de delit
per gronxar-te amb aquell lleig cotxet d'ahir
Tot cantant un blues. Un blues per Nadal

Adrià Puntí.

dimarts, 18 de desembre del 2007

No més números 900...

Acabo de llegir en el bloc de la Martuki, un article molt interessant, i que cal tenir present.´Moltes empreses utilitzen números de tarificació especial 901, 902... per atendre als clients, però aquests números no entren dins de les trucades de tarifa plana, que quasi tothom te contractat, es factura a part. Tots aquests números tenen que estar associats a un número normal i corrent, a la pàgina nomasnumeros900 et diuen a quin número estan associats aquests 901... Val la pena tenir-ho en compte, a la pàgina de la martuki ho explica amb més detall. Alguns exemples:

ADSL TELEFONICA (902 357 000) 91 707 74 60
MERCADONA: (902.350.200) 963. 883328
EL CORTE INGLÉS: (901.122.122) 91.7243699
RENAULT: (902.350.200) 93.4883727
ING: (901.105.115) 91.6349222
LA CAIXA: (902.334.334) 93.4953998
UNICAJA: (902.246.246) 952.076263
BANCO SANTANDER: (902.242.424) 91.7098520
CAJA MADRID: (902.102.010) 91.3349300
LÍNEA DIRECTA902.321.321) 91.8072000
MAPFRE: (902.136.524) 91.5816300
ZURICH: (902.330.533) 93.2671020
TELE 2: (902.998.877) 800.760770
MOTOROLA: (902.202.302) 91.4138993


Ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl!!! Gràcies Marta per la informació

dilluns, 17 de desembre del 2007

Poema de Nadal de Salvador Espriu

Prec de Nadal

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms,
no l'has sentit?
Desperta amb mi,
guia'm la porde caminant,
aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu

els meus nens...

El dissabte passat els meus nens, en Jordi i en Xavi, van fer la representació de Nadal al cole, estàven moníssims, en jordi vestit tot de color vert pistatxo, i en Xavi vermell com un dimoniet. Els grans P-5, ho van fer molt i molt be, això de cantar i ballar, ja ho tenen més per mà que els petits de P-3, per els que era la primera actuació en públic... però també ho van fer molt be, eren graciosissims... en Xavi que és el més petit de la seva classe, seguia molt be les cançons i les dances. S'hi van esforçar molt, és el millor regal que ens podien fer....
En Jordi, és el que porta el cartell que posa "Respecte" i en Xavi, és el rosset que hi ha a baix i que quasi bé el tapa l'ombra. (la foto li he "robat" al meu germà)

divendres, 14 de desembre del 2007

La felicitació de Nadal dels meus Nens



Com alegre campaneta
que no para de tocar
Avuí el meu cor batega
perquè us vull felicitar:
.
Bon Nadal!

Poema de Nadal de Miquel Martí Pol

DESEMBRE


QUAN VE NADAL FEM EL PESSEBRE

AMB RIUS, MUNTANYES DE COLORS,

EL CAGANER, L'ESTRELLA, L'ÀNGEL,

EL NEN, LA MARE I ELS PASTORS,

CANTEM CANÇONS I I MENGEM NEULES,

TAMBÉ TORRONS I ALTRES LLAMINS,

I PER ARRODONIR LES FESTES

QUE OMPLEN DE JOIA GRANS I NINS

ENS ABOQUEM A LES FINESTRES

A ESPERAR ELS REIS QUE VAN VENINT.
.

MIQUEL MARTÍ I POL


.

dijous, 13 de desembre del 2007

El gos empassacalces

Operen d'urgència un gos després d'empassar-se unes calces de la seva propietària.
En Taffy és un gos amb unes aficions més que curioses. Bé, de fet, només en té una: empassar-se la roba íntima de la Sharon, la seva propietària. Tant se val on l'amagui, que en Taffy sempre la troba i, apa, cap a dins. Ens trobem, per tant, davant d'una clara patologia antinatura que acabat de mala manera: al quiròfan!!! Sí, en Taffy es trobava tan malament que el van portar d'urgència al veterinari que el va haver d'operar per eliminar les calces de l'interior del seu organisme. Tot i que normalment aquestes ingestes poc afortunades són eliminades de forma natural per l'organisme, no ha estat el cas en aquesta ocasió, però sí en les anteriors. El fet és que en Taffy ja s'havia empassat trenta mitges, deu calces, quinze parells de sabates i el clauer del cotxe. Taffy, tio, les calces i les mitges te les has de posar, no menjar, segur que estaries preciosa :P (3xl.net)

Consum desmesurat per Nadal...

com cada any, ja fa dies, que tots els anuncis (o quasi tots) que veiem, ens inciten a consumir i consumir, comprar i comprar... Realment necessitem consumir més aquests dies? els nostres fills necessiten tants juguets? Hem de menjar el triple? sembla que si!!!... us deixo alguns consells per fer un consum responsable....

Què és el consum responsable?
El consum de productes i serveis és un dels trets característics de totes les societats. Però la tendència al consum excessiu i inconscient té com a conseqüències que acumulem productes innecessaris, que degradem el medi i que impulsem una mena de comerç que no respecta les relacions equitables entre el nord i el sud.
Com a resposta individual o col·lectiva al consumisme desmesurat de les societats occidentals han nascut iniciatives ciutadanes que promouen un consum responsable i ètic basat en la sostenibilitat i en el respecte a la justícia social i el medi.
Consum responsable vol dir
-Ésser conscient de les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de les nostres compres.
-Saber què hi ha darrere dels productes que consumim.
-Reflexionar abans d'adquirir qualsevol cosa i fer un ús racional dels serveis que tenim a disposició.
-Comprar només quan ho necessitem.
-Reciclar tant com puguem
-Racionalitzar l'ús de l'aigua i l'electricitat domèstiques
-Consumir productes de l'agricultura biològica.
- I regir-nos també per un criteri de proximitat: com més a prop s'hagi produït o elaborat el bé de consum, més fomentarem l'economia local i s'haurà fet servir menys energia contaminant per a fer-nos arribar el producte.
També en forma part practicar formes de turisme que no tinguin impacte negatiu en la societat receptora.
Aquestes són algunes de les bones pràctiques associades al consum responsable. (jove.cat)

Podem, si més no, Intentar-ho!!!

dilluns, 10 de desembre del 2007

Per Molts Anys Xavi.



Avuí el meu petit fa 3 anyets. Fa 3 anys que en Xavi va decidir (després d'unes quantes contraccions) sortir de dins de la mama, i ampliar així la familia (Papa: Blade07, Jordi: El racó dels nens). És un bitxo molt carinyòs, entremeliat i molt "pilota". És l'alegria de la casa juntament amb el seu germà Jordi.





Un PETONÀS XAVI, I PER MOLTS ANYS.
JA EN TENS 3

l'arbre de Nadal

Publicat per els nens de la casa diumenge, 9 / desembre / 2007

L’arbre de Nadal és un objecte de decoració típica del Nadal. Sol ser una conífera de fulla perenne. Es decora amb elements nadalencs com a boles, llums, figuretes i llaços.

Vols guarnir l'Arbre de nadal? només tens que posar les boles, garlandes i demés en el seu lloc corresponent, fixan-te bé en les mides...

Vols guarnir l'Arbre de nadal? només tens que posar les boles, garlandes i demés en el seu lloc corresponent, fixan-te bé en les mides...



Història

Quan els primers cristians varen arribar al nord d'Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven l’aniversari d’un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristià. Aquest arbre simbolitzava l’arbre de l'Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel, Asgard i el Valhalla; i a les arrels més fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.

Sant Bonifaci, evangelitzador alemany, davant la mirada dels germans, agafà una destral i tallà l’arbre (el Diví Isdrasil); i en el seu lloc va planta un pi, símbol de l’amor perenne de Déu, i l’adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesucrist com la llum del món. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.

Significat cristià

L’arbre mateix recorda l’arbre del Paradís, dels fruits del qual varen menjar Adam i Eva, i d'on va venir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promès per la reconciliació. La forma triangular de l’arbre (per ser generalment una conífera), representa la Santíssima Trinitat. Els adorns simbolitzen les dondes de Déu als homes, mentre que l’estrella representa la de Betlem. Ja que l’arbre deu ser perenne, representa la vida eterna.

L’arbre mateix recorda a l’arbre del Paradís dels fruits del qual van menjar Adam i Eva, i d'on va sorgir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promès per a la reconciliació. La forma triangular de l’arbre (per ser generalment una conífera), representa a la Santíssima Trinitat. Els adorns simbolitzen els dons de Déu als homes, mentre que l’estrella representa a la de Betlem. Ja que l’arbre ha de ser perenne, representa a la vida eterna.

divendres, 7 de desembre del 2007

Poema de Nadal

Poema de Nadal de Joan Maragall


Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
prò al cor de la nit d’hivern
se bada la Bona Nova
i al punt de la mitjanit
tot aucell ha refilat,
i tota l’herba ha florit
i Jesús és nat!
Joan Maragall

.



El Caganer...

EL CAGANER


És la figura més característica de los pessebres de Catalunya i comença a ser coneguda, de mica en mica a tot el mon. Presenta variades tipologies: reis, pare Noel, pastors, jugadors de futbol, polítics…, tots ells realitzant la mateixa acció defecadora. En general es situa, en una zona allunyada del pessebre, darrera d’una arbre o casa…. Tradicionalment es construïen d’argil.la, però últimament ja se’n troben de plàstic (menys fràgils i econòmiques). Els Caganers apareixen en els pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars fins al s.XIX. .
Què significa? Molt senzill: adobaven la terra i proporcionaven prosperitat per l’any que tenia que entrar. A part de tot això, els caganers diuen molt del sentit de l’humor que tenim els catalans. Podríem dir, que després de Sant Jordi, el caganer, és la figura més emblemàtica de la mitologia catalana. No ens hem d’oblidar que això de “cagar” també ho fem en un altre costum nadalenc el "Caga Tió". On el tronc de l’arbre simbolitza la natura adormida durant l’hivern, però al colpejar-lo amb el bastó, “defeca” per abonar de nou la terra i reiniciar el cicle vital de la Natura.

dimecres, 5 de desembre del 2007

El Pessebre

Seguim repassant les tradicions nadalenques, en aquest cas, El pessebre, que no hauria de faltar a cap llar, tant si s'es creient com si no. És una representació del que es celebra per Nadal...

Què és el PESSEBRE?
És la representació del naixement de Jesús que se sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d’una manera vivent ja en figures plàstiques. Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal i a la primera escenificació que en féu Francesc d'Assís a Greccio (1223). La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes. El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d'Arnolfo di Cambio. El pessebre va sortir de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del s XV. Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, es difongué per la Península Ibèrica, i molt especialment a Catalunya. Les figures, de grans proporcions en el pessebre dins les esglésies, eren de fusta o de terra cuita, sovint obra d’escultors famosos. La tradició popular, difosa a Catalunya, col•loca les figures essencials (la Mare de Déu, l’Infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els adorants —pastors i reis—, l’àngel anunciador, etc) enmig d’un paisatge construït, tradicionalment, amb trossos de suro, molsa, etc.
Durant aquestes dates, prèvies al Nadal, sobretot si hi ha infants a la casa, és un bon moment, per fer en família un pessebre. No ha de ser ni molt gran, ni espectacular, a casa el fem amb figuretes de plàstic (menys perilloses pels nens), i representem camps, llacs, muntanyes (ara venen un paper que va molt be per fer-les)… una mica de tot, però sobretot no falta el naixement, i els Tres Reis d’orient, que cada dia, es mouen una mica en el seu recorregut, per arribar el dia 5 de gener fins a la cova per portar els presents al nen Jesús.
Intentem de no perdre les tradicions!!!

dimarts, 4 de desembre del 2007

el Tió

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons
Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra
D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve
A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en
el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.


dilluns, 3 de desembre del 2007

Jo vull un Nadal Tradicional

Començo a estar cansada, de les importacions forçoses de festivitats, A Catalunya, tenim les nostres pròpies maneres de celebrar les festes!!! Tots Sants o Halloween? Raïms o rellotge? La Mona o ous pintats? Tió o Pare noel?....
Sobretot les festivitats, en les que els protagonistes son els nens... no emboliquem la troca!!! A casa de tota la vida, s’ha fet cagar el tió, i hem anat a cantar nadales davant del pessebre abans de tornar a provar si cagava més el tió... no és més bonic això per la mainada... la il·lusió, les cançons, el misteri... que no pas esperar a que un senyor panxut, que ve d’algun lloc, volant pel cel en un carruatge tirat per rens, ens deixi, sense més, regals dins d’un mitjó, o a sota de l’arbre?... Això de deixar regals a la nit, d’amagatotis, ja ho faran els tres reis mags que ja fa temps que han emprés el seu viatge des d’orient, com fa ja 2000 anys que estan fent?
Faig la meva reivindicació!!! Vull El tió, el Pessebre, les nadales, i els Reis d’orient... Estic cansada de veure com un senyor vermell panxut (que originàriament era verd, però els senyors de la Coca-Cola van pintar de vermell), que és tradicional d’altres països, no d’aquí, està per tot arreu, creant confusió als nostres infants, que no acaben d’entendre, per què a uns ens porta regals, torrons i tortells, un tronc amb barretina al qual hem estat alimentant durant dies... i a altres nens, un senyor panxut, amb colesterol, que les modes, ens han fet importar....
Si comencem a perdre, per comoditat o modes, les nostres tradicions, com acabarem???
També em vull queixar, dels horribles llums dalinians que des de fa anys ens pengen a Figueres... és molt més nadalenc, unes simples bombetes blanques que vagin de costat a costat del carrer!!!! Les llumetes aquestes d’inspiració daliniana, no son de Nadal ni son res, a part de ser lletges i algunes de mal gust (com per exemple, una que voldria semblar un àngel, i s’assembla més a un ensurt que a res més).

Diario de Viaje en tren

Aquest és el blog d'en magoo, un bon amic, que ens explica cada dia, la feixuga tasca, de tenir que agafar el tren per anar a treballar, sabent que alguna cosa passarà. Ell com tants altres ( fins fa uns 15 dies ,la meva cosina també ho feia), cada dia al matí, ben d'hora, agafen el tren a l'estació de Figueres, i es disposen a fer un llarg i pesat trajecte fins a Barcelona, per anar a treballar. En el cas d'en Magoo, jo me n'alegro que hagi pres la decisió de quedar-se a Figueres i anar cada dia a treballar a barna. Tenien la intenció de marxar i anar a buscar alguna població a prop del lloc de treball, però, Què farien els meus nens sense el seu inseparable amic Joan?...

En el blog de Diario de Viaje en Tren, ens explica cada dia les aventures i desventures que poden arribar a passar-te un dia qualsevol per anar a la feina. No te desperdici, llegir els relats que ens va explicant, fan fins i tot, somriure al que ho llegeix, ja que semblen històries increibles....

si voleu visitar el blog.... http://trendiario.blogspot.com/

 
Elegant de BlogMundi