dimecres, 28 de novembre del 2007

EL POEMA DE LA NOVA CAMPANYA DE REPSOL...

Ahir abans de les noticies del temps a TV3, vaig veure la nova campanya de repsol, i em va agradar molt el que deien, us deixo aqui el poema "IF" de Rudyard Kipling,...

Si...

Si pots mantenir el cap sobre les espatlles
quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa,
Si confies en tu mateix encara que tothom dubti de tu,
però tot i això tens en compte els dubtes aliens;
Si pots somiar i no fer-te esclau dels somnis;
Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta;
Si topes amb Triomf i Derrota en el teu camí
i tractes de la mateixa manera a tots dos impostors,
Si pots fer un munt amb totes les teves victòries
Si pots llançar-les al capritx de l'atzar, i perdre,
i tornar a començar de cap i de nou
sense que et surti dels llavis una queixa;
Si assoleixes que el tremp i el cor et siguin fidel company
i resisteixes encara que et minvin les forces
amb l'única ajuda de la voluntat, que diu: “Endavant!”
Si pots parlar amb multituds matenint la virtut,
i si encara anant al costat dels reis conserves la senzillesa,
Si no et poden ferir ni amics ni enemics,
Si tothom et reclama i ningú et necessita;
Si pots omplir un implacable minut
amb seixanta segons de combat ferotge,
teva és la Terra i els seus fruits cobejats,
I, encara més: seràs un Home, fill meu!
Rudyard Kipling


si vols veure l'anunci, clicka aqui.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Caos Dalinià (blade07)


Copio literalment post que en blade ha fet. A part d'estar-hi competament d'acord, encara crec que ha sigut força suau...

Conciutadans i visitans de Figueres,
Figueres és un caos Dalinià, concretament la circulació viaria. Desprès una llarga jornada laboral estic a casa, els nens ja dormen i jo faig el cigarret davant de la pantalla de l´ordinador. Teoricament ja he reflexionat i estic calmat dels nervis que pateixo cada dia per anar treballar, portar els nens a escola o comprar. Aclaro que necessito el cotxe, moto o furgona per desplaçar-me i que faig molts dels encàrregs a peu, no sóc ecologista però si que m´agrada rentabilitzar el poc temps de que disposo.
Anem per feina, Figueres d´un temps ençà ha esdevingut una odisea circulatoria, carrers tallats, obres, camions de neteja viaria, trailers...
Hi ha vegades que no sé tornar a la botiga perquè els talls em fan donar voltes i voltes. Els "pobres" treballadors s´escusen dient que estan treballant i si volem millores a la ciutat o pisos ells son un mal menor....:"Niño!! yo ya trebajava quando tu colgabas de los hue....," solen respondre. Els figuerencs hauriem de respondre:" Nossaltres ja estem treballant o arribarem a la feina tard!!!"
Creieu que és necessari fer la recollida de vidre o cartró, descarregar materials de construcció a les hores crítiques, hores que la resta dels mortals anem a treballar o portem els nens a l´escola.....PLANIFIQUEM!!! Tots podem conviure!!!!
Avui, els meus organs genitals no han donat per més, he portat els nens al cole, els dos carres habituals tallats, la tercera opció em fa perdre 10 minuts i la quarta segur que més de 20 minuts,-vol dir sortir de Figueres per tornar entrar per una altra punta.- Com és habitual el caos per aparcar...., aconsegueixo deixar els nens a les 8.55h i sorpresa per anar a la feina dos opcions: una relativament ràpida i una que em suposa fer una volta pel cinturó o per la ronda 18 minuts com a mínim. Trio la primera, camions descarregant, màquines, tanques i redireccionat a la segona opció!! Aclareixo que una simple instància a la policia local indicant el motiu, carrer i hora del tall queda concedit, dubto que es pugui tancar tota una illeta de carrers perquè si, els talls son per descarregar, moure maquinotes i varis... ells tenen el poder. Ningú ho controla, NO ES CONTROLA quins carrers tenen dret de tallar, a quines hores ho fan, i ningú sap per on ha de passar i quines son les rutes alternatives, tot es transforma amb culs de sac!!!, trampes mortals pels soferts ciutadants. Per cert, voreres?¿ tambè tallades que fan els pobres pares i mares amb cotxet, la gent amb cadira de rodes o simplement la gent amb poca mobilitat!!!!
Figueres´sempre ha sigut un caos circulatori però, ja n´hi ha prou!!!! Estem emprenyats, arribem tard a treballar, saps quan et trobaràs una tanca que farà perdre 20 minuts per tornar la teva ruta inicial, donant voltes i voltes!!!!

dilluns, 26 de novembre del 2007

Anunci de wilkinson (molt bo)



El meu germà, m'ha enviat aquest anunci, que a part d'estar molt currat, és molt divertit...

dijous, 22 de novembre del 2007

El meu germà és un campió



Un dels blogs del meu germà, en Quim, el de Cacera a Castelló, a part de sortir als diaris, ara també surt a les noticies. Ets un crack!!!


19/10/2007
LOS CAZADORES PIDEN UNA MUNICIÓN ALTERNATIVA AL PLOMO
La Asociación de Cazadores de Castelló d'Empúries reclama una munición alternativa al plomo, que no pueden utilizar en los parques naturales, que sea más segura, eficaz y económica que la de acero, que están obligados a utilizar en estas zonas.
El Parque Natural de Els Aiguamolls de l'Empordà se ha acogido a las normas de caza para las zonas Ramsar, en las que se establece que los cazadores deben desarrollar su actividad con una munición alternativa al plomo.Esta normativa no gusta demasiado a los cazadores, ya que en la actualidad "no existe una munición eficaz y segura", ha indicado uno de los miembros de la asociación de Caza de Castelló d'Empúries, Quim Torres.Según este cazador, uno de los peligros que comporta utilizar munición de acero "es la posibilidad de que el proyectil rebote cuando se dispara un tiro a poca distancia, a parte de la reducida efectividad a la hora de acabar con la pieza, ya que si no se toca una parte vital, el animal queda mal herido, sufre y se escapa y acaba muriendo".Los cazadores han solicitado que "la administración se implique para que los animales no sufran los inconvenientes de usar este tipo de munición alternativa, y para que ésta no se convierta en un peligro para el cazador".Otro de los inconvenientes es el económico, ya que las municiones de acero son más costosas que las de plomo.Si una caja de cartuchos de plomo vale 4 euros, las de acero cuestan entre 6 y 10 euros, y además no todas las escopetas admiten este tipo de municiones, han afirmado los cazadores.

divendres, 16 de novembre del 2007

Els Anglesos estan Sonats!!!

Les lleis britàniques més absurdes
Sabies que està prohibit asseure's en un escó del Parlament d'Anglaterra si portes una armadura posada?
No només això, sinó que també està prohibit morir-se al Parlament (et detindrien si ho fessis). I així, totes les bestieses més absurdes que encara estan vigents en algunes lleis angleses absolutament passades i friquis. Una televisió anglesa, la UKTV Gold, s'ha encarregat de fer un rànquing de les més absurdes amb els vots dels seus espectadors. Dalt de la classificació també hi trobem que les dones embarassades poden fer pipí en el casc d'un policia o que les dones que treballen en una botiga de peixos tropicals de Liverpool poden anar a la feina ensenyant els pits.
També hi destaquen un parell de lleis relacionades amb els escocesos. Una diu que està permès matar un escocès en els murs de l'antiga ciutat de York sempre que porti un arc i fletxes, i l'altra diu que tots els escocesos tenen l'obligació d'obrir la porta de casa seva a qualsevol que tingui una necessitat urgent (suposem que de beure tanta cervesa com els seguidors dels Rangers).




noticia del 3xl.net

Vuelos baratos. es

La gent de zync.es, m’han demanat un altre anàlisi, aquest cop, he d’analitzar i donar el meu parer sobre la web de www.vuelosbaratos.es (si clickes et redirecciono a la pàgina en qüestió.). Aquest cop, millor no m’ho podien posar, donat que s’apropen les tant desitjades vacances de Nadal i cap d’any, i tinc que buscar algun lloc per anar a evadir-me uns dies.
La pàgina web en qüestió, a primer cop d’ull, ja m’agrada, sembla senzilla. Faig la prova... s’ha de posar l’aeroport des del que vols sortir, només posant les primeres lletres... s’obre un desplegable que et deixa triar el que vols. S’ha de posar després on vols anar, i per el mateix procediment, s’obre un altre desplegable. Poses les dates de sortida i de tornada, tries quants adults, nens i bebès volen viatjar, i buscar... així de fàcil. A continuació, fa una exhaustiva recerca amb moltes companyies i agències, i et dona els resultats amb els preus, companyia aèria, horaris i quina agència de viatges te aquesta oferta. El que trobo molt i molt interessant, és, si per casualitat no tens unes dates concretes de vacances, i simplement vols saber quan és més econòmic anar a la destinació que vols, tens la opció de “calendario de ofertas”, això si que m’agrada, a vegades marxar uns dies abans o després pot suposar un estalvi més que generós. A la opció que he posat (sortida des de Girona per anar a Roma... que em van quedar moltes coses per veure...) em posa un gràfic amb la mitjana del preu que costa viatjar per mes, si seleccionem un més, fantàstic... surt una llista de dues,amb preus horaris... i tries el que més convingui....
A la mateixa web, també hi ha el comparador d’hotels.... genial, ben especificat... aquesta pàgina és ideal per no perdre el temps!!! Pots preparar la teva “Escapada” o vacances a mida!!! Sense tenir que perdre temps anant a fer cua a l’agència de viatges, que sembla que els molestis quan els dius “i si marxo un parell de dies abans... que em costaria? “, aquí ningú es molesta, per mirar preus... al contrari, t’ho posen fàcil per trobar el que més s’ajusta.... i de forma molt fàcil. Ah, també hi tenim la nostra versió de la pàgina en Català.
Com a conclusió: jo guardo aquesta pàgina de busca de vols barats i d’hotels, a la part alta dels meus favorits. Recomano a tots els que ens agrada molt viatjar, com a primera opció visitar la pàgina de vuelos baratos (i deixar de complicar-nos la vida). A volar!!!!






Aquest és un anàlisi patrocinat
.

dijous, 15 de novembre del 2007

Fitxes de bolets: Rovelló

Lactarius Rovelló, pinetell
Castellà: Nízcalo, níscalo; gallec: Fungo de mufia; basc: Esnegorri; frances: Lactaire delicieux;italià: Lepacendro buono; angles: Milky agaric; alemany: Echter Reizker, Kiefern-Blutreizker.

Quan arriba la tardor, a les nostres pinedes es troba un carn suau i regust amargant
dels bolets més preuats de casa nostra, el rovelló o pinetell, que com indica el seu nom científic és considerat un bolet deliciós. Això fa que sigui un dels més buscats pels boletaires, tant per al consum particular com pera la seva comercialització. La seva semblança amb Lactarius sanguifuus, el rovelló per excel·lència, i el fet que comparteixen habitat i temporada de fructificació, fan que en moltes ocasions la seva recollida i comercialització es dugui a terme conjuntament i, fins i tot, es puguin trobar barrejats als mercats. Ambdós, són excel·lents comestibles, tot i que la qualitat del segon es considera una mica superior.
E1 rovelló o pinetell és un bolet molt comú des de finals d’estiu i durant tota la tardor en els nostres boscos de coníferes. Es troba principalment sota pins, mig amagats entre el sotabosc i la pinassa. El seu barret és bombat quan l’exemplar és jove, i es va aplanant i deprimint pel centre amb el temps. El marge és cargolat cap a la part inferior, encara que en exemplars adults pot no ser així. La superfície del barret és llisa, lluent i més o menys lubrificada. El barret pot tenir una tonalitat que va del vermell clar fins al taronja pàl·lid, i presenta zones de coloració més intenses i, en envellir, taques verdes. La mida aproximada del seu diàmetre és de 3-10 cm. Les lamines estan densament disposades i baixen fins a la cama (decurrents). Són de color ataronjat pàl·lid, un pèl groguenc, amb taques verdes disperses que apareixen en envellir o bé s6n produïdes per petites ferides. La cama és curta, cilíndrica i robusta, amb d’interior buit en els exemplars adults, del mateix color que el barret i amb la superfície coberta de petites fossetes de color més fosc.
Llet de color pastanaga. La carn és ferma, de color taronja molt pàl·lid, gairebé blanca en el centre, deixa anar un làtex de color taronja molt intens, que recorda al de la pastanaga, i no varia el seu aspecte en contacte amb L’aire. E1 sabor de la carn és suau i deixa un regust una mica amargant al final. La seva olor és irrellevant. El color de L’esporada és semblant al color de les Làmines: groguenc-ocraci pàl·lid.
Les espores tenen forma el·lipsoïdal i són una mica arrodonides, amb berrugues, cobertes d’un reticle i sense porus germinatiu. Les seves mides s6n 7-9 x 6.7 pm.De fàcil confusió amb altres rovellons. La confusi6 es pot donar amb altres rovellons comestibles; és a dir, tots aquells que produeixen làtex de tonalitats vermelloses que poden arribar al taronja. De fet, és força comú trobar-los barrejats als mercats. Es pot confondre principalment amb el preuat L. sanguifluus, que produeix làtex de color vermell-vinós; amb el L. quieticolor de color més apagats i de qualitat inferior, i amb el L. saImonieuior, que ereix sota avets. No confondre’l amb el Rovelló de cabra.


.


dimarts, 13 de novembre del 2007

fitxes de Bolets: Camagroc

Camagroc, rossinyolic
Altres noms científics: Cantbarellus xantbopus (Pers.) Dub.
Castellà Rebozuelo anaranjado; gallec: Trornpeta dourada; basc: Saltsa-perretxiko hori;francès: Chanterelle jaunatre; alemany: Starkriechender Leistling, Gelbsteiliger L.

El seu nom popular fa una referència clara a la característica mes definitòria d’aquest bolet: la coloració vistosa de la seva carn. Malgrat el seu llampant color de groc a groc ataronjat, el camagroc és fa difícil de detectar, perquè es tracta d’un bolet fràgil i petit que creix entre molses i fulles seques, amb les quals se’n pot confondre el barret. Camagrocs, també dits rossinyolics o rossinyols de pi, i és bo no desaprofitar-ne cap exemplar, perquè són molt preuats a la cuina de casa nostra.
El camagroc acostuma a viure en boscos de coníferes, en zones ombrívoles amb una elevada humitat. Creix sobre sòls basics des de l’agost fins al novembre, i normalment
ho fa formant grans grups, per la qual cosa pot ser localment abundant.
D’aspecte fràgil
El seu barret, membranós i d’aspecte fràgil, per la part superior és de color bru però amb tonalitats groguenques al marge. És profundament umbilicat; és a dir, presenta una depressió molt evident al centre que quan el bolet envelleix pot arribar fins al peu. El marge és irregularment ondulat i lleument cargolat cap a l'interior. La superfície del barret té unes fines esquames fibril·loses que poden ser més fosques que la resta del barret. El diàmetre mesura de 2 a 6 cm.
En la seva part inferior és on es troba l'himeni (la part fèrtil), que presenta una coloració de groc a groc rosat pàl·lid. L'himeni esta solcat per una mena de plecs o venes planes que s’estenen clarament per la cama. El peu, de color groc o groc ataronjat molt viu, és buit per dins i té una superfície llisa i molt fràgil. La carn és de color groguenc pàl·lid. Color és notablement afruitada, semblant a la de les Prunes. L’esporada és de color groc crema. Les espores són llises, amples i el·lipsoïdals, i tenen una mida de 9,511 x 7-8 pm.
Un excel·lent comestible
El camagroc o rossinyolic esta considerat un excel·lent comestible, gràcies a la seva textura especial i a l’aroma que desprèn. Aquestes propietats fan que s’usi fins i tot per a l’elaboració de postres.
Donades les seves dimensions reduïdes i la dificultat que això representa a l’hora de recollir-lo en grans quantitats, el seu preu al mercat és considerablement elevat. Un dels seus grans avantatges és que no es corca i es pot assecar amb facilitat, cosa que permet conservar-lo per cuinar-lo fora de temporada.

.

.



Nou volkswagen polo bluemotion

Aquest anàlisi me l’han demanat la gent de zinc.es. He de parlar del nou volkswagen polo, l’anterior m’agradava molt, però aquest, com és lògic, és més modern, i amb moltes novetats. El polo, és un cotxe que te una mida relativament bona, per intentar trobar aparcament la les ciutats (a Figueres cada dia està pitjor tot el que sigui tema de mobilitat amb cotxe, i això que no és una gran ciutat).
Entrem en matèria, la campanya que ha engegat volkswagen s’anomena “Bosque Bluemotion”, i em preguntava que vol dir això de blue motion i bosque?, a la web, m’ho han explicat molt be, la tecnologia que utilitzen està estudiada per estalviar combustible i per tant ser més respectuosa amb el medi ambient, però sense perdre allò que a tots els que conduïm ens agrada... i això ho han aconseguit, fent que el cotxe sigui aerodinàmicament eficient, fent que l’aire llisqui amb el menor esforç, per tant trobant menys resistència, amb uns pneumàtics, una relació de canvis optimitzada i modificacions al motor. Amb tot això s’aconsegueixen menys emissions de CO2 i contaminen menys.
El nou polo blue motion consumeix poquíssim (m’estic plantejant fer un canvi de cotxe...) només 3.8 litres als 100 Km i de CO2 només emet 99 gr per Km (que comparat amb la mitjana dels cotxes que és de cada 5 litres de gasolina generen uns 9 kilos de diòxid de carboni), el polo bluemotion respecta més que altres cotxes el nostre entorn.
Parlem de l’estètica del cotxe en qüestió, per el meu gust, te unes línees fines, suaus i agradables a la vista, i està molt ben equipat, amb elevador elèctrics de vidres davanters, tancaments centralitzats, aire condicionat, aleró posterior, seients davanters ajustables en alçada, direcció assistida, radio CD, els seients del darrera son abatibles... i en seguretat, sistema de frenada ABS i airbags laterals,.
El vw polo bluemotion 1.4 TDI DPF surt amb 80 cv, canvi de 5 velocitats, consum molt reduït, l’acceleració de 0 a 100 en 12 segons i des de només 17540 euros. Les mides del cotxe (molt interessants per els que sempre estem buscant aparcament) llarg 3916 ample 1650 i alt 1467.
A part de tot això, porta de sèrie també 17 arbres. Si, si, disset arbres que plantaran a travers de la fundació +árboles. Son els arbres necessaris per compensar el CO2 que emetrà el cotxe en els seus primers cinquanta mil kilómetres. La iniciativa esta bé, no?
No us oblideu de visitar la pàgina.

Aquest escrit és un anàlisi patrocinat.

dilluns, 12 de novembre del 2007

Fitxa de Bolets: NEGRITO, FREDOLIC; NEGRET

Durant les tardors fredes, als matins és molt freqüent trobar un bonic paisatge blanc, amb una fina capa de gebre que recobreix els camps. Les davallades temperatura nocturnes que causen aquestes gebrades generen les condicions òptimes perquè fongs corn el fredolic fructifiquin. De fet, el seu nom popular ja dóna una idea que existeix un lligam entre aquest bolet i les baixes temperatures. La resta de noms que se li atorguen, en canvi, fan referència al color fosc del seu barret, pràcticament negre. Així, durant la tardor i fins a l’arribada de les primeres glaçades, el fredolic, negret o brunet és fàcil de trobar a les pinedes de casa nostra. Tricholoma terreum creix sota pins, normalment formant grups nombrosos, i, més rarament, sota estepes (Cistus). És un bolet indiferent a la naturalesa del sòl, que fructifica entre els mesos de setembre i de gener, encara que és més abundant a finals de la tardor, abans que arribin les primeres glaçades.
El barret pot arribar a mesurar 8 cm de diàmetre, tot i que les mides habituals són de 3 a 5 cm; és una mica convex de bon principi, amb una protuberància o umbó al centre que gairebé sempre es manté en la maduresa, encara que alguns exemplars poden no presentar-lo.
Superfície finament esquamosa i de color gris fosc
La superfície del barret és seca i esta recoberta per petites esquames de color gris. El barret generalment és de color, gris fosc, gairebé negre al centre i una mica més clar vers el marge, encara que també es troben exemplars de color gris clar. Les lamines estan una mica separades i són molt sinuades (tenen una depressió en arribar al peu); el seu color és molt més pàl·lid que el del barret, d’una tonalitat blanc grisosa característica. La cama és llarga, cilíndrica, més estreta a la base i generalment llisa. De vegades es poden arribar a diferenciar restes de cortina sobre la cama, poc evidents i que aviat desapareixen. La carn del fredolic és molt fràgil i trencadissa, de color gris. L’olor que desprèn és neutra; el sabor no és remarcable.
El color de l’esporada és blanc, no amiloide, característica comuna a tot el gènere. Les espores són llises, no tenen porus germinatiu i mesuren 5-8 x 4-5 pm.


Confusió perillosa amb el fredolic bord
Dins del gènere Tricholoma existeixen algunes especies tòxiques que cal saber diferenciar de les comestibles. T. terreum es caracteritza per no tenir olor de farina i per la coloració gris blanquinosa de les seves lamines. La confusió amb T. pardinum, tòxic, és poc probable, ja que se'n diferencia pel seu port, molt més robust que el fredolic, la carn poc fràgil i amb olor de farina, les esquames del barret més destacades i per viure en llocs elevats, sobre- tot a les avetoses. T. virgatum també és una mica tòxic i es reconeix perquè la superfície del barret és llisa i perquè té un sabor molt picant.
Tricholoma terreum ISchaeff.: Fr.) P. Kumm. Fredolic, negret, brunet Castellà Ratón, negrilla; basc: Ziza arre; frances: Petit gris; Italià Cavarese;

Un altre diumenge de bolets...



Com els últims diumenges, intentem anar de "missió impossible": anar a caçar bolets... decidim canviar de lloc... però sense sortir de l'Empordà, com que fa fred, volem provar sort, i anar a fer un cop d'ull i intentar trobar "negritos", quan arribem al lloc on sabem d'altres anys que se n'hi fan... busquem... i no veiem res... però tot d'una... això sembla... "Jordi, vine aquí, que n'he trobat un..." i després d'aquest un, en va venir un altre, i un altre, i un altre... fins qie vam tenir que anar al cotxe a buidar els cistells, els meus nens, en Jordi jr. i en Xavi, van ajudar molt, portàven els cistells i intentàven no trepitjar sense mirar (dic intentàven, perquè algun bolet van esclafar), en total, vam estar-hi una horeta i vam fer un parell de kilets ben bons de negritos o fredolics. També vam trobar tres llenegues, potes de perdiu, mollerics i 1 pinetell (només un, però molt molsudet i tendre). Nosaltres que ens pensavem tornar cap a casa amb les mans buides... (quina feinada al vespre per netejar tots els bolets!!!)

dimecres, 7 de novembre del 2007

Fotografies Divertides...

Funny Images

col.lecció d'imatges molt interessants, n'hi ha que sorprenen. molt bones.
From:
weblover,

Pintura sobre el cos

From: soclarale,



fantastica coleccio de cossos pintats, una veritable obra d'art. n'hi ha alguns de millor que d'altres, però val la pena mirar-los

dilluns, 5 de novembre del 2007

Grups Catalans amb Blog

Els grups de música han vist que Internet no només és un mercat sinó també un espai per acostar-se als seguidors. És per això que molts grups han optat per tenir un contacte més directe amb els fans a través dels blocs.

Els avantatges del bloc respecte de la pàgina web són diversos. Els blocs permeten una relació més propera amb els seguidors, i ofereixen una versatilitat a l'hora d'actualitzar-los que trenca l'encarcarament habitual de les webs oficials, de caire més informatiu i no tant dinàmic. I és que precisament el dinamisme, el constant canvi, és una de les essències del bloc. De fet, un bloc es pot modificar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, sense necessitat de l'assessorament o la intervenció d'un tècnic i amb unes poques nocions informàtiques molt bàsiques.
Hores d'ara, uns quants músics catalans de referència ja s'han apuntat als blocs. Respecte dels grups La Carrau, Pirat's Sound Sistema, Relk, Xazzar i Obrint Pas, i els cantants Gerard Quintana, Carles Belda, Quimi Portet, Cesk Freixas i Francesc Ribera 'Titot' són alguns dels que, a través dels blocs, expliquen anècdotes de les gires, parlen del seu estat d'ànim o opinen sobre temes d'actualitat, per exemple.
Hi ha una variant els blocs, els fotoblocs, on solistes i grups publiquen les seves instantànies, com ara Miqui Puig, Che Sudaka, Antònia Font i Pere Espinosa. Sense comptar els centenars de fans que omplen la xarxa amb espais dedicats als seus artistes favorits.
jove.cat

divendres, 2 de novembre del 2007

concentració harley davidson als peus dels pirineus...



El primer que surt en el video és en Dubby, els caps de setmana es transforma... de dilluns a diventres, ve a treballar amb pantalons de pinces i camisa... tot un senyor, els caps de setmana es vesteix de cuir... harley davidson... i de ruta amb els jokers...

El conte que no ens van explicar...

Aquest és el conte més curt i més bonic que hauràs llegit durant tota la teva vida.:

Hi havia una vegada, una noieta, que li va preguntar a un noi si es volia casar amb ella.

El noiet li digué "NO".

I la noieta visquè feliç per sempre, sense tenir que rentar, cuinar ni planxar per ningú, sortint amb les amigues, i tirant-se a qui li donava la gana, gastant els seus diners per a ella mateixa i sense treball extra.


**FI**






El problema és...que Quan érem petites... ningú no ens va explicar aquest conte i, ... Ens van FOTRE!!!! AMB EL PRÍNCEP BLAU DELS COLLONS!!!!

 
Elegant de BlogMundi