dimecres, 8 d’octubre de 2008

Fitxa de Bolets: Reig o Ou de Reig

En els marges de camins i zones esclarides dins dels boscos de sureres, alzines o roures, es troba un dels fongs més reconeguts a casa nostra. El reig és un bolet relativament carnós i corpulent, d'un vistós color taronja i guarnit amb una volva membranosa de color blanc. També se l'anomena ou de reig quan es troba en estat juvenil, ja que aleshores presenta l'aspecte d'un ou dur que més endavant esclatarà, posant-ne el rovell al descobert. El reig és una de les especies més valorades des del punt de vista gastronòmic tant per la textura agradable de la seva carn com pel seu gust i aroma suaus i fragants. És per això que va ser el bolet preferit dels cèsars romans.
El reig és una espècie que sol aparèixer en sòls àcids, des de la costa fins a mitja muntanya. Pel fet que es tracta d'un bolet micorízic, ho fa sempre en boscos, especialment suredes, i també en alzinars, rouredes i fagedes, encara que, en aquest últim cas, molt més rarament. És relativament freqüent i és un bolet més aviat primerenc, ja que fructifica des de final d'estiu fins a principi de la tardor, essent més abundant al mes de setembre. La fructificació del reig s'inicia amb la fase d'ou, en que és robust, massís i més ample de la part superior. Progressivament, el bolet va creixent, la coberta es trenca i apareix el barret vermellós, inicialment convex i que, en madurar, es va tornant aplanat. Els exemplars adults mesuren de 10 a 20 cm de diàmetre. El barret és de color ataronjat viu, de vegades amb un petit umbó central i amb el marge lleugerament estriat. La superfície és lluent en temps humit. Llisa i no presenta restes del vel general. Cama guarnida per un anell. Les làmines són de color groc viu, força denses, no s'insereixen a la cama i tenen l'aresta sencera i del mateix color. La cama és llisa, cilíndrica, del mateix color que les lamines, robusta i mesura 10-15 x 1,5-3 cm. En els exemplars joves és lleugerament vellutada i esta guarnida per un anell, també groc, membranós i molt fràgil. La cama acaba en una volva blanca, en forma de sac, membranosa i sovint tacada per restes de terra. Aquesta volva embolcallava tot el bolet quan es trobava en fase d'ou. El color de la carn va del groc pàl•lid fins al blanc, i té una olor suau i agradable. El sabor en cru és molt suau i recorda el de les avellanes.
La principal confusió possible -i alhora la més perillosa- és amb el reig bord (Amanita muscaria), que també té el barret de color vermellós, sovint ataronjat en els exemplars joves. La perillositat augmenta quan el reig bord perd les berrugues blanques del barret que el caracteritzen, especialment després de les pluges. Amb tot. A. caesarea es pot diferenciar ràpidament perquè té la cama, l'anell i les làmines de color groc. A més, en A. muscaria la volva mai no és en forma de sac i membranosa, sinó que té l'aspecte de berrugues disposades concèntricament a la base del peu.
Amanita caesarea
Reig, ou de reig
Castella Oronja; basc: Kuleto; frances: Oronge; italia Uovolo; alemany: Kaiserling.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

3 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

possiblement el bolet més bo i el més confós amb el més tòxic.

pili manjon ha dit...

necessitaria més fotos sinó no queda clara la diferència. Si en teniu de les dues si us plau penjeu-les. Gracies

Anònim ha dit...

es pot menjar la cama de lou de reig?

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi