dimarts, 24 de febrer del 2009

Carnaval Kalitub a Llers 2009


El Diumenge, com és lògic, tocava Llers. El carnaval de Llers te el seu encant particular. Aquest any, el recorregut ha estat molt més llarg, i ja portàvem el cansament dels dies anteriors... però com sempre molt be. A Llers, tot el poble viu el carnaval, tant els que es disfressen, com els que no. Durant tot el recorregut, la gent del poble, surt a la porta de casa seva i ofereix als desfilants i visitants, brunyols, galetes, sopa, garnatxa, cava i altres, per fer el recorregut més distret, quan s’arriba al pavelló d’esports, i abans que comenci el ball, és un bon moment per menjar pa amb all i oli i botifarra...


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

Kalitubs a Palamós 2009

El Dissabte, aquest any varem anar a Palamós, era la primera vegada que hi anàvem, ja que a Platja d’Aro han reduït aquest any el numero de carrosses, i per ser la primera vegada, tampoc va anar tan malament, per desinformació varem entrar en concurs, encara que no teníem intenció de participar-hi, els que anaven fora de concurs sortien primer, i per tant ens va tocar sortir en la posició 65 de 80i el recorregut... molt llarg... Feia una tramuntana forta i freda, varem passar molta fred, i les perruques que portàvem ens varen quedar ben embolicades... però també ens ho varem passar molt be.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

Carnaval Carnaval










Aquest cap de setmana ja hem donat el tret de sortida als carnavals 2009. Els Kalitubs de Llers, aquest any anem disfressats de “la Bruixa dels Mars”, la bruixa, és lògic, doncs és el símbol del poble de Llers i de la colla de carnaval. I el tema del mar, ha quedat molt ben aconseguit aquest any, amb dos cavallets de mar molt grans i molt macos, que van per sobre del mar, arrossegant a la Bruixa... això era la primera carrossa de 5 metres, enganxada a aquesta, hi havia una altre carrossa, també plena de símbols del mar, on hi tenim el nostre bar, i la música, unes escales que porten al “pòdium”, i a la part del darrera, com ja fa anys que portem, hi ha un tancat, per poder tenir-hi els petits de la colla ben controlats, segurs, i que no es cansin massa. Anem disfressats amb una túnica blava, i una xarxa de pescador amb estrelles de mar, cargols i petxines varies, a les mans, portem unes boles o uns pals amb tires de roba del color del mar, que en moure-les fa unes onades molt maques... no som els millors, ni tenim la pretensió de ser-ho, però quedem molt bé, i sobretot, anem a passar-ho molt be! Carnaval és Carnaval!
Varem començar el Divendres 20 de Febrer a Sant Feliu de Guíxols, al vespre feia una mica de fresca, però per sort no feia tramuntana, varem sortir força d’hora, érem la carrossa nº 23, i això ens va permetre poder veure de tornada la resta de carrosses, Sant Feliu de Guíxols te un carnaval molt maco i ben organitzat. Per cert, tant malament no devíem fer-ho ja que varem quedar en la tretzena posició, no està gens malament!
















Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dimecres, 18 de febrer del 2009

Crispetes amb el telèfon mòbil...

L'altre dia la Mila, em va enviar aquest video. Veient les imatges fa pensar que... si fa això amb les crispetes... que dèu fer amb els nostres cervells?




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

diumenge, 15 de febrer del 2009

Reflexions sobre la crisi: segons Albert Einstein

No hem de pretendre que les coses canviïn si seguim fent el mateix.
La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països perquè la crisi porta progressos.
La creativitat neix de l'angoixa com el dia neix de la nit fosca.
És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies.
Qui supera la crisi es supera a si mateix sense quedar "superat".
Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions.
La veritable crisi és la crisi de la incompetència.
L'inconvenient de les persones i els països és la mandra per a trobar les sortides i solucions.
Sense crisis no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia.
Sense crisi no hi ha mèrits.
És en la crisi on aflora el millor de cadascun, perquè sense crisi tot vent és carícia.
Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme.
En comptes d'això treballem dur. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.

Albert Einstein (1879 - 1955)



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dijous, 12 de febrer del 2009

Què has après d'aquesta vida?

He après... Que no hem de canviar als amics, si entenem que els amics canvien.
He après... Que no importa com és de bo un amic, et faran mal en algun moment i els hauràs de perdonar per això.
He après... Que l'amistat veritable contínua creixent, encara més enllà de la distància. El mateix passa amb l'amor.
He après... Que pots fer alguna cosa en un moment que et causarà dolor per a tota la vida.
He après... Que m'està costant molt temps arribar a ser la persona que vull ser.
He après... Que sempre has de deixar amb paraules d'amor a les persones que estimes. Pot ser l'última vegada que les vegis.
He après... Que pots seguir endavant molt després que no puguis.
He après... Que som responsables del que fem, no importa com ens sentim.
He après... Que si no controles la teva actitud, ella et controlarà a tu.
He après... Que sense importar com és d’excitant una relació al principi, la passió esvaeix i val més que hi hagi altra cosa que prengui el seu lloc.
He après... Que els herois són les persones que fan el que s'ha de fer, quan es necessita fer-ho i sense importar les conseqüències.
He après... Que els diners son una pèssima forma de mantenir el marcador.
He après... Que a vegades les persones que esperes que et foten una patada quan estàs derrotat, són les que t'ajudaran a aixecar-te.
He après... Que a vegades, quan estic enfadada, i encara que tingui dret per estar-ho, això no em dóna el dret de ser cruel.
He après... Que pel fet que una persona no t’estimi com tu voldries que ho fes, no significa que no t’estimi amb tot el que té.
He après... Que la maduresa té més a veure amb les experiències que has tingut i el que has après d'elles, que amb l’edat que tens.
He après... Que no sempre és suficient ser perdonat pels altres. A vegades has d'aprendre a perdonar-te a tu mateix.
He après... Que no importa com n’està de trencat el teu cor, el món no s’atura per la teva pena.
He après... Que el nostre passat i les nostres circumstàncies poden haver influenciat en qui som, però som responsables per qui arribem a ser.
He après... el fet que dues persones discuteixin no significa que no s’estimin l'un a l'altre. I el fet que no discuteixin, no significa que si s’estimin.
He après... Que no has d'insistir tant a trobar un secret. Podria canviar la teva vida per a sempre.
He après... Que dues persones poden veure exactament la mateixa cosa, i veure alguna cosa totalment diferent.
He après... Que la teva vida pot ser canviada en qüestió d'hores per persones que ni tan sols et coneixen.
He après... Que encara quan penses que no tens més per poder donar, quan un amic et plora, trobaràs la força per a ajudar-lo.
He après... Que les credencials a la paret no et fan una persona decent.
He après... Que les persones per les quals més et preocupes a la vida, s’en van massa d’hora.
Explica això a totes les persones en les quals creus...
Jo ho acabo de fer.


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dilluns, 9 de febrer del 2009

20 anys després

Aquest dissabte passat, varem retrobar-nos amb els antics companys d’escola, 20 anys després. A mi personalment, va fer-me molta il•lusió la convocatòria, ja que amb la gran majoria hi havia perdut totalment el contacte. De fet, a l’escola, entre les dues classes, devíem ser més de 80, i gràcies al facebook (i això que en soc gaire amiga) i d’altres, se’n varem localitzar una seixantena, i al sopar varem ser quasi quaranta, està be, no?
Hi ha qui no ha canviat gens, que sembla que s’hagin mantingut amb formol, d’altres hem canviat una miqueta, i altres quasi be irreconeixibles... però molt bon rotllo, i amb ganes de repetir-ho, a veure si la propera vegada podrem ser més...
El sopar va estar molt be, i després varem anar a fer el toc, pel camí va anar desapareixent la gent, jo cap a les 5 de la matinada vaig desertar, soc mare de família, i com molt be em pensava, els nens no em varen deixar dormir... i a part d’això el cos ja te una edat i no està per segons què... ja no recordava el que era la Ressaca!!! Deu ser que em faig vella...


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

Algunes curiositats de l'edat Mitjana

Si anem A Versalles, veurem que el palau, potser el més important de França, no té banys.
A l'Edat Mitjana no existien raspalls de dents, perfums, desodorants i molt menys paper higiènic.
La femta i orines humanes eren llençades per la finestra del palau.
Els ventalls no s'usaven per la calor, sinó per la mala olor que exhalava el cos de les persones per sota dels vestits. Per això, les robes eren fetes pesades a propòsit per a contenir les olors de les parts íntimes que no es rentaven gairebé mai.
Tampoc la gent es banyava per la falta d'aigua corrent i de calor en les habitacions. Quan es banyaven ho feien en una banyera enorme plena d'aigua calenta. El pare de la família era el primer, després els altres homes de la casa per ordre d'edat, i després les dones, també en ordre d'edat. AL final els nens, i els bebès els últims. Quan tocava el torn dels bebès, es podien perdre dintre de l'aigua de bruta que estava.

A Versailles om es meravella amb els seus jardins, enormes i bells, però a l'època eren mes usats com a vàters que admirats. No havia banys, i a les festes promogudes per la reialesa es reunia una gran quantitat de persones, que a algun lloc tenien que fer les seves necessitats.
El perquè del ram de flors de les núvies? En l'Edat Mitjana la majoria de les noces es celebraven al començament de l'estiu. La raó era senzilla: el primer bany de l'any era pres al maig, llavors al juny l'olor de les persones encara era tolerable. Així mateix, com algunes olors ja començaven a ser molestes, les núvies duien rams de flors al costat del seu cos en els carruatges per a disfressar la mala olor. Així va néixer la tradició del ram de núvia.
It’s raining cats and dogs? (plouen gats i gossos)Els sostres de les cases no tenien entresostres. A les bigues de fusta s’hi criaven animals: gats, gossos, rates i altres. Quan plovia les goteres forçaven als animals a baixar. D'aquí va néixer l'expressió “plouen gossos i gats” típica anglosaxona.
Els més rics tenien plats d'estany. Certs aliments oxidaven el material, que unit a la falta d'higiene de l'època, era molt freqüent que molta gent morís enverinada. Les tomates, que són àcides, provocaven aquest efecte i van ser considerades tòxiques durant molt temps. Amb els gots passava el mateix on, al contacte amb whisky o cervesa feia que la gent entrés en un estat narcolèptic produït tant per la beguda com per l'estany.
Algú que veiés a algú en aquest estat podia pensar que estava mort i ja preparaven l’enterrament. El cos era col•locat sobre la taula de la cuina durant alguns dies i passava amb la família mentre ells menjaven i bevien esperant que tornés en si. Aquest va ser l'origen de la vetlla que avui es fa al costat del cadàver.
Salvat per la campana? Els llocs per a enterrar als morts eren petits i no havia sempre suficient lloc per a tots. Els taüts eren oberts i es retiraven els ossos per a ficar altre cadàver. Els ossos eren retirats a una ossera. De vegades a l'obrir els taüts, es percebia que l'enterrat havia esgarrapat la caixa, havia estat enterrat viu!. En aquesta època va sorgir la idea de lligar al canell del difunt un fil, passar-lo per un forat del taüt i lligar-lo a una campaneta sobre la terra. Si l'individu estava viu, només tenia que estirar del fil. Així sonaria la campaneta i el podrien desenterrar, perquè no hi haguessin dubtes una persona es quedava al costat del taüt durant uns dies. D’aquí sorgeix l'expressió “salvat per la campana”, i no, com molts pensen, que es va originar a la boxa



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dimarts, 3 de febrer del 2009

VIDA : Text de Charles Chaplin

Ja vaig perdonar errors gairebé imperdonables.
Vaig Intentar substituir persones insubstituïbles
I Oblidar persones inoblidables.
Ja vaig fer coses per impuls,
Ja em vaig decebre de persones
que pensava que mai em decebrien...
Però també jo vaig decebre a algú.
Ja vaig abraçar per protegir,
Ja vaig riure quan no podia.
Ja vaig fer amics eterns,
Ja vaig estimar i vaig ser estimat,
Però també, vaig ser rebutjat.
Ja vaig ser estimat i
no vaig saber estimar.
Ja vaig cridar i vaig saltar
De tanta felicitat,
Ja vaig viure d'amor
i vaig fer juraments eterns,
però vaig fallar moltes vegades.
Ja vaig plorar escoltant música
i veient fotografies.
Ja vaig cridar només
per escoltar una veu,
Ja em vaig apassionar
per un somriure.
Ja vaig pensar que
em moriria de tanta tristesa.
Vaig tenir por de perdre a algú especial
(i vaig acabar perdent-lo)
!Però vaig sobreviure!
I encara visc!
No passo per la vida...
I tu també no hauries de passar.
VIU!!!
És bo anar a la lluita amb determinació,
abraçar la vida amb passió,
saber perdre amb classe
i vèncer amb gosadia.
Perquè el món pertany a qui s'atreveix.
i LA VIDA ÉS MOLT
per ser insignificant"

Charles Chaplin


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

 
Elegant de BlogMundi