bloqueig de carreteres...

NOTÍCIA URGENT:

Empresaris de la Construcció bloquegen carreteres com protesta contra el govern, perquè aquest no els concedeix ajudes per a les seves empreses...

De EL MON DE L'ARALE

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

TURISME RURAL...

En Pepe, em va enviar aquesta reflexió sobre el turisme rural, i em va fer molta gràcia com ho explica... (eh Marta, es en clave de humor... el turismo rural és fantástico... ;) )

TURISME RURAL
Es tracta d'un esport nacional que abans s’anomenava 'anar al poble'. La diferència és que si vas al teu poble és gratis, i si fas turisme Rural vas a un poble que no és teu i pagant una pasta.
Per fer turisme rural no val qualsevol poble. Ha de ser un poble 'amb encant'.
-I què és un poble 'amb encant'? Doncs un poble que surt en una Guia de pobles 'amb encant'. Si és que cau pel seu propi pes. A aquests pobles es sol arribar a través d'una carretera comarcal 'amb encant', que és una carretera amb tants sots i tants giravolts que quan arribes al poble estàs 'encantat' de baixar del cotxe. I quan entres al bar intentes integrar-te amb els veïns...
-Bon dia, paisans!!! Què és el típic d'aquí? I el del bar pensa: 'Doncs aquí el típic és que vinguin els tocacollons de la ciutat els caps de setmana a deixar-se dues-centes mil pessetes'...
El següent és allotjar-se en una casa rural o 'casa amb encant', que és una casa ornamentada amb molts atuells i ristres d'alls al sostre, que no té ni tele, ni ràdio, ni microones. Això sí, té uns mosquits trompeters que a la nit fan més soroll que una “Derbi Coyote”. Després t'adones que els del poble viuen en unes cases que no tenen cap encant, però tenen jacuzzi, parabòlica, Internet i porter automàtic. La teva casa no té porter automàtic, però té una clau que pesa mig quilo.
Un altre avantatge que té fer turisme rural és que pots triar entre una casa buida o viure amb els amos. Fantàstic. Te’n vas de vacances i a més de la teva, has d'aguantar una família postissa... Que a la nit tu vols veure la pel·lícula, ells els documentals, i et planteges: 'Qui mana més, jo que he pagat 600 euros o aquest senyor que viu aquí?'.
- Doncs guanya ell, que té el garrot.
I per colmo et diuen que tens la 'possibilitat d'integrar-te en les tasques del camp'. Que vol dir que et desperten a les cinc del matí per munyir a una vaca. No et fot? És com si vas a una benzinera i t'has de posar tu la gasolina, o com si vas a un McDonalds i has de recollir tu la safata. O sigui, el normal.
...Així que t'aixeques a les cinc de la matinada per munyir a les vaques. Que dic jo: per què cal munyir a les vaques tan aviat? Si la llet està aquí. No es poden munyir després de l'aperitiu?
Jo crec que això és fastiguejar per fastiguejar, perquè a la vaca li ha de sentar com una puntada a les mamelles que la despertin a les cinc del matí perquè li toqui les metes un estrany... I la vaca et mira com dient: 'Tiu, si vols llet ves a la nevera i agafa un tetra brick'. És que són ganes de molestar.
Però l’'encant' definitiu són les 'activitats a l'aire lliure'. Com quan et posen a fer senderisme, que és el que habitualment es diu caminar, i consisteix, doncs això, a posar un peu davant d'un altre fins que no puguis més, mentre els del poble t'avancen en 'tot-terreny' amb aire condicionat..
Però tu encantat. Vas pel camp com abduït. Et tornes bucòlic i tot et sembla impressionant: veus una 'caca' de vaca i dius: 'Ummmmmh quina olor a poble.' A poble? A poble no, olora a merda. Això sí, a merda 'amb encant'. I tot, sigui el que sigui, et sap a glòria: a la fonda et posen dos ous fregits amb xorisso i tu a la teva ciutat no et menges ni aquests ous, ni aquests xorissos. I li dius al cambrer:
- 'Escolti, aquest xorisso és de matança?'
- 'Doncs gairebé, perquè a punt va estar de matar-se en un revolt de la carretera el del camió de Campofrío'...
De sobte escoltes unes campanades i dius: -'Ah!. Quina pau!. No hi ha res com el so d'una campana.' I el del bar et diu: 'Però si està gravat! No veus l'altaveu del campanar?' En aquest moment et preguntes si els sons de les gallines i dels grills no vindran en un CD:'Rural Mix 2008', 'Els 101 Millors Èxits campestres
De l'única cosa que estàs segur és que els mosquits trompeters són de debò. Que sembles un Ferrero Roché amb varicel·la. Jo crec que, de dilluns a divendres, la gent d'aquests pobles viu com tot el món, però el cap de setmana distribueixen per la carretera a uns tius disfressats de pastors i quan veuen que s'acosta un cotxe, avisen als del poble amb el mòbil:
- 'Eh, que vénen els del turisme rural'! I canvien el cartell de 'Videoclub' pel de 'Taverna', deixen anar uns gossos coixos pels carrers i asseuen a l'entrada del poble a dos avis fent espardenyes, després te’n compres unes i et surten més cares que unes Nike.
Jo crec que un muntatge tan gran com aquest no pot ser obra de persones aïllades. Estic segur que estan implicades les autoritats. M'imagino a l'alcalde: - 'Benvolguts paisans: aquest estiu, per a incrementar el turisme, anem a importar més mosquits de l’Amazones, que l'any passat van tenir molt èxit. I vull veure a tot el món amb boina, res de gorretes de Marlboro. I feu el favor de pintar-vos l’entrecella, que no sembleu de poble! I les àvies res de topless al riu, que espanteu als mosquits..
- Ah, i per cert: Aquest any no farà falta que ningú faci de ximple del poble. Amb els quals vénen de fora ja val!....

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de bolets: Reig bord

Reig bord, oriol foll, matamosques ... Un dels bolets amb més varietat de denominacions dins el nostre. territori és Amanita muscaria, espècie que ha inspirat contes de fades i follets. No és casualitat que això sigui així: la seva toxicitat, així com les propietats psicotròpiques que se li atribueixen, l'han convertit en un dels bolets més mítics arreu i han donat lloc a alguns dels seus noms populars. El nom de matamosques probablement ve donat pel seu ús en època dels romans, que el feien servir per emmetzinar les mosques. Per fortuna, el seu aspecte és prou característic com perquè sigui fàcilment reconegut per tothom i no es produeixin gaires confusions. Amb tot, cal estar alerta, ja que els exemplars envellits poden canviar d'aspecte. Amanita muscaria és un bolet freqüent que es pot trobar pràcticament arreu. entre els mesos d'agost i desembre. El seu habitat són els boscos de coníferes i de planifolis [roures, estepars...), i creix sobretot en sòls àcids, tant a l'estatge munta com a la plana. El barret, de 8 a 15 cm de diàmetre, és de color vermell més o menys fosc, i pot esdevenir més clar, fins arribar al taronja o al groc en els exemplars més desenvolupats. Tot ell està cobert de petits flocs de color blanc, que no són altra cosa que les restes del vel universal que recobreix tot el bolet quan aquest encara esta en fase inicial. Aquestes taques blanques es poden desprendre, també, en els exemplars adults, sobretot després d'una pluja. El marge del barret presenta un conjunt de petites estries radials. Les lamines són denses, de color blanc i no s'insereixen a la cama. Al seu torn, la cama és blanca, amb un anell fràgil i membranós, també de color blanc. La base s'eixampla de forma considerable, fins a formar un bulb gruixut, amb restes de volva en forma de berrugues, que configuren diversos anells concèntrics. La carn és blanca, sovint groga sota la cutícula, amb olor i sabor irrellevants. El color de l'esporada és de la mateixa tonalitat blanca de les lamines. No és amiloide (no canvia de color amb el lugol). Efectes tòxics a les dues hores El reig bord conté un bon nombre de substancies tòxiques, essent-ne la principal l’Àcid ibotenic. També conté quantitats inferiors de muscarina, substancia que rep el nom d'aquest bolet. Els efectes d'una intoxicació per aquest bolet apareixen al cap de dues hores i produeixen alteracions del sistema nerviós, com per exemple mareigs, paràlisi, disnea o atacs de fúria. En casos molt greus és mortal.
Per altra banda, també té substancies que produeixen efectes psicotròpics; això, juntament amb el seu aspecte característic, ha afavorit que aquest bolet hagi estat l'origen d'una Amplia mitologia dins i fora de Catalunya. Són precisament aquests efectes, juntament amb la pròpia toxicitat del bolet, els que fan que el seu consum sigui molt perillós. Tot i així, A. muscaria és de difícil confusió. Precisament el mite que s'ha creat al seu entorn fa que sigui àmpliament reconeguda. Els exemplars que han perdut les berrugues blanques i s'han tornat groguencs poden confondre's amb el reig (A. caesarea), però aquest es reconeix fàcilment perquè té les lamines, la cama i l'anell de color groc.
Amanita Muscaria Reig bord
Castella Falsa oronja, Matamoscas; gallec: Brincabais, Reventabois; basc: Kuleto faltsu; frances: Fausse oronge; angles: Fly agaric; alemany: Fliegenpilz; italia Tignosa daurata.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Reig o Ou de Reig

En els marges de camins i zones esclarides dins dels boscos de sureres, alzines o roures, es troba un dels fongs més reconeguts a casa nostra. El reig és un bolet relativament carnós i corpulent, d'un vistós color taronja i guarnit amb una volva membranosa de color blanc. També se l'anomena ou de reig quan es troba en estat juvenil, ja que aleshores presenta l'aspecte d'un ou dur que més endavant esclatarà, posant-ne el rovell al descobert. El reig és una de les especies més valorades des del punt de vista gastronòmic tant per la textura agradable de la seva carn com pel seu gust i aroma suaus i fragants. És per això que va ser el bolet preferit dels cèsars romans.

El reig és una espècie que sol aparèixer en sòls àcids, des de la costa fins a mitja muntanya. Pel fet que es tracta d'un bolet micorízic, ho fa sempre en boscos, especialment suredes, i també en alzinars, rouredes i fagedes, encara que, en aquest últim cas, molt més rarament. És relativament freqüent i és un bolet més aviat primerenc, ja que fructifica des de final d'estiu fins a principi de la tardor, essent més abundant al mes de setembre. La fructificació del reig s'inicia amb la fase d'ou, en que és robust, massís i més ample de la part superior. Progressivament, el bolet va creixent, la coberta es trenca i apareix el barret vermellós, inicialment convex i que, en madurar, es va tornant aplanat. Els exemplars adults mesuren de 10 a 20 cm de diàmetre. El barret és de color ataronjat viu, de vegades amb un petit umbó central i amb el marge lleugerament estriat. La superfície és lluent en temps humit. Llisa i no presenta restes del vel general. Cama guarnida per un anell. Les làmines són de color groc viu, força denses, no s'insereixen a la cama i tenen l'aresta sencera i del mateix color. La cama és llisa, cilíndrica, del mateix color que les lamines, robusta i mesura 10-15 x 1,5-3 cm. En els exemplars joves és lleugerament vellutada i esta guarnida per un anell, també groc, membranós i molt fràgil. La cama acaba en una volva blanca, en forma de sac, membranosa i sovint tacada per restes de terra. Aquesta volva embolcallava tot el bolet quan es trobava en fase d'ou. El color de la carn va del groc pàl•lid fins al blanc, i té una olor suau i agradable. El sabor en cru és molt suau i recorda el de les avellanes.

La principal confusió possible -i alhora la més perillosa- és amb el reig bord (Amanita muscaria), que també té el barret de color vermellós, sovint ataronjat en els exemplars joves. La perillositat augmenta quan el reig bord perd les berrugues blanques del barret que el caracteritzen, especialment després de les pluges. Amb tot. A. caesarea es pot diferenciar ràpidament perquè té la cama, l'anell i les làmines de color groc. A més, en A. muscaria la volva mai no és en forma de sac i membranosa, sinó que té l'aspecte de berrugues disposades concèntricament a la base del peu.

Amanita caesarea
Reig, ou de reig
Castella Oronja; basc: Kuleto; frances: Oronge; italia Uovolo; alemany: Kaiserling.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Fredolic o Negrito Bord

El fredolic bord és un bolet amb el qual cal anar amb molta cura, ja que és una espècie tòxica que pot causar problemes intestinals greus. Aquest bolet és forca robust i té el barret cobert d'esquames concèntriques disposades sobre un fons més pàl•lid, característiques que són de gran ajuda a l'hora d'identificar-lo. Es tracta d'una espècie que es podria confondre amb altres Tricholoma comestibles, especialment amb el fredolic o negret, amb el qual té algunes semblances. Per aquesta raó convé saber reconèixer-lo amb seguretat i consumir només aquells fredolics que es coneguin realment bé per evitar confusions desagradables.
Habita boscos de confieres mentre que el fredolic o negret que és comestible, creix sota els pins, l'habitat del fredolic bord, que és tòxic, són els avets i, ocasionalment. els faigs (planifolis).
Tricholoma pardinum, com passa amb la majoria dels seus congèneres, és un bolet micorízic que viu en simbiosi amb vegetals, en aquest cas amb arbres. Creix principalment en boscos de coníferes i també, amb menys freqüència, de planifolis. Generalment se'l troba sota avets [Abies alba) i, més rarament, sota faigs (Fagus syluatica). És una espècie molt estricta amb el tipus de sol, motiu pel qual sempre apareix sobre sols basics.
El fredolic bord és robust. El barret és més o menys arrodonit, convex quan el bolet és jove i més aplanat en madurar, amb protuberàncies que li donen un aspecte geperut; mesura de 4 a 10 cm de diàmetre i és de tonalitats grises o gris brunenques. La superfície del barret és seca i es troba recoberta per grosses esquames, disposades concèntricament i una mica més fosques que el fons. Les lamines són amples i gruixudes, estan disposades de forma més o menys densa i són de color blanc amb lleugeres tonalitats grises; arriben fins a la cama i són sinuades; poden exsudar gotes d'aigua per l'aresta. Pel que fa a la cama, aquesta és blanquinosa, força gruixuda, compacta i desprèn gotes d'aigua a la part superior quan és jove. Tant la seva olor com el seu sabor recorden els de la farina.
El fredolic bord provoca greus problemes intestinals durant un període forca llarg de temps. En persones de salut delicada ha arribat a provocar la mort, per la qual cosa és un bolet que s'ha de rebutjar, i no s'ha de consumir mai. T. pardinum és l’espècie més perillosa del gènere Trichole, ja que altres sols provoquen intoxicacions lleus. Pel seu aspecte pot ser confosa amb especies properes; per tant, sempre que es recullin fredolics per consumir-los, s'ha d'estar molt segur de no confondre's amb el fredolic bord i confirmar que ens trobem davant l’autèntic fredolic o negret. Aquest últim, se'n diferencia pel port més petit i esvelt, la consistència més fràgil, l’absència d'olor de farina i la superfície amb les esquames menys diferenciades, així com per viure sota pins.

Tricholoma pardinum Fredolic bord Basc: Ziza nabar; alemany: Tigerritterling.





Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català