Diuen que de Nadal a Carnistoltes, set setmanes desimboltes. O, si voleu, que entre Nadal i Carnaval s'escau un temps festiu de disbauxa, de provocació, de costums que comporten inversió o canvi de papers socials. El cicle festiu de l'hivern, de Nadal a Carnaval, és efectivament ple de celebracions -per Sant Antoni, Sant Sebastià, Sant Blai o Santa Àgueda, entre altres diades- que s'ajusten a aquesta tipologia. Entre aquestes, els Innocents, n'és un cas ven evident.
Tot i que recorda uns fets que s'inscriuen en la història del Nadal -la matança dels xiquets, per ordre del rei Herodes-, el seu costumari la situa plenament en la tradició de festes hivernals de caire carnavalesc.
En l'actualitat, el costumari de la festa s'associa bàsicament a les llufes -ninots de paper retallat que la canalla intenta penjar a l'esquena dels adults distrets- i a les enganyifes que hom intenta encolomar a qui es despista i no recorda quin dia és. Els mitjans de comunicació contribueixen activament a la vigència d'aquesta pràctica amb la publicació de falses notícies que, en un món en el qual moltes vegades la realitat supera a la ficció, a vegades costa de detectar.
Antigament però, per Sant Esteve i pels Innocents s’inciciaven les festes basades en l’autoritat carnavalesca dels joves. A Reus, al segle XVI, sabem que existia un rei moixo, triat pels fadrins, que, segons sembla, era l’encarregat d’organitzar les festes de carnaval. Aquest personatge perdurà fins a començaments del segle XIX i començava la seva actuació pels Innocents.
text extret de l'etnocatSi t'ha agradat aquest post vota'm al top català
Ja hem muntat el nostre pessebre de Nadal. És petitó, però bufó, i no li falta res del que és indispensable en un pessebre.:
Ah, i en un pessebre Català, no hi pot faltar el Caganer!
