La Meva Terra Està Cremada!

La meva terra està cremada! El foc ens ha arrassat, la nostra tramontana ens ha jugat una mala passada, ajudant a algun impresentable que no estima la nostra terra, i ens ha robat allò que tant estimem. 

Encara no he tingut el valor per anar a veure com ha quedat tot, miro fotografies i el cor se m'encongeix, els ulls se m'omplen de llàgrimes, aquesta preciosa terra que tant m'ha donat (bolets, espàrrecs, cargols...) trigarà molt a ser la mateixa, però segur que tornarà a lluïr verda i encisadora. Som de l'Empordà!

  S'acosta una gent
 No em sé imaginar el què voldran
Porten ampolles
Amb draps molls al seu voltant


I de cop la veig
Aquella lluentor
És foc el conec
El què em fa més por


M'estan cremant
M'estan cremant (m'estan cremant)


I no sé perquè
Que hi poden guanyar
Si tots hi perdem
No poden pensar-hi


M'estic cremant (m'estic cremant)
M'estic cremant (m'estic cremant)


M'estic quedant sol
Les bèsties se'n van
Però no sé a on
Potser un dia tornaran


Em quedo sol (em quedo sol)
Em quedo sol (em quedo sol)


Tots m'han ajudat
Però jo m'he cremat
Aquells de vermell
Tot ho han intentat


He quedat tot gris
Ni una ànima en viu
No m'han salvat
No m'han salvat


He quedat tot gris (no m'han salvat)
Ni una ànima en viu (no m'han salvat)
Aquells de vermell (no m'han salvat)
Tot ho han intentat


He quedat tot gris (no m'han salvat)
Ni una ànima en viu (no m'han salvat)
Aquells de vermell (no m'han salvat)
Tot ho han intentat


Potser en 50 anys
Podré tornar a ser
El que era abans

Amanida de Bolets

Ja fa uns quants dies que ens varem menjar aquesta amanida, Però tot i així, us la vull explicar. Aquesta és la crònica, de com es pot preparar una deliciosa amanida d'estiu amb ou de reig, cep i rossinyol. Temps de preparació: 4 hores (aprox.).
Dificultat: Elevada.
Cost: Incalculable.
Els ingredients que necessitarem per preparar aquesta fabulosa amanida són tan dispars com aquests:
-Unes bones botes de muntanya (tipus Xiruca).
-Vehicle Tot Terreny (amb el dipòsit ple de gasoli).
- Provisions d’aigua.
- Cistell i ganivet.
- Una bona dosi de paciència i bona vista.
També necessitarem, i no menys important, per completar el plat:
- Enciam de colors.
- Ceba.
- Cansalada.
- Formatge curat.
- ...
- Oli i sal (vinagre opcional)
Començarem el procés, vestint-nos amb roba còmode, i calçant-nos les botes de muntanya. Seguidament, pujarem al vehicle tot terreny, el posarem en marxa, i ens dirigirem cap a la muntanya a provar sort. En aturarem en algun lloc que pugui semblar escaient, aparcarem el vehicle, ben arraconat, que no molesti als altres vehicles que puguin circular per la muntanya, baixem del vehicle, sense oblidar-nos d’agafar el cistell, la navalla boletaire i una ampolla d’aigua (per anar-nos hidratant).
Començarem a enfilar-nos per dins del bosc, com si fóssim cabres, i observarem si amb una mica de sort veiem algun bolet, ens desanimem força perquè no trobem res, allà lluny sembla que hi ha alguna cosa blanca estranya... com podem ens hi apropem i... oh! És un ou de reig que ja comença a sortir de l’ou... Quina il•lusió! ja ens falten menys ingredients per l’amanida.

Seguim inspeccionant el terreny, i anem trobant algun rossinyol ben bonics i tendres... cap al cistell. Mentre anem caminant anem trobant algun altre reig i per sort, trobem l’altre ingredient que ens feia falta, el cep!
Hem estat de sort, no comptàvem en trobar els ingredients adients per l’amanida, però encara que no n’hem trobat gaire quantitat, si que podem dir que els ingredients son de qualitat.

Ara que ja tenim els ingredients, ens posarem a preparar l’amanida. Netejarem i filetejarem els bolets. Prepararem l’enciam, la ceba i la tomata, passarem la cansalada per la paella per coure-la una mica, tallarem uns trossets de formatge curat... ho posarem al plat, ho amanirem i.... a menjar!
Simplement... Deliciós!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

El Perruquer i els polítics

Aquest és un relat que li he copiat a en Milton, és molt instructiu...

EL PERRUQUER Un dia, un florista va anar al perruquer a tallar-se el cabell. Després del tall va demanar el compte i el perruquer li va contestar:
- No puc acceptar diners. Aquesta setmana estic fent un servei comunitari.
El florista va quedar agraït i va marxar.
Quan el perruquer va anar a obrir el negoci, al matí següent, hi havia una nota d'agraïment i una dotzena de roses en la porta.
Després va entrar un forner per tallar-se el cabell, i quan va anar a pagar, el perruquer va respondre:
- No puc acceptar diners. Aquesta setmana estic fent un servei comunitari.
El forner es va posar content i se’n va anar.
Al matí següent quan el perruquer va tornar, hi havia una nota d'agraïment i una dotzena de magdalenes esperant-ho en la porta.
Més tard, un professor va anar a tallar-se el cabell i en el moment de pagar, l'home una altra vegada va respondre:
- No puc acceptar diners. Aquesta setmana estic fent un servei comunitari.
El professor amb molta alegria va marxar.
Al matí següent, quan el perruquer va obrir, hi havia una nota d'agraïment i una dotzena de diferents llibres, tals com ' Com millorar els seus negocis' i 'Com tornar-se exitòs'.
Llavors un Alcalde, un regidor i un diputat van anar a tallar-se el cabell i quan va ser l’hora de pagar, el perruquer novament va dir:
- No puc acceptar diners. Aquesta setmana estic fent un servei comunitari.
El regidor el diputat i el senador contents varen marxar.
L'endemà quan el perruquer va anar a obrir el local, hi havia una dotzena d'alcaldes, regidors, diputats, senadors i tota la seva família fent cua per tallar-se el cabell gratis.
Això, benvolgut amic, mostra la diferència fonamental que existeix actualment entre els ciutadans comuns i els Honorables membres de la Classe Política.
Per favor, en les properes eleccions, vota amb saviesa i intel•ligència...
Atentament,
EL PERRUQUER

Pd: Llavors
No continuem recolzant als nostres botxins, lladres de coll blanc,; mai treuen endavant projectes que beneficiïn als ciutadans, sempre el benefici és propi, més impostos, pensions més llunyanes, sistemes de salut deficient (seguretat social), patrocinant l'explosió demogràfica (més ignorància per poder ells seguir governant), òbviament menys oportunitat per a tots, escasses oportunitats, d'aliment, desforestació, uns altres, molts altres negatius, perquè generalment són persones que es fan triar i no tenen la mínima idea de la problemàtica real del país i si la coneixen no els interessa, ells van per la seva banda. No diguem que no és així - diàriament ho vivim.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Una Faula sobre Catalunya, l'Estatut i La Taverna.

Cada dia 10 homes es reuneixen en un bar per xerrar i beure cervesa.
El compte total dels deu és de 100€.
Els primers 4 homes (els més pobres) no paguen res.
El 5º paga 1€.
El 6º paga 3€.
El 7º paga 7€.
El 8º paga 12€.
El 9º paga 18€.
El 10º (el més ric) paga 59€.

A partir de llavors, tots es divertien i mantenien aquest acord entre ells, fins que, un dia, l'amo del bar els va ficar en un problema: “Ja que vostès són tan bons clients,” els va dir, “Els reduiré el cost de les seves cerveses diàries en 20€. La ronda a partir d’ara costarà 80€.”
El grup, es va plantejar seguir pagant el compte en la mateixa proporció que ho feien abans.
Els quatre primers van seguir bevent gratis; la rebaixa no els afectava en absolut.
Però què passava amb els altres sis bevedors, els que realment abonen el compte? Com havien de repartir els 20€ de rebaixa de manera que cadascun rebés una porció justa?

Van calcular que els 20€ dividits en 6 eren 3,33€, però, si restaven això de la porció de cadascun, llavors el 5º i 6º home estarien cobrant per beure, ja que el 5º pagava abans 1€ i el 6º 3€.
Llavors el barman va suggerir que seria just reduir el compte de cadascun per, aproximadament, la mateixa proporció, i va procedir a calcular la quantitat que cadascun hauria de pagar.

El 5º bevedor, igual que els quatre primers, no pagaria res:
100% d'estalvi
El 6º pagaria ara 2€ en comptes de 3€: ( estalvi 33%)
El 7º pagaria 5€ en comptes de 7€: ( estalvi 28%).
El 8º pagaria 9€ en comptes de 12€: ( estalvi 25%).
El 9º pagaria 14€ en comptes de 18€: ( estalvi 22%).
El 10º pagaria 49€ en comptes de 59€:( estalvi 16%).

Cadascun dels sis pagadors estava ara en una situació millor que abans : els primers quatre bevedors seguien bevent gratis i un cinquè també.
Però, una vegada fora del bar, van començar a comparar el que estaven estalviant.
“Jo només he rebut un euro dels 20€ estalviats,” va dir el 6º home:
va assenyalar al 10º bevedor dient “Però ell n’ha rebut 10!”
“Sí, és correcte,” va dir el 5º home. “Jo també només he estalviat 1€; és injust que ell rebi deu vegades més que jo.”
“és Veritat!!” , va exclamar el 7º home. “Per què rep ell 10€ de rebaixa quan jo n’he rebut només 2? Els rics sempre reben els majors beneficis!”
“Un moment!”, van cridar els quatre primers al mateix temps. “Nosaltres no hem rebut res de res. El sistema explota als pobres!”

Els nou homes van envoltar al 10è i li van donar una pallissa.

La nit següent el 10º home no va acudir a beure, de manera que els nou es van asseure i van beure les seves cerveses sense ell. Però a l'hora de pagar el compte van descobrir alguna cosa inquietant:

Entre tots ells no podien reunir els diners per pagar ni tan sols LA MEITAT del compte.
MORAL
I així és, els catalans són els que més paguen perquè són els que més riquesa produeixen, en conseqüència haurien de tenir alguns avantatges. La comunitat que paga més impostos hauria de rebre majors beneficis.
Posin-los traves a la seva economia, impedeixin-los avançar com a poble, humiliïn la seva dignitat i el més probable és que se’n vagin i no apareguin mai més.
De fet, és gairebé segur que començaran a beure en algun bar a l'estranger on l'atmosfera sigui una mica més amigable.

Per els qui comprenen, no és necessària una explicació.

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Convivència

La convivència és una forma de viure que hem d'escollir des de molt joves. Per a la convivència positiva és necessari el respecte, l'amor, entre uns altres i hem de tolerar costums d'altres persones.
Seria tan fàcil!
...si tots tinguéssim sempre en compte aquestes senzilles regles:
*Si vas obrir, tanca.
*Si vas encendre, apaga.
*Si vas connectar, desconnecta.
*Si vas desordenar, ordena.
*Si vas trencar alguna cosa, arregla-ho.
*Si no ho saps arreglar, cerca algú que en sàpiga.
*Si no saps què dir, calla.
*Si has d'usar alguna cosa que no et pertany, demana permís.
*Si et van deixar alguna cosa, retorna-la.
*Si no saps com funciona, no ho toquis.
*Si és gratis, no ho malgastis.
*Si no és assumpte teu, no t’hi fiquis pel mig.
*Si no saps fer-ho millor, no critiquis.
*Si no pots ajudar, no molestis.
*Si vas prometre, compleix.
*Si vas ofendre, disculpa't.
*Si no saps, no opinis.
*Si vas opinar, fes-te’n càrrec.
*Si alguna cosa et serveix, tracta-ho amb cura.
*Si no pots fer el que vols, tracta de voler fer el que fas.

Son coses molt simples, però necessàries per poder viure en societat.




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català