Fitxa de bolets: Rovelló de cabra o fals rovelló
A vegades, ens podem sorprendre perquè, enmig d’un bosc de roures o d’alzines, i en absència de pins, ensopega amb algun rovelló o pinetell. Però, malgrat que a primer cop d’ull pot tenir la sensació d’haver trobat una espècie fora del seu habitat, el cert és que si s’hi fixa amb deteniment observarà que el que ha trobat és un rovelló de cabra, que es distingeix d’aquestes especies tan preuades perquè no fa sang, sinó que exsuda un làtex primer blanc i de color groc de sofre poc després. Així dones, cal anar amb compte de no confondre’s, sobretot en boscos mixtos, ja que el rovelló de cabra és una espècie lleugerament tòxica que provoca trastorns digestius.
Cama més clara que el barret, sense escrobícules. Lamines de color ataronjat carni pàl•lid. Barret de color ataronjat carni. Làtex abundant, inicialment blanc i ràpidament groc Cama buida (listulosa).
El rovelló de cabra o pinetell bord és un bolet que creix en boscos de planifolis, generalment associat amb arbres del gènere Quercus (roures i alzines), encara que també es pot trobar sota castanyers (Castanea sativa). És freqüent d’observar-lo des de l’agost fins al novembre. El barret mesura de 3 a 6 cm de diàmetre i és de color carni ataronjat o ataronjat groguenc, sovint amb zones més fosques irregulars. No arriba a prendre una forma d’embut, sinó que tan sols té la part central una mica deprimida. La superfície és llisa i poc viscosa en temps humit. Les lamines són de color ataronjat carni, de joves més aviat de color blanquinós, i denses. La cama, buida (fistulosa), és blanquinosa o de color carni pàl•lid, sempre més clara que el barret. A més, no presenta escrobícules, és a dir, taques en forma de nafres o fossetes com les que presenten gairebé sempre els rovellons. Làtex que es torna groc La carn i les lamines, en ser ferides, exsuden un làtex molt abundant de color blanquinós, que, en contacte amb l’aire, ràpidament es torna d’un color groc de sofre llampant o daurat. La carn fa una olor irrellevant, però, pel que fa al sabor, es torna picant i fins i tot amargant passada una estona de tenir-ne un petit tros a la boca. Truco per evitar confusions La rapidesa de la reacció del làtex de blanca groc intens és la millor característica per reconèixer el rovelló de cabra,també anomenat pinetell bord o lleterola de llet groga. No obstant això, cal tenir en compte que els exemplars que estiguin deshidratats poden no deixar anar làtex. La manca d'escrobícules de la cama també és una característica valuosa per identificar l’espècie. Cal tenir en compte, però, que hi ha altres especies de lleteroles que també deixen anar Làtex que es torna de color groc; és el cas de Lactarius decipiens, que fructifica en alzinars i rouredes i que no és comestible. Aquest té el barret de color ataronjat carni o brunenc carni i no presenta zones concèntriques i el làtex esdevé groc molt lentament. L. theiogalus, que també té el làtex que es torna de color groc, se’n separa perquè creix en vernedes, en zones humides i sobre sol àcid. Convé recordar que L. chrysorrheus és lleugerament tòxic, ja que produeix trastorns gastrointestinals moderats.
Lactarius chrysorrheus Fr.
Rovelló de cabra, pinetell bord
Castellà Lactario de leche; basc: Esnehorikor arrunt; francès: Lactaire a lait jaune;
italià Lattario zolino; alemany: Goldflüssiger Milchling
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
Cama més clara que el barret, sense escrobícules. Lamines de color ataronjat carni pàl•lid. Barret de color ataronjat carni. Làtex abundant, inicialment blanc i ràpidament groc Cama buida (listulosa).
El rovelló de cabra o pinetell bord és un bolet que creix en boscos de planifolis, generalment associat amb arbres del gènere Quercus (roures i alzines), encara que també es pot trobar sota castanyers (Castanea sativa). És freqüent d’observar-lo des de l’agost fins al novembre. El barret mesura de 3 a 6 cm de diàmetre i és de color carni ataronjat o ataronjat groguenc, sovint amb zones més fosques irregulars. No arriba a prendre una forma d’embut, sinó que tan sols té la part central una mica deprimida. La superfície és llisa i poc viscosa en temps humit. Les lamines són de color ataronjat carni, de joves més aviat de color blanquinós, i denses. La cama, buida (fistulosa), és blanquinosa o de color carni pàl•lid, sempre més clara que el barret. A més, no presenta escrobícules, és a dir, taques en forma de nafres o fossetes com les que presenten gairebé sempre els rovellons. Làtex que es torna groc La carn i les lamines, en ser ferides, exsuden un làtex molt abundant de color blanquinós, que, en contacte amb l’aire, ràpidament es torna d’un color groc de sofre llampant o daurat. La carn fa una olor irrellevant, però, pel que fa al sabor, es torna picant i fins i tot amargant passada una estona de tenir-ne un petit tros a la boca. Truco per evitar confusions La rapidesa de la reacció del làtex de blanca groc intens és la millor característica per reconèixer el rovelló de cabra,també anomenat pinetell bord o lleterola de llet groga. No obstant això, cal tenir en compte que els exemplars que estiguin deshidratats poden no deixar anar làtex. La manca d'escrobícules de la cama també és una característica valuosa per identificar l’espècie. Cal tenir en compte, però, que hi ha altres especies de lleteroles que també deixen anar Làtex que es torna de color groc; és el cas de Lactarius decipiens, que fructifica en alzinars i rouredes i que no és comestible. Aquest té el barret de color ataronjat carni o brunenc carni i no presenta zones concèntriques i el làtex esdevé groc molt lentament. L. theiogalus, que també té el làtex que es torna de color groc, se’n separa perquè creix en vernedes, en zones humides i sobre sol àcid. Convé recordar que L. chrysorrheus és lleugerament tòxic, ja que produeix trastorns gastrointestinals moderats.
Lactarius chrysorrheus Fr.
Rovelló de cabra, pinetell bord
Castellà Lactario de leche; basc: Esnehorikor arrunt; francès: Lactaire a lait jaune;
italià Lattario zolino; alemany: Goldflüssiger Milchling
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
1 comentaris:
El otro día me acordé de vosotros!! Ahora que estoy toruralizada, me paso el día hablando con propietarios de alojamientos rurales y ahora andan como locos promocionando la setas de los bosques cercanos a sus alojamientos, que si excursiones a recogerlas, que si cursos para reconocerlas, que si jornadas gastronómicas, y pensé cuantos kilos deben llevar ya Laura y sus enanos!
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar algun comentari?... Gràcies