Fitxa de bolets: Reig bord

Reig bord, oriol foll, matamosques ... Un dels bolets amb més varietat de denominacions dins el nostre. territori és Amanita muscaria, espècie que ha inspirat contes de fades i follets. No és casualitat que això sigui així: la seva toxicitat, així com les propietats psicotròpiques que se li atribueixen, l'han convertit en un dels bolets més mítics arreu i han donat lloc a alguns dels seus noms populars. El nom de matamosques probablement ve donat pel seu ús en època dels romans, que el feien servir per emmetzinar les mosques. Per fortuna, el seu aspecte és prou característic com perquè sigui fàcilment reconegut per tothom i no es produeixin gaires confusions. Amb tot, cal estar alerta, ja que els exemplars envellits poden canviar d'aspecte. Amanita muscaria és un bolet freqüent que es pot trobar pràcticament arreu. entre els mesos d'agost i desembre. El seu habitat són els boscos de coníferes i de planifolis [roures, estepars...), i creix sobretot en sòls àcids, tant a l'estatge munta com a la plana. El barret, de 8 a 15 cm de diàmetre, és de color vermell més o menys fosc, i pot esdevenir més clar, fins arribar al taronja o al groc en els exemplars més desenvolupats. Tot ell està cobert de petits flocs de color blanc, que no són altra cosa que les restes del vel universal que recobreix tot el bolet quan aquest encara esta en fase inicial. Aquestes taques blanques es poden desprendre, també, en els exemplars adults, sobretot després d'una pluja. El marge del barret presenta un conjunt de petites estries radials. Les lamines són denses, de color blanc i no s'insereixen a la cama. Al seu torn, la cama és blanca, amb un anell fràgil i membranós, també de color blanc. La base s'eixampla de forma considerable, fins a formar un bulb gruixut, amb restes de volva en forma de berrugues, que configuren diversos anells concèntrics. La carn és blanca, sovint groga sota la cutícula, amb olor i sabor irrellevants. El color de l'esporada és de la mateixa tonalitat blanca de les lamines. No és amiloide (no canvia de color amb el lugol). Efectes tòxics a les dues hores El reig bord conté un bon nombre de substancies tòxiques, essent-ne la principal l’Àcid ibotenic. També conté quantitats inferiors de muscarina, substancia que rep el nom d'aquest bolet. Els efectes d'una intoxicació per aquest bolet apareixen al cap de dues hores i produeixen alteracions del sistema nerviós, com per exemple mareigs, paràlisi, disnea o atacs de fúria. En casos molt greus és mortal.
Per altra banda, també té substancies que produeixen efectes psicotròpics; això, juntament amb el seu aspecte característic, ha afavorit que aquest bolet hagi estat l'origen d'una Amplia mitologia dins i fora de Catalunya. Són precisament aquests efectes, juntament amb la pròpia toxicitat del bolet, els que fan que el seu consum sigui molt perillós. Tot i així, A. muscaria és de difícil confusió. Precisament el mite que s'ha creat al seu entorn fa que sigui àmpliament reconeguda. Els exemplars que han perdut les berrugues blanques i s'han tornat groguencs poden confondre's amb el reig (A. caesarea), però aquest es reconeix fàcilment perquè té les lamines, la cama i l'anell de color groc.
Amanita Muscaria Reig bord
Castella Falsa oronja, Matamoscas; gallec: Brincabais, Reventabois; basc: Kuleto faltsu; frances: Fausse oronge; angles: Fly agaric; alemany: Fliegenpilz; italia Tignosa daurata.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català