Fitxa de Bolets: Farinera Borda (amanita Phalloides)
Amanita és un dels generes més perillosos del Regne dels Fongs, ja que s'hi inclouen molts bolets tòxics que, en alguns casos, poden arribar a provocar desenllaços fatals. A casa nostra se'n poden trobar tres especies mortals, de les quals qualsevol boletaire n'ha de saber reconèixer molt bé les característiques principals. Amanita phalloides, la farinera borda, n'és la més freqüent, i només cal un exemplar mitja perquè es produeixi un enverinament mortal. El més important d'aquest emmetzinament és el llarg període de latència que es dóna abans no se'n manifesten els primers símptoma, cosa que dificulta el diagnòstic i no permet una rapida intervenció. Les altres dues amanites mortals de les nostres contrades són A. verna i A. virosa, encara que molt menys freqüents que la primera.
De tonalitats verdoses El barret de la farinera borda pot adoptar un color verd brunenc, verd olivaci o verd groguenc. La carn d'aquest bolet desprèn una olor que recorda lleugerament a la de la mel.
La farinera borda o farinot és un bolet micorízic que fructifica en boscos de planifolis, especialment sota Quercus. Corylus i Fagus, i molt més rarament sota coníferes. És relativament freqüent des del mes de julio1 fins al novembre.
El barret és hemisfèric de bon principi, després convex i, en madurar, aplanat; el seu diàmetre fa de 4. a 12 cm. És de color verd brunenc, verd olivaci o verd groguenc, amb zones radials de tonalitats més pal4ides; la superfície és llisa, normalment sense restes del vel, lluent, amb el marge no estriat i una mica víscida en temps humit. Les lamines són lliures, blanques i estan densament disposades. La cama és esvelta, del mateix color que el barret però més pàl•lida, i presenta un dibuix més o menys evident en ziga-zaga. La cama presenta un anell de color blanquinós, pèndul i que normalment esta estriat a la part superior.
La base de la cama és bulbosa, i presenta una volva blanca, membranosa i en forma de sac, que sovint és parcialment subterrània. La carn és de color blanc, groc verdós sota la superfície del barret; desprèn una olor que recorda lleugerament la de la me1 i que es torna desagradable en envellir, el seu sabor recorda el de les nous.
Amanita phalloides és un bolet mortal que qualsevol boletaire ha de saber identificar, com també les altres dues amanites mortals que es troben a Catalunya, A. uerna i A. virosa, molt menys freqüents que la primera. Els taxons verds del gènere Russula poden ser semblants a la farinera borda, però no presenten ni anell ni volva. El gènere Agaricus també pot ser similar, però les seves lamines són rosades o brunenques, i, a més, generalment no presenten restes membranoses del ve1 embolicant la base de la cama.
Els exemplars pàl•lids d'A. phalloides també es poden confondre amb A. citrina, que es diferencia principalment per l'olor de patata crua que desprèn i perquè té el barret recobert amb restes de vel.
Amanita phalloides Farinera borda
Castella Oronja verde, boleto mortal; basc: Hiltzaile berde; francas: Amanite phalloide, cigue verte; italià Tignosa verdognola; anglès: Death cup, deadly agaric; alernany: Grüner Knollenblatterpilz.
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
De tonalitats verdoses El barret de la farinera borda pot adoptar un color verd brunenc, verd olivaci o verd groguenc. La carn d'aquest bolet desprèn una olor que recorda lleugerament a la de la mel.
La farinera borda o farinot és un bolet micorízic que fructifica en boscos de planifolis, especialment sota Quercus. Corylus i Fagus, i molt més rarament sota coníferes. És relativament freqüent des del mes de julio1 fins al novembre.
El barret és hemisfèric de bon principi, després convex i, en madurar, aplanat; el seu diàmetre fa de 4. a 12 cm. És de color verd brunenc, verd olivaci o verd groguenc, amb zones radials de tonalitats més pal4ides; la superfície és llisa, normalment sense restes del vel, lluent, amb el marge no estriat i una mica víscida en temps humit. Les lamines són lliures, blanques i estan densament disposades. La cama és esvelta, del mateix color que el barret però més pàl•lida, i presenta un dibuix més o menys evident en ziga-zaga. La cama presenta un anell de color blanquinós, pèndul i que normalment esta estriat a la part superior.
La base de la cama és bulbosa, i presenta una volva blanca, membranosa i en forma de sac, que sovint és parcialment subterrània. La carn és de color blanc, groc verdós sota la superfície del barret; desprèn una olor que recorda lleugerament la de la me1 i que es torna desagradable en envellir, el seu sabor recorda el de les nous.
Amanita phalloides és un bolet mortal que qualsevol boletaire ha de saber identificar, com també les altres dues amanites mortals que es troben a Catalunya, A. uerna i A. virosa, molt menys freqüents que la primera. Els taxons verds del gènere Russula poden ser semblants a la farinera borda, però no presenten ni anell ni volva. El gènere Agaricus també pot ser similar, però les seves lamines són rosades o brunenques, i, a més, generalment no presenten restes membranoses del ve1 embolicant la base de la cama.
Els exemplars pàl•lids d'A. phalloides també es poden confondre amb A. citrina, que es diferencia principalment per l'olor de patata crua que desprèn i perquè té el barret recobert amb restes de vel.
Amanita phalloides Farinera borda
Castella Oronja verde, boleto mortal; basc: Hiltzaile berde; francas: Amanite phalloide, cigue verte; italià Tignosa verdognola; anglès: Death cup, deadly agaric; alernany: Grüner Knollenblatterpilz.
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
1 comentaris:
quin iuiu de bolet.
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar algun comentari?... Gràcies