Fitxa de Bolets: Farinera (amanita ovoidea)
Barret molt gran, de 10-25 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat i amb el marge arrodonit i apendiculat de grans flocs farinosos. La cutícula es pot separar, és llisa, primer humida i després seca i lluent, de color blanc que es torna crema en assecar-se. Les làmines son fràgils, juntes i lliures de color crema un xic rosat i amb l’aresta un xic flocosa. El peu és gros i difícil de separar medeix uns 8-15 cm d’alt per uns 2.5 d’ample, bulbós de color blanc. Té anell de color blanc, farinós i molt fràgil que es desfà fàcilment. La volva és membranosa en forma de sac de color blanc que es taca sovint d’ocre. La carn és abundant, molla i de color blanc. Fa una olor més aviat desagradable i el gust és dolç.
Habita en tota mena de boscos, el les clarianes i vores de camins, sempre en llocs tèrmics i en sòls calcaris. Fructifica de l’estiu a la tardor. És força comú i es troba principalment a la terra baixa on se’n troben de manera abundant.
És comestible, però de molt baixa qualitat gastronòmica, millor no recollir, per possibles confusions mortals. És molt típica la farinositat que recobreix el marge del barret i la superfície del peu , i que es desprèn fàcilment i queda enganxada al les mans quan es toca. Un bolet quasi idèntic que surt als mateixos llocs és l’amanita pròxima dumée, que és més petit, presenta restes ocres de vel al barret i el peu és més esvelt, l’anell no es desfà és membranós i la volva de color ocre ataronjat, no és comestible, i causa intoxicacions.
Amanita ovoidea. Farinera. Cogoma. Culgros. Oronja blanca
Habita en tota mena de boscos, el les clarianes i vores de camins, sempre en llocs tèrmics i en sòls calcaris. Fructifica de l’estiu a la tardor. És força comú i es troba principalment a la terra baixa on se’n troben de manera abundant.
És comestible, però de molt baixa qualitat gastronòmica, millor no recollir, per possibles confusions mortals. És molt típica la farinositat que recobreix el marge del barret i la superfície del peu , i que es desprèn fàcilment i queda enganxada al les mans quan es toca. Un bolet quasi idèntic que surt als mateixos llocs és l’amanita pròxima dumée, que és més petit, presenta restes ocres de vel al barret i el peu és més esvelt, l’anell no es desfà és membranós i la volva de color ocre ataronjat, no és comestible, i causa intoxicacions.
Amanita ovoidea. Farinera. Cogoma. Culgros. Oronja blanca
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
3 comentaris:
I jo se on es va trobar aquesta de la foto, la veritat és que feia goig.
Yep! Culgros! xD Ha costat trobar-ho! Fa molts anys amb mon germà en deiem Amanita Ovoidea d'algú amb el coul gros, jejeej
iU
Varem trobar ahir 8 d Novembre a Sta. Maria d Besora una Amanita Ovoidea al costat d'unes pastures de cavalls i vaques
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar algun comentari?... Gràcies