Fitxa de bolets: Cama o pota de perdiu

La cama de perdiu és un bolet comestible i, si bé la majoria de guies el consideren de qualitat mediocre, el cert és que té una textura i un sabor característics que fan que sigui una espècie preuada quan es cuina barrejada amb altres bolets. La seva coloració vermellosa o vinosa i les lamines arquejades que s'estenen per la cama, juntament amb la forma,de la cama, afuada, permeten que aquesta espècie -també coneguda amb el nom de cabrita la Catalunya occidental- sigui forca fàcil d’identificar. No s'ha de confondre amb altres especies d'aspecte semblant, com Cortinarius orellanus, el cortinari metzinós, bolet mortal que té les lamines ventrudes i de color ferruginós.
La cama de perdiu és un bolet comestible que fructifica sota pins (Pinus sp.), sense preferències en la naturalesa del sol (àcida o bàsica). Es tracta d'una espècie freqüent que fructifica des de l'agost fins al desembre. Aquest bolet mesura de 3 a 8 cm de diàmetre. De bon principi, el barret és de cònic a hemisfèric, amb restes de ve1 que uneixen el marge amb la cama; en madurar, esdevé convex, i finalment aplanat, i sovint presenta un umbó (una protuberància central). La superfície és llisa, viscosa quan esta ben hidratada i lluent en assecar-se, de color de brunenc ataronjat a vermellós o vinós. Les lamines són espaiades i s'estenen clarament perla cama; inicialment són del mateix color que el barret i, en madurar, prenen un color bru porpra fosc o coure fosc. Cama esvelta, de color brunenc ataronjat. La cama és massissa, esvelta, allargada, més estreta vers la base i de color de bru groguenc a bru ataronjat vermellós. De bon principi esta coberta per un ve1 que li dóna un aspecte flocós i que, de vegades, insinua una franja anul·lar. La carn és de color groc safra, groc crom a la base de la cama i, en madurar, presenta una tonalitat vinosa. L'olor i el sabor no són remarcables.
De fàcil identificació - Chroogomphus rutilus és una espècie molt comuna i coneguda a Catalunya, i és forca fàcil d'identificar si hom es fixa en el barret, clarament umbonat, la cama allargada i la coloració vermellosa o bru ataronjada del basidioma. Tot i això, es pot confondre fàcilment amb una espècie molt propera, C. helveticus, també comestible, que se'n diferencia perquè té el barret sec i tomentós (vellutat) i perquè fructifica a l'estatge subalpí, sota avets (Abies alba). També s'han donat casos d'intoxicació molt greus per la confusió amb Cortinarius orellanus, el cortinari metzinós, un bolet que viu sota planifolis.
El gènere Chroogomphus es caracteritza principalment per tenir el miceli de la base de la cama amiloide (que reacciona amb el lugol), per l'esporada de color bru olivaci fosc i també per les espores oblongues i fusiformes, llises i sense porus germinatiu. Aquest gènere és molt proper a Gomphidius.
nom científic: Gomphidius viscidus (L.) Fr.
Castellà: Gonfidio viscoso; basc: Lerdeki marroi; alemany: Kupferroter Gelbfuss.

De bolets

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català