dimarts, 16 d’octubre del 2007

Com acabarem?

Les dones de Catalunya hem de lamentar-nos. Fa quatre dies era tradició que les dones no votessin, era tradició que les nostres àvies portessin un mocador al cap, i les dones mantellina per anar a l’església. Això també era tradició. Era tradició que les dones no opinessin, no estudiessin i acatessin sense qüestionar-la la voluntat del pare amb el suport de la mare, i després la del marit, en totes les etapes de la seva vida. Després d’anys de lluita, algunes dones europees i americanes van perdre la vida, van sofrir presó i tot tipus de vexacions per aconseguir, primer, ser considerades persones, i després que se’ls reconegués els mateixos drets que als homes.
... I ara que moltes dones d’altres llocs del mon, on la seva situació familiar, social i moral encara es troba ancorada en aquesta tradició de falta d’igualtat, de drets, de llibertat, se’ls obria la possibilitat de millorar, si mes no de poder triar com voldrien resoldre la seva visa en emigrar cap a Catalunya, la conselleria d’educació resol, en el cas de la nena del mocador, donar la raó a la tradició, tancar els ulls a la falta de llibertat, deixar que a casa nostra s’imposi, no altres religions, sinó que en nom de la religió implanta el fanatisme a la seva família i que obliga a acceptar-lo a una altra societat, la nostra. Hem fet un pas enrere en la nostra societat, el conseller d’educació ha posat més dificultats a la ja complicada feina d’educar i ensenyar. I nosaltres, les dones, les catalanes, hem de plorar perquè d’aquí a quatre dies ja no només veurem nenes amb el mocador al cap a les aules: veurem com hi haurà catalanes de primera que mantindran allò que ha costat tant d’aconseguir, i altres catalanes de segona que portaran vels, que no sortiran de casa soles, que no aniran a les universitats, que les obligaran a casar-se, que no opinaran, que no parlaran i que seguiran patint violència de gènere amb impunitat, però la societat tancarà els ulls perquè cal mantenir les tradicions d’aquesta altra gent, que han vingut a guanyar-se la vida, que es beneficien de la nostra escola, de la nostra sanitat, de les nostres ajudes, però que son incapaces de respectar les lleis del país que les acull, aquelles lleis que parlen d’igualtat, llibertat, respecte mutu, democràcia etc.....
Aquest text l’he tret del setmanari Hora Nova a l’edició de dimarts 16 d’octubre de 2007 a la secció de Bústia. Feia temps que jo volia fer un escrit com aquest, però no trobava les paraules adients per no ofendre a ningú, per això m’he pres la llibertat de copiar el que ha escrit l’Hel·lena Compte de Castelló d’Empúries. Els Catalans, i de fet tothom hauríem de reflexionar sobre aquests temes, quin futur ens espera?

3 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Mentre els polítics tinguin por de que és el políticament correcte i que no, tot en funció dels vots, i hi hagi grups polítics, com algun que hi ha al govern ara que només miren de cara a la galeria, estem ben arreglats, ja ho diuen, de fora vingueren i de casa ens tragueren

Anònim ha dit...

tens raó, nosaltres hem de seguir unes normes, però els de fora se les poden saltar tan impunement. com diuen algins nens vinguts de fora: "nuestros padres llegaron en patera, pero vosotros os tendreis que marchar nadando..."

Marta ha dit...

Cataluña, como Madrid, y como toda España, cada vez está acogiendo más inmigrantes, personas que vienen a ganarse el pan en busca de una vida mejor en la que tengan los mismos derechos y obligaciones que el resto de los ciudadanos. Pero integrar, no es fácil, vienen con años luz de retraso en cuanto a igualdad, libertad y otro millón de batallas que afortunadamente aquí tenemos medio ganadas, o al menos mucho más avanzadas Estoy deacuerdo en que integrar, no es transformar y así como debemos respetar las costumbres y tradiciones que les dan identidad cultural, ellos deberán respetar las normas básicas de convivencia, respeto e igualdad que aquí nos han costado tanto conseguir. Sin duda, nos queda mucho camino por recorrer para conseguir una integración en respeto e igualdad y normas como estas que confunden simbolos de identidad cultural con simbolos de sumision, convirtiendo a la mujer de nuevo en inferior y relegándola a ir tapada para no ofender, no sólo no ayudan, sino entorpecen el camino de los inmigrantes hacia una vida mejor anclando a las mujeres en todo aquello que creían haber dejado atrás, y hacen q los demás nos sintamos muy avegonzados de permitirlas también aquí.

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi