Com acabarem?

Les dones de Catalunya hem de lamentar-nos. Fa quatre dies era tradició que les dones no votessin, era tradició que les nostres àvies portessin un mocador al cap, i les dones mantellina per anar a l’església. Això també era tradició. Era tradició que les dones no opinessin, no estudiessin i acatessin sense qüestionar-la la voluntat del pare amb el suport de la mare, i després la del marit, en totes les etapes de la seva vida. Després d’anys de lluita, algunes dones europees i americanes van perdre la vida, van sofrir presó i tot tipus de vexacions per aconseguir, primer, ser considerades persones, i després que se’ls reconegués els mateixos drets que als homes.
... I ara que moltes dones d’altres llocs del mon, on la seva situació familiar, social i moral encara es troba ancorada en aquesta tradició de falta d’igualtat, de drets, de llibertat, se’ls obria la possibilitat de millorar, si mes no de poder triar com voldrien resoldre la seva visa en emigrar cap a Catalunya, la conselleria d’educació resol, en el cas de la nena del mocador, donar la raó a la tradició, tancar els ulls a la falta de llibertat, deixar que a casa nostra s’imposi, no altres religions, sinó que en nom de la religió implanta el fanatisme a la seva família i que obliga a acceptar-lo a una altra societat, la nostra. Hem fet un pas enrere en la nostra societat, el conseller d’educació ha posat més dificultats a la ja complicada feina d’educar i ensenyar. I nosaltres, les dones, les catalanes, hem de plorar perquè d’aquí a quatre dies ja no només veurem nenes amb el mocador al cap a les aules: veurem com hi haurà catalanes de primera que mantindran allò que ha costat tant d’aconseguir, i altres catalanes de segona que portaran vels, que no sortiran de casa soles, que no aniran a les universitats, que les obligaran a casar-se, que no opinaran, que no parlaran i que seguiran patint violència de gènere amb impunitat, però la societat tancarà els ulls perquè cal mantenir les tradicions d’aquesta altra gent, que han vingut a guanyar-se la vida, que es beneficien de la nostra escola, de la nostra sanitat, de les nostres ajudes, però que son incapaces de respectar les lleis del país que les acull, aquelles lleis que parlen d’igualtat, llibertat, respecte mutu, democràcia etc.....
Aquest text l’he tret del setmanari Hora Nova a l’edició de dimarts 16 d’octubre de 2007 a la secció de Bústia. Feia temps que jo volia fer un escrit com aquest, però no trobava les paraules adients per no ofendre a ningú, per això m’he pres la llibertat de copiar el que ha escrit l’Hel·lena Compte de Castelló d’Empúries. Els Catalans, i de fet tothom hauríem de reflexionar sobre aquests temes, quin futur ens espera?