estic baldada!

Aquest ha estat un altre cap de setmana intens, el Dissabte, ens tocava anar a desmuntar l’avancé de la caravana ( joooo, ens tanquen el càmping 4 mesos!), ja que la setmana passada, amb el diluvi que ens va caure no varem poder. Be, ara ja ho tenim desmuntat, i fins al més de març....

El Diumenge, varem anar a recollir la nevera i el congelador que ens havia quedat al càmping, hi havia en Pere, el veí, que havia trobat xampinyons dins mateix del càmping! Ara que ens fan fora... però que hi farem. Després varem pujar a dinar a dalt de la muntanya, havíem anat a buscar uns canelons ja fets, portàvem beguda, plats, taula... be, tot el necessari per fer de “domingueru”, però abans de dinar, anem a mirar un lloc on la setmana passada varem trobar un bon grapat de negritos, i tornem a provar sort... i, gràcies a les pluges, era un festival de negritos... i només portàvem un cistell!!! Oh!!!, el que és una pena, és trobar bolets, arrencats i girats, d’aquells que no saben que son, i els fan malbé, jo he ensenyat als meus fills, que bolet que no coneixem no el toquem, potser és bo, i algú que el conegui el recollirà i en farà festa, això ho dic perquè vaig trobar molts de negritos arrencats, de gent que va a buscar rovellons (pel meu gust és un bolet normalet) i sembla que els fa gràcia destrossar bolets... Be doncs, quan varem tenir ple el cistell, que pesava moltíssim, ens varem dirigir a algun lloc ben assoleiat per poder dinar, però mentre buscàvem on dinar, vaig fer aturar a en Balde07, perquè volia fer una foto a uns mollerics gegants preciosos, i mentre feia la foto... Més Negritoooos, i on els poso? Doncs varem buidar el cistell al cotxe, i Sant tornem-hi! Els meus nens, s’ho van passar d’allò més be, recollint bolets, i ja son tots uns experts!

Amb la tonteria, ahir varem fer uns 60 Km de 4x4, i avui estem baldats, em fa mal tot! Entre el cotxe i els bolets, sembla que m’hagin apallissat! Però ens ho varem passar molt bé.

A l’arribar a casa, tocava col•locar be els bolets, els vaig anar netejant la sorra, i col•locant en una caixa, d’aquelles de plàstic on s’hi posen les verdures... no s’acabaven mai... la caixa va quedar ben plena, i vaig emplenar dues carmanyoles més ben plenes de fredolics, sense comptar, perquè potser no son tant exquisits, però bons també ho son, dels mollerics ben tendrets i les potes de perdiu. Vaig quedar ben farta de netejar bolets, però la mama, la sogra, el meu germà i etc, estaran molt contents amb els bolets que els donaré per sopar.... ah, com és lògic a casa avui hi ha per sopar truita de fredolics amb ceba... ummmm per llepar-se els dits! Qui deia que aquest any no hi hauria bolets?


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català