diumenge, 15 de juny del 2008

Fitxa de Bolets: El Rossinyol

El rossinyol és un bolet d'aspecte robust, molt conegut i buscat pels boletaires del nostre país a causa del seu valor culinari. A més, és un dels pocs bolets que apareix des del primer mes de l'estiu i continua fructificant fins a final de la tardor. Es tracta d'una espècie agraïda, ja que el seu color groc ataronjat permet identificar-la fàcilment. Així mateix, és un excel·lent comestible que es conserva sense problemes pel fet que no es corca i es pot assecar. El rossinyol desprèn una flaire afruitada molt agradable que recorda l'olor de les prunes, tret que caracteritza aquesta espècie.
El rossinyol acostuma a viure en boscos de coníferes, normalment sota avets i pins, però també se'l pot trobar en boscos de planifolis, sota faigs, alzines i roures. Curiosament, els exemplars que apareixen en els boscos de planifolis tenen una coloració més pàl·lida que els que creixen en boscos de coníferes.
Barret de color groc ataronjat El rossinyol té forma de bolet típic, amb una cama i un barret ben diferenciats. El barret té un color que va del groc al groc ataronjat. Quan és jove, té l'aspecte d'un coixinet, mentre que més endavant és d'aplanat a deprimit. El seu diàmetre pot mesurar entre 2 i 8 cm. La cutícula és llisa, seca i mat. La cara inferior esta recoberta d'uns plecs bifurcats que gairebé formen lamines i que s'estenen clarament per la cama. Aquesta cara amb plecs correspon a l'himeni (la part fèrtil), que és del mateix color que la part superior del barret.
La cama, d'un color groc normalment més clar que la resta del bolet, por ser molt curta, és dura i es va fent més prima com més s'apropa a la base. La carn, externament groga, per dins és blanquinosa. Color és una de les característiques principals per a la seva correcta identificació:
desprèn una aroma agradablement afruitada que recorda l'olor de les prunes. El seu sabor també és peculiar; si bé de bon principi és suau, més endavant deixa un regust picant al paladar.
Poques confusions possibles.

Cantharellus ciibarius. Rossinyol.Castellà: Rebozuelo, cabrilla; gallec: Cantarela; basc: Zizahori, susa; frances: Girolle; italia: Gallinaccio;anglès: Canterelle; alemany: Echter pfifferling.





Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

1 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Amb aquestes notes aviat seré un boletaire professsioonal

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi