dijous, 12 de juny de 2008

Fitxa de Bolets: El Cep


El cep o sureny és un bolet molt robust i un excel·lent comestible. molt conegut i apreciat pels boletaires d'arreu. Cada any, de mitjan estiu a la tardor, els aficionats surten a buscar-lo amb fruïció. No totes les temporades, però, produiran una bona collita. Aquest fong deliciós depèn molt de les condicions climàtiques que es donin, i per això s'alternen els anys amb una baixa collita amb altres en que apareix de forma abundant. Per aquesta raó, Boletus edulis, malgrat ser considerat un bolet força comú o freqüent, en algunes temporades pot arribar a ser força rar.
El cep o sureny fructifica en boscos de coníferes, normalment sota pins o avets, especialment sobre sols àcids. És un bolet comú, que es troba des de l'agost fins a l'octubre, i esta considerat un comestible excel·lent. El seu barret és clarament bombat, i pot arribar a mesurar 30 cm de diàmetre, tot i que les mides més habituals són de 6 a 20 cm de diàmetre. El color del barret pot ser d'un ampli venta11 de bruns: quan el bolet és jove i encara no hi ha incidit directament la llum solar, és gairebé blanquinós; més tard, presenta coloracions que van del bru clar al bru fosc vermellós. El marge sovint és més pàl·lid, gairebé blanc. La superfície és una mica víscida, sobretot en temps plujós, i un pèl irregular. Cama gruixuda i de forma obesa La part inferior del barret correspon a la part fèrtil del bolet. Té una forma que recorda la d'una esponja formada per tubs, que és on es formen les espores. Els tubs acaben abans d'arribar a la cama; els porus són més o menys fins, blanquinosos de bon principi i d'un color groguenc olivaci més endavant. No blavegen en fregar-los. La cama és de color blanquinós, beix o bru pàl·lid, en els exemplars adults, i sovint esta coberta per un fi reticle bru que s'estén fins a la meitat de la cama. Normalment és gruixuda i de forma obesa, tot i que pot ser esvelta i claviforme, en funció del lloc on fructifiqui. La carn inicialment és molt ferma i es torna flonja en envellir: sovint esta corcada i és de color més o menys blanc, immutable. La seva olor i el seu sabor són agradables.
Confusions amb altres Boletus
Boletus edulis es pot confondre principalment amb altres especies del gènere Boletus, també comestibles, com B. reticulatus, que se'l pot diferenciar perquè té la superfície del barret vellutada, granulosa i presenta un reticle que en cobreix la cama. A més a més, creix sota arbres del gènere Quercus (alzines, roures, etc.). Un altre bolet semblant és el sureny fosc (B. aereus), que es diferencia principalment pel seu barret de color molt més fosc -pràcticament negre- i perquè és un fong termòfil que viu sota alzines, sureres, roures o estepes. També és possible la confusió amb el mataparent amarg (Tylopilus felleus) que, com indica el seu nom, és molt amargant i, per tant,'no comestible. Es pot distingir fàcilment del cep o sureny pel color rosat dels seus tubs, i perquè té un reticle més fosc que cobreix la cama.

Boletus edulis. Cep, sureny
Castellà: Calabaza, boleto comestible; basc: Onto zuri, udazkeneko; francès: Cepe, potiron, gros pied; italià Porcino, brisa; anglès: Edible boletus; alemany: Fichten-Steinpilz, Herrenpilz, Echter Steinpilz.









Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ



1 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Culleres quins ceps, aprofiteu ara que d'aquí a quatre dies seran tots corcats

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi